“Educació retira l’obligació d’usar un sistema de fitxatge i deixa que els centres decideixin”, titula el Diario de Mallorca. Altres mitjans de comunicació, en canvi, posen l’atenció en què “La Conselleria manté el control horari als centres escolars”. En qualsevol cas, la contradicció entre uns i altres és aparent. Ningú qüestiona que la gestió del personal suposa també regular i gestionar el compliment de la permanència i la puntualitat del professorat respecte de l’activitat lectiva. Seria absurd. Com tampoc ningú qüestiona que cal introduir només eines de gestió que eliminin burocràcia i facilitin la tasca docent. El debat és un altre. El debat és sobre la forma i el contingut d’un nou sistema de control d’entrades i sortides que, a més d’innecessari i generar burocràcia, distorsiona la tasca i el paper social del docent. Jo ho veig així, però tanmateix ara el tema ja és un altre.

La Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears ha proposat que, tot i l’obligatorietat del control horari, aquest es podrà a dur a terme a través d’un altre sistema més eficient que elegeixi el centre, i concretament la direcció del centre. Pobre direcció!! I tornam d’allà on veníem. El sistema més eficient –crec jo- és el marcatge per defecte, és a dir el marcatge de les absències, retards i incidències, com s’havia fet fins ara. Tothom està obligat a complir amb l’horari “contractat” a principi de curs, i qualsevol alteració ha de ser justificada. El Gestib pot ser una bona eina –eficient- per a tramitar i justificar les absències, però és molt ineficient (especialment en relació als costos materials i immaterials que recauen sobre el docent) per a justificar i marcar les presències. Senzillament, com sempre (gestionant els defectes).