Fa uns dies la Sindicatura de Greuges de Menorca va reclamar al Consell Insular que defensés la deducció fiscal autonòmica per als estudiants menorquins, independentment de si triaven continuar la seva formació a les Illes o a una altra comunitat o estat. En aquests moments no són beneficiaris de la deducció les famílies d’aquells estudiants que han triat matricular-se fora de les Illes d’uns estudis que també ofereix la UIB.
La distància entre el relat del que ha de ser l’escola del segle XXI –la nova escola- i la realitat de les polítiques educatives que s’apliquen i que ho podrien fer possible; la distància –deia- entre el desig educatiu i la voluntat política és cada dia més gran. I les decisions de governs -poc convençuts en el poder de l’educació- per afrontar la nova crisi cap a la nova normalitat encara empitjoren la situació. (més…)
L’any 1981 el Consell Insular de Menorca, coincidint amb l’aniversari del naixement de Mn Josep Salord i Farnés, va reeditar La llengua dels menorquins (publicat l’any 1963), un text clar i ferm que es convertiria en una eina imprescindible per aclarir prejudicis i falses afirmacions sobre el nom i la història de la llengua pròpia dels menorquins.
En aquella reedició prologada per Joan López Casasnovas, l’aleshores conseller de Normalització Lingüística del Consell de Menorca definí Salord i Farnés com “una consciència, nord i guia en el camí del necessari canvi cultural vers l’enfortiment de la nostra identitat nacional, en la línia d’un menorquinisme que es concreta en fets: per fer sentir Menorca amb personalitat ferma dins el conjunt de pobles que tenim els quatre pals vermells a la senyera”.
El setmanari El Iris d’aquesta setmana ens recorda que el proppassat 26 de juny es va complir el 50 aniversari de la mort de l’il·lustre menorquinista, defensor de la nostra llengua i la nostra cultura. És bo recordar-ho, i reivindicar-ho.
Dia 19 de juliol es compliran 84 anys de la desaparició i posterior assassinat dels menorquins Sebastià i Bartomeu Carretero Gornés i José Filomeno Pons Sintes. Durant molts anys, de dictadura franquista i també de democràcia, els familiars d’aquests tres desapareguts han hagut de viure en silenci el dolor d’aquelles pèrdues, carregades de preguntes, dubtes i històries incertes sobre els fets que esdevingueren la nit del 19 al 20 de juliol, i els dies posteriors, de 1936. Encara avui, després de més de 40 anys de democràcia, les famílies afectades no tenen una confirmació de la ubicació dels cossos dels seus difunts, tot i que diverses fonts, de vegades contradictòries i erràtiques, els havien situat fins aleshores a una ossera ubicada al cementiri de Bunyola, a Mallorca.
Blog "nel martí" | Una publicació del PSM Menorca.
Potenciat per Wordpress i dissenyat per DinamicStudi.com © 2012 All rights reserved.