MURILLO, i la revolta menorquinista

No Comments ACTIVITAT POLÍTICA,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva),PSM-més per Menorca

 

 

Avui, dia 5 de juny, farà exactament 13 anys que l’historiador i polític Andreu Murillo i Tudurí (1930-2007) ens va deixar. I ho va fer traspassant un llegat de valor incommensurable. No em referesc només a la contribució historiogràfica de Murillo –que sense cap dubte és essencial-, sinó al seu llegat ideològic. Murillo és indubtablement un referent fonamental en el pensament polític nacionalitzador i de lluita per la democràcia (de la de veritat!) entre els anys 60 i 90 a Menorca. Va participar, durant el procés democràtic i de configuració de l’Estatut, en l’Assemblea Autonòmica de Menorca; va formar part de la Comissió dels Onze; i va ser conseller, pel Partit Socialista de Menorca (PSM), del primer Consell de Menorca (1979-1983). Però no és l’objectiu ara relatar la biografia política de Murillo, i sí, en canvi, dir fort i clar que sense ell és impossible entendre el pensament nacionalitzador menorquí del segle XX i XXI, centrat en l’autogovern de l’illa i en els vincles culturals i polítics amb els Països Catalans, dels quals, per cert, Murillo n’és un dels primers –sinó el primer- en referir-s’hi des de Menorca i des de la vessant més política.

A més de la immensa tasca com historiador, cal recuperar i posar en valor el pensament ideològic d’Andreu Murillo –i fixi’s que dic ideològic i no només polític. Afortunadament, molt prest, comptarem amb una publicació que recollirà la seva obra més assagística i més militant, sempre compromesa amb Menorca i amb la cultura catalana.

Murillo representa una altra manera de veure i voler Menorca, per la qual encara alguns lluitam. I lluitarem !

Repressió franquista contra l’homosexualitat a les Illes

No Comments ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

 

Cal saber del temps passat. Del passat de la repressió també, per a fer justícia –i memòria, i restitució- amb les persones que la van patir, i per entendre d’on venim i on volem anar; o com a mínim on no volem anar.

El franquisme, com la resta de sistemes totalitaris, no va tolerar mai la dissidència. Cap tipus de dissidència. Ni política ni afectivosexual ni de cap altre tipus. Però de totes elles, possiblement la més desconeguda i invisibilitzada hagi estat la repressió contra l’homosexualitat. Tan és així que ni l’indult ni les amnisties dels anys 1976 i 1977 va tenir en compte els presos socials condemnats per homosexualitat. Van haver de passar més de 30 anys perquè una llei – la llei estatal 52/2007, de 26 de desembre, de memòria històrica- reconegués jurídicament les víctimes per homosexualitat i fes extensives l’any 2009 –açò sí, amb quantitats menors- les compensacions econòmiques aplicades ja l’any 1990 a la Llei de Pressuposts Generals de l’Estat per indemnitzar les víctimes del franquisme.

A les Illes Balears, dos anys després de la primera llei balear LGTBI+, s’aprovà la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, en la qual es reconeix que “durant tota la Dictadura i el principi de la Transició es va exercir una dura repressió per raons d’orientació sexual o identitat de gènere, amb tractaments contraris als drets humans com a conseqüència de l’aplicació de la “Ley de Vagos y Maleantes” i la “Ley de Peligrosidad Social” (Exposició de motius). La llei “també” contempla com a víctimes “les persones represaliades per la seva identitat de gènere o orientació sexual, [que] van sofrir la persecució del règim franquista” (art. 4), i per a elles, diu llei, “el Govern de les Illes Balears adoptarà les mesures i actuacions necessàries per a la determinació i la identificació de les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista en les Illes Balears que van ser executades, que varen desaparèixer o es varen exiliar o van sofrir la repressió […]”

(més…)

Repressió franquista contra LGTBI a les Illes (Manifest-proposta de les associacions LGTBI de les Illes Balears)

No Comments ACTIVITAT POLÍTICA,ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

 

 

 

Restitució i memòria

 

El final de la dictadura franquista i els inicis cap a la democràcia no van suposar una ruptura immediata amb la legalitat homofòbica ni amb la cultura masclista i heteronormativa. L’indult i les amnisties dels anys 1976 i 1977 no van tenir en compte els presos socials, ni en concret als homosexuals, detinguts sota la legalitat repressiva del nacionalcatolicisme.

Van haver de passar 30 anys perquè una llei –la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de la memòria històrica- reconegués el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiars de les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.

A les Illes Balears l’any 2018 es va aprovar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (Llei 2/2018, de 13 d’abril), en l’exposició de motius de la qual s’afirma: “durant tota la Dictadura i el principi de la Transició es va exercir una dura repressió per raons d’orientació sexual o identitat de gènere, amb tractaments contraris als drets humans com a conseqüència de l’aplicació de la “Ley de Vagos y Maleantes” i la “Ley de Peligrosidad Social”.

(més…)

La tercera via: sostenibilitat i sentit

No Comments ACTIVITAT POLÍTICA,ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva)

 

L’aparició del coronavirus SARS-CoV-2 i el perill que suposa per a la salut humana ho ha sacsejat pràcticament tot. Les mesures sanitàries de distanciament i confinament han provocat una frenada brusca de l’activitat social i productiva, trasbalsant totes les economies –la d’empresa, la familiar i la de l’Estat- i reinstal·lant en la psicologia de la gent els sentiments propis d’una crisi: por, inseguretat, incertesa, angoixa, preocupació, impotència.

Durant aquests mesos hem pogut llegir informacions i opinions de tot tipus al respecte -com si d’una anàlisi DAFO es tractés-, posant de manifest les debilitats i fortaleses, amenaces i oportunitats, del nostre modus vivendi –economia, hàbits, comunicació, presa de decisions col·lectives,..- en relació la Covid-19. La majoria d’aquestes posicions es podrien organitzar en dos grans grups, la d’aquells que parlen en termes d’adaptació i canvi d’hàbits, i la d’aquells altres que parlen de revisió i canvi de model. Altres, a més dels hàbits i model, plantegen –o plantegem- una tercera via.

(més…)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories