Benvolgudes companyes / benvolguts companys;

M’adreç a tu simplement per a comunicar-te personalment que a partir del mes de setembre deixaré la coordinació general de MÉS per Menorca, tal com ja he anat anunciant des de fa alguns mesos. La renovació del càrrec es produirà, per decisió de l’Executiva actual, al Congrés del mes de febrer del 2020 amb l’elecció del conjunt dels membres de l’òrgan de direcció de MÉS per Menorca.

Aquests vuit anys com a diputat per Menorca al Parlament de les Illes Balears, i especialment aquests darrers quatre anys com a responsable del primer grup parlamentari de la història del menorquinisme polític, han estat molt intensos, laboriosos i apassionants. Igual d’apassionant ha estat també participar en la conversió de MÉS per Menorca de coalició electoral a partit polític, i poder ser el coordinador general de la nova formació menorquinista. Encara resta molt camí per recórrer, de consolidació orgànica del partit i de definició de les bases ideològiques de la Menorca que volem. El repte no és senzill, però és irrenunciable per a tots aquells que venim del qui “estima Menorca no la destrueix”.

Ara em toca fer una aturada, i toca també agrair – agrair-te – molt sincerament als adherits i votants de MÉS per Menorca, que van confiar en la meva persona per a dur a terme la tasca de representar i defensar els interessos de la gent de Menorca davant el Parlament i el Govern de les Illes Balears, i davant l’opinió pública en general. Me sent infinitament agraït i infinitament orgullós d’haver rebut la confiança de la gent, a la qual esper haver pogut respondre almenys parcialment.

Avui més que mai estic convençut de la necessitat que Menorca tengui una veu pròpia, insubornable i fidel, i amb autèntica vocació de servei públic, a les diferents institucions polítiques. Una veu que no calli davant els interessos i les consignes de les seus polítiques de Madrid, i que treballi perquè Menorca pugui ser cada dia més protagonista del seu futur: amb més autogovern, amb més capacitat per decidir i amb més benestar per a tothom. I en aquest sentit el meu compromís polític segueix sent a favor del menorquinisme de les persones, del paisatge i del país.

Res més idò. Gràcies i fins molt prest. I de nou reiniciam el mateix poema, “ara mateix enfilo aquesta agulla….”

Gràcies.

nel martí

El Govern de les Illes Balears ha assumit –o almenys així s’ha explicitat en el BOIB- que una de les seves funcions durant aquesta legislatura serà la definició i creació de la policia autonòmica. Així s’ha d’entendre quan el Decret 12/2019, de 2 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, en el qual s’estableixen les conselleries i les seves competències, recull entre les funcions de la Direcció General d’Emergències i Interior, adscrita a la Conselleria d’Administracions i Modernització, “emergències i protecció civil; meteorologia; activitats classificades; espectacles; seguretat i policia autonòmica; coordinació de policies locals”. Efectivament, coordinació de les policies locals i policia autonòmica.

(més…)

Acords2, Pacte de Bellver. Així és com volen ells que els coneguin. Bé està. Ni m’agrada, ni me desagrada. Tampoc entenc prou bé quin significat vol tenir. El que sí se és que el contingut i el redactat dels Acords2 respecte dels Acords pel Canvi –ara seran Acords1, no?- és elevadament “balearista”.  Sí, molt centralista i molt poc insularista. El text de l’acord de governabilitat per a fer presidenta a Francina Armengol ha evitat de totes totes les concrecions referides a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, oblidant, anul·lant, neutralitzant i menysvalorant els efectes de la insularitat que pateixen respecte del centre, Palma. Per contra, com ve sent habitual quan passa açò, el balearisme silenciós aprofita per explicitar grans inversions de Mallorca, considerades inversions balears, clar. Punt 55 de l’Acords2: “La connexió amb metro fins al Parc Bit i Son Espases i el projecte de tramvia o trambús a l’aeroport i la badia de Palma i la connexió Manacor Artà. També avançarem en la connexió entre Manacor  i Cala Ratjada i entre Sa Pobla i Alcúdia. Així mateix, estudiarem l’arribada del tren fins a Felanitx i altres indrets”. Punt 123, “Executarem noves infraestructures culturals, com la Caixa de Música a Palma i la nova seu de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears”. O el punt 197 “Executarem les obres per a la construcció del nou aulari al Poliesportiu Prínceps d’Espanya”… I és que el balearisme segueix funcionant  a les velles maneres.

Però tan se val. Ara me vull centrar en una qüestió puntual, gens irrellevant, que podria passar desapercebuda però que des del punt de vista del menorquinisme polític és irritant i intolerable. Em referesc al punt 153 de l’Acords2, l’autor del qual és clarament el PSOE-del federalisme-interior, i diu: “Aprovarem una nova Llei de Consells, que els donarà els instruments per exercir les seves competències en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears”. No diu, per exemple, que s’impulsarà una Llei de Consells perquè aquests puguin exercir de govern a cada una de les illes. No. Diu “exercir les seves competències en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears”. O és una mala redacció o és una mala intenció. Aquesta mala intenció suposaria reforçar el paper “col·laborador” del Govern, i debilitar el paper dels consells insulars –i de les illes “menors”-, en especial de la seva capacitat normativa i reglamentària. Exactament el camí contrari del que fa més de 40 anys, a l’anomenat Pacte del Toro, es va defensar com a model d’autonomia per a l’arxipèlag de les quatre illes.

I en aquest sentit la postura dels partits de les illes “menors” –i minoritzades-, esperonats pel menorquinisme polític, hauria de ser clar i contundent: no donar suport a cap iniciativa (sigui llei de consells, sigui llei electoral, o sigui una altra) que pretengui fer una passa enrere en l’autogovern de cada una de les illes, i en concret de Menorca.

Dit està. I que el rei Jaume II vengui i ho vegi (des del “bell ver”).