No tot es pot expressar en termes absoluts. No tot és només bo o només dolent. De fet, el més habitual és que en les anàlisis i valoracions dels fets hi hagi sempre un poc de blanc i un poc de negre, un poc de sí i un poc de no, un poc de bo i un poc de dolent.

Clar que és més fàcil –encara que moltes vegades inexacte- analitzar-ho tot en termes de sí o no, i açò ho saben bé els analistes i comunicadors, tant si són polítics com si són periodistes. En qualsevol cas, el principal problema del sí o no no és la seva imprecisió, sinó la voluntat de manipulació que de vegades s’hi amaga darrera.

(més…)

Segurament alguns creuran que la pregunta correcta hauria de ser aquesta: necessitam una policia autonòmica? I d’altres, entre els qual m’inclouria pensam que l’afirmació és que necessitam una –la primera- llei integral de seguretat pública, amb un cos de policia de les Illes Balears, i que la pregunta hauria de ser: quan serà el moment encertat per a fer-ho possible?

I som també dels que pensen que, lamentablement, avui l’espoli fiscal de l’Estat no ens permet fer el que hauríem de fer, que és posar en marxa el cos de policia autonòmica dins el context d’una nova llei integral de seguretat ciutadana, que integri progressivament el conjunt de forces i cossos de seguretat (policies locals, policia autonòmica, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil), delimiti clarament l’àmbit competencial de cada estament, i estableixi un procés de convergència a favor de la nova Policia de les Illes Balears. Un procés que és, precisament, el que fa quasi 25 anys posà en marxa Catalunya per a tenir el que ara és el mirall i el desig de tothom, els Mossos d’Esquadra.

Però som on som, i no podem evitar-ho. No tenim ni els recursos, ni la llei integral de seguretat pública, ni les competències de seguretat ciutadana i trànsit, i ni tan sols tenim la una llei de creació del cos de policia pròpia de les Illes Balears, tal com recull l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, a l’article 33. I no renunciem a res. Però no renunciar tampoc no vol dir quedar-se sense fer res. I què tenim ara? I què podem fer ara?

(més…)