Barraca de «Beni-atí»

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 


La recerca a través dels arxius et sol posar en contacte amb peces curioses i precioses, com aquesta, el dibuix en secció de la barraca de «Beni-Ati» (que supòs que és Biniati, a Sant Lluís), fet per l’arquitecte i polític català Joan Rubió Bellver (Reus, 1870 – Barcelona, 1952), oncle de l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891 – Barcelona, 1981), deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí i militant de la Lliga Regionalista d’Enric Prat de la Riba. El dibuix està fet l’any 1914 per publicar a l’anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, dins l’article «Construccions de pedra en sec» de l’arquitecte i historiador Leopoldo Torres Baldás. Rubió Bellver també va ser el director de la restauració de la Catedral de Menorca l’any 1939.

El Primer de Maig, encara

No Comments ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

Acte del Primer de Maig a Sa Roca (Es Mercadal), l’any 1979. A la fotografia es pot veure, entre altres persones, a Llorenç Febrer, Jaume Febrer, Manel Febrer, etc. Font: Autor Josep M. Vidal Hernández. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM

 

L’activitat laboral sol ocupar una part important del nostre temps vital. Dediquem molt de temps a treballar. Massa temps, de vegades. L’important és emperò no perdre de vista el sentit de les coses. El treball ha d’estar al servei de les persones -del seu benestar particular i del benestar col·lectiu-, i no les persones al servei del treball. Aquesta idea, simplificada i senzilla, és la que va donar sentit a les primeres reivindicacions de l’1 de Maig durant el segle XIX. Llavors, en ple període de progrés industrial i econòmic, els treballadors estaven sotmesos a horaris interminables, de dotze, catorze o més hores. La jornada de vuit hores es va convertir en una de les principals demandes del moviment obrer: vuit hores per al treball, vuit per al descans i vuit per a l’oci.

(més…)

Seymour, i la Menorca de 1938

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

 

David Seymour, o Chim, un dels grans fotògrafs del segle XX, visità Menorca l’any 1938, quan l’illa encara es resistia a deixar de ser republicana. Durant la seva estada a Menorca Chim va fer gran quantitat de fotografies, moltes d’elles icòniques, de la vida quotidiana dels menorquins en temps de guerra. N’he triades tres d’elles, relacionades amb l’escola, per a reivindicar la seva obra gràfica. La primera és la d’un fillet assenyalant Maó en el mapa. La segona conté la comunicació de l’Ateneu Racionalista del període de matrícula per a les classes d’alfabetització. I la tercera es refereix a un grup d’infants acompanyats de tres adults en un refugi antiaeri.

 

 

 

 

 

 

JOAN TIMONER I PETRUS

No Comments Joan Timoner i Petrus

Nel Martí recull en un llibre tota l’obra assagística de Joan Timoner Petrus

Nel Martí

El Gall Editor, 2023

Nel Martí (Ciutadella, 1967) acaba de publicar un nou llibre, dedicat a l’assagista i poeta menorquí Joan Timoner i Petrus (1910-1997).

Timoner i Petrus (1910-1997) és un dels intel·lectuals i poetes menorquins més importants del segle XX. La seva obra, en prosa i en vers, es caracteritza per la vindicació de la menorquinitat, de la llengua catalana i del paisatge de l’illa. Durant el debat estatutari de la Segona República defensà un menorquinisme pancatalanista, de vinculació estatutària de Menorca amb Catalunya dins una hipotètica federació o confederació espanyola.

El present treball, titulat Joan Timoner i Petrus. Aproximació a l’obra de l’assagista polític, filòleg, poeta, músic i paisatgista menorquí (El Gall Editor, 2023), és una aproximació a la persona i l’obra de Joan Timoner i Petrus. Inclou una biografia exhaustiva i una compilació completa de la seva obra com articulista, músic i poeta. Es recullen cinc-centes setanta-sis referències d’articles i poemes editats en publicacions diverses, es fa una selecció antològica dels seus treballs (amb catorze articles i vint-i-quatre poemes) i s’inclouen els setze poemes, pràcticament desconeguts, que no formen part de l’única publicació poètica pròpia, L’Illa d’argent (1977).

Nel Martí, nom hipocorístic de Joan Manel Martí i Llufriu, és professor i escriptor. Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i professor de Matemàtiques a l’Institut d’Ensenyament Secundari M. Àngels Cardona i Florit de Ciutadella (Menorca). Ha estat conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca (2006-2007) i diputat del Parlament de les Illes Balears (2011-2019). Actualment, és membre de l’Institut Menorquí d’Estudis i president de l’Observatori de la Infància i la Família de Menorca. Entre les publicacions dels darrers anys hi trobem l’any 2021 ‘El somni menorquinista’ (Lleonard Muntaner Ed.), un assaig sobre els antecedents i aspiracions del menorquinisme polític al llarg de la història, i el 2022 ‘Reinventar-nos per ser un (nou) país’ (Nova Editorial Moll) sobre el Congrés de Cultura Catalana a Menorca.

 

Entrevista: Setmanari El Iris   [23/03/2023]

 

Font: Ploma. cat  [01/04/2023]

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories