Ullastre resisteix el vent de tramuntana
Volíem ser un país normal -democràticament normal-, amb les eines bàsiques per a proveir a la gent –que és el país- de benestar i d’oportunitats, i fer-ho des dels valors de l’equitat i la llibertat. I per açò calia una cosa, autogovern. També li deien llavors autonomia, però avui l’autonomia ja és una altra cosa. L’autonomia d’abans era sinònim de democràcia, d’autogovern, de sobirania, d’autodeterminació; també de reconeixement del fet nacional i del fet pluriinsular. L’autonomia d’avui, en canvi, és el cafè de la descentralització de l’Estat unitari i uniformitzador. L’autonomia descentralitza l’Estat; l’autogovern en canvi democratitza la sobirania, valgui la redundància. Parlam de les Illes, és clar. De Menorca, i de Mallorca, i de Formentera, i d’Eivissa. I parlam també, és clar, d’aquesta estranya transició política del règim franquista al règim del 78.
