Què és el primer que trobes quan arribes a Ciutadella? Un cavall. Els bombers. El poli (esportiu). La policia també. El Mercadona. També hi trobam un preciós mural fet a partir dels dibuixos dels alumnes del col·legi de primària Pere Casasnovas. Perquè l’escola, a vegades tan reclamada, i a vegades tan invisible, és també allò que et trobes primer quan arribes a Ciutadella.
5/4/93 Profesor José Luis López Aranguren.
Aquest passat estiu vaig participar en el debat «El poder corromp? L’impopular exercici de la política» dins el marc del curs El poder i la glòria: Història, política i ficció. 50 anys d’ El padrino’ organitzat per l’UNED. Un dels punts de coincidència de la majoria de ponents va ser que la renovació política «vertadera» passava avui, necessàriament, pel compromís ètic dels partits polítics. Ara que els partits han posat en marxa les seves maquinàries de cara a la convocatòria electoral del mes de juny, potser sigui oportú tornar-ho a dir.
Quin oi aquesta gent que cada dia ens ha de contar la seva perfecta vida a través d’Instagram i Facebook,…. “desconfiau” ens hagués dit Wayne Dyer, autor de “Les teves zones errònies”, perquè en alguns casos és una mostra de les pròpies debilitats o de sospitoses campanyes d’autoafirmació d’intencionalitats incertes (o molt certes).
Per a la resta de mortals, la vida és una altra cosa, més complexa, més autèntica, més privada, més sincera, menys virtual. En definitiva: real.
Aquesta publicació –fanzine, s’autodefineix ella mateixa- recull les vivències sobre la identitat i el desig afectivosexual de divuit persones d’entre quinze i setanta-quatre anys, que han crescut o viscut a Menorca. És clarament una rara avis a la nostra illa. Un iniciativa inèdita per donar veu a aquelles persones que no compleixen amb els cànons normatius d’identitat i/o desig sexuals, i que han estat silenciades «no innocentment» i «no sense patiment».
Converses pendents és un crit d’alliberament per sonoritzar els silencis darrera dels quals s’hi amaga intolerància, incomprensió, supremacia, paternalisme i masclisme. Perquè visibilitzar i sonoritzar és alliberar, i alliberar-se. Perquè no es tracta de ser normal, sinó de ser lliure per viure la intimitat –el jo afectivosexual- plenament i constructivament. La vida és massa breu per reduir l’important a un simple silenci. Que no ens quedi mai, idò, una conversa pendent!
Blog "nel martí" | Una publicació del PSM Menorca.
Potenciat per Wordpress i dissenyat per DinamicStudi.com © 2012 All rights reserved.