EDUCACIÓ INFANTIL 0-3, SITUACIÓ I PROPOSTES

No Comments ARTICLES,Educació

 

CARACTERÍSTIQUES

L’educació infantil a Menorca ha anat adquirint la importància que les ciències de l’educació atorguen a aquesta etapa. Van fer falta molts d’anys per aconseguir que fos considerada una etapa clarament educativa.

Al llarg de la primera infància es constitueix la ment; tot el que sent, viu i experimenta va construint el pensament. L’entorn esdevé un element educador fonamental; determinats entorns poden afavorir o no. Tres característiques els converteixen en altament favorables: 

  • – La tranquil·litat
  • – La previsió (rutines, poder preveure ofereix control)
  • – L’estimació, que implica temps i dedicació.

Si l’entorn ofereix una relativa estabilitat afavoreix el pensament reflexiu, facilita el control de les emocions i la capacitat de reconduir les situacions conflictives  i va construint un temperament i un caràcter flexible, adaptable i constructiu.

Les vivències, experiències, sentiments tenen un alt impacte social (establiments de lligams afectius), familiar (identificació d’un entorn segur) i personal (en el desenvolupament de la personalitat).

Conscients de tot açò, la comunitat educativa menorquina, amb un conjunt de professionals qualificats i força motivats ha anat creant una xarxa d’escoletes adequada. Un servei integral amb garanties per compensar desigualtats que poden afectar negativament.

(més…)

Constituïm el Grup de Recerca en Educació per servir la societat de l’illa

No Comments ARTICLES,Educació,POST-IT (nota adhesiva)

 Article de presentació del Grup de Recerca en Educació de Menorca,

que neix amb la voluntat d’analitzar la realitat educativa menorquina

i de fer propostes per a millorar-la.



 

Un grup de persones, professionals de l’educació, conscients dels problemes de qualitat que presenta la docència a Menorca i del moment de desànim generalitzat i, a vegades intencional, que vivim, consideram oportú cooperar amb els professionals dels nivells educatius bàsics preocupats pel tema. La intenció és procurar concretar quins són els problemes més rellevants que cal considerar, i aportar coneixements i experiències per trobar respostes que puguin millorar l’afecció dels alumnes per l’escola i identificar les causes i els possibles remeis de l’estrès i pèrdua d’il·lusió de molts mestres i professors. No es pretén esmenar ni substituir a ningú, es tracta d’ajudar donant veu als qui treballen i coneixen els centres docents.

Ja sabem que cap vent ajuda a la barca que no sap cap a quin port navega, i aquests són els nostres fars. Volem formar els futurs ciutadans per ser membres d’una societat verdaderament democràtica i equitativa, i consideram que una bona formació per a tots els futurs ciutadans és la seva condició de possibilitat. Ho resumim en quatre punts:

  1. La democràcia reconeix la dignitat de tota persona humana i açò demana cuidar del ple desenvolupament de la personalitat de tots els infants i joves, perquè tots tenen el dret i el deure d’exercir com a ciutadans amb coneixement, criteri, llibertat i responsabilitat. De la formació dels ciutadans depèn la salut de la democràcia i la qualitat del benestar comú.
  2. La bona educació, com La democràcia suposa la pràctica d’una convivència basada en el respecte per la diversitat, la pràctica del diàleg, la participació i la responsabilitat.
  3. Entendre que ensenyar educant és un acte de respecte i d’estimació dels docents pels alumnes, per damunt de modes i tendències conjunturals que fan oblidar l’essencial.
  4. La rellevància social de l’educació suposa el reconeixement del valor de tots aquells que eduquen que sempre han de tenir veu en les qüestions i problemes referents a la seva tasca. I que han de comptar amb els mecanismes adequats per a l’autocrítica i la recerca permanent.

Per totes les raons exposades, convidam la comunitat educativa a participar en les accions que relacionades amb tot açò emprendrem i especialment en una jornada que es convocarà en els pròxims mesos per reflexionar de forma col·lectiva sobre la situació actual de l’educació, i pensar i proposar accions a curt i llarg termini. La jornada està pensada per a les persones que coneixen què representa ensenyar i educar en el món d’avui, a les que entenen la rellevància social de l’educació, la seva complexitat, les seves limitacions i que, tanmateix, saben la satisfacció i l’esperança que dona fer camí treballant amb els nostres infants i joves.

 

 

Signen:

Pere Alzina Seguí, Anselm Barber Luz, Pilar Benejam Arguimbau i Nel Martí Llufriu.

[Article publicat dia 19 i 20 de novembre de 2023 als mitjans de comunicació]

L’Estatut de 1931 vist des de Menorca

No Comments ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

 

El primer intent autonòmic de la història contemporània de les Illes Balears va venir de la mà de la Segona República (1931-1936), amb un text —la Constitució de 1931— que reconeix les regions, a més dels municipis, i les atorgava la possibilitat d’obtenir règims d’autonomia. També recollia per a les Illes Canàries que… Continueu llegint

Electroxoc contra la identitat LGTBIQ+

No Comments ARTICLES,Homosexualitat i lluita LGTBIQ+,POST-IT (nota adhesiva)

 

 

  

«-Por favor, doctor, ayúdeme.

El doctor fijó sus ojos en mí con lástima.

-Para cambiar el mecanismo de los instintos nos servimos de medios dolorosos. El paciente trata de excitarse a base de revivir escenas de su vida que le fueron motivo de satisfacción. Con el tiempo asociará una sensación de dolor a lo que venía causándole placer.»

 (Antoni Roig Roselló. Todos los parques no son un paraíso. Ed. Planeta, 1977)

 

Així ho explica l’eivissenc Antoni Roig en la seva novel·la Todos los parques no son un paraíso, que acabà d’escriure l’any 1975, poc abans de la mort de Franco. Es tracta de la teràpia aversiva a la qual es va sotmetre voluntàriament a Barcelona, el setembre de 1974. Com ha confessat ell mateix passats quasi cinquanta anys, «esta terapia coincide con el punto más negro de esa bajada a los infiernos que tuve que recorrer». Però també sap que, com deia Bertolt Brecht, «las revoluciones se producen en los callejones sin salida». I, sense cap dubte, Todos los parques no son un paraíso, novel·la finalista del premi Planeta en la qual relata les seves vivències homosexuals, va ser la seva particular revolució.

(més…)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories