.

Sol sol és el títol del curtmetratge dirigit per Àlex Arroyo, amb el treball escènic d’Oriol Enrich i Ferran Simón i un extens equip d’actors i realitzadors. D’ells s’ha dit que són joves, i clar que sí! Però el que realment és important és que han dissenyat un projecte narratiu i estètic atrevit i valent, sincer i honest. I ho han fet tractant la pròpia vida, plena d’incerteses i de sorpreses, amb sensibilitat i tendresa. Açò també s’ha de dir!

.

Sol sol és un curtmetratge experimental de 12 minuts nucleat i teixit a partir de la relació amorosa i amistosa d’estiu, a una illa –Menorca-, entre dos al•lots adolescents. L’adolescència és un trànsit, però tanmateix l’existència és transitar, i estimar. Transitar pels estats d’ànim –i estats de l’ànima-, i les vivències que et lliguen a la vida.

.

En els trànsits alguna cosa sempre es romp, i commou. Arriba l’hora d’aïllar-se i de recollir-se, per a despullar-se i retrobar-se. Però arribarà l’amor que et desaïllarà. Llavors et desvestiràs per a trobar l’altre sol. Tan mateix sempre estem sols, tots sols. Sols aïllats, i sols desaïllats.

.

Transitem pels convencionalismes dels altres que et prejutgen, et limiten i t’ofeguen la capacitat d’estimar, lliurament. També, aquests prejudicis, han estat teus abans. Sols ens refem, de nous convenciments. I seguim nadant fins que se’n vagi el sol, sol.

Sol sol, una peça d’art per a mirar, i admirar sol, i sol. Transitant.

.

Dia 17 de maig de 1990 l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut va aprovar l’eliminació de l’homosexualitat de la llista d’enfermetats mentals. Aquesta fita va servir de referència perquè les organitzacions mundials s’organitzessin per a convertir la data en una efemèride contra la LGTBIfòbia.

LGTBIfòbia és el terme que s’utilitza avui per a fer referència al rebuig que pateixen en totes les seves formes, que van des de estereotipzació a la discriminació i la persecució, les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals.

L’objectiu de la jornada és per tant sensibilitzar a la societat de la situació que viuen les persones LGTBI a través de la informació, la reflexió, la reivindicació i la denúncia contra les agressions físiques, psicològiques, intel•lectuals i morals a les persones per la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

En l’efemèride del 17 de maig cal tenir en compte dues altres fites importants. Una és la resolució del Parlament Europeu (2006) que, d’acord amb les Nacions Unides sobre drets humans, declara l’homofòbia un prejudici comparable al racisme, la xenofòbia o el sexisme, i demana als estats membres que intensifiquin la lluita contra aquesta xacra mitjançant mètodes educatius, legislatius i judicials. Aquesta resolució s’empara en els tres primers articles de la Declaració Universal de Drets Humans:

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

L’altra fita, que coincideix amb el 17 de maig, es va produir l’any 2016 quan el Parlament de les Illes Balears aprovà la primera llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, i per eradicar la LGTBIfòbia. Aquesta llei encomana als centres educatius de les Illes la responsabilitat de treballar a favor de la coeducació que inclogui la diversitat sexual i de gènere.

La Llei i les entitats per a la defensa dels drets de les persones LGTBI consideren que l’educació i els centres escolars són una de les principals eines d’acció per generar impacte i oferir una resposta integral de sensibilització sobre la realitat del col•lectiu LGTBI a la societat de les Illes Balears i, d’altra banda, prevenir o tractar conflictes escolars derivats de situacions de discriminació cap a les orientacions afectivo-sexuals no-normatives i la identitat de gènere. També són una eina per a fer front de forma integral a possibles situacions de discriminació, assetjament i exclusió social en relació amb l’LGTBIfòbia.

Lamentablement la LGTBIfòbia existeix a la nostra societat i als centres escolars formant part de la cultura masclista i heteropatriarcal. Tots els estudis demostren que la joventut LGTBI pateix LGTBIfòbia als centres escolars. Molts joves adolescents no poden construir la seva identitat i viure de forma positiva la seva orientació afectivosexual perquè no s’atreveixen a acceptar-se com a tals o perquè no s’atreveixen a manifestar-se socialment i públicament com se senten. L’alumnat LGTBI pateix a les escoles l’estereotipzació i el menyspreu propi del llenguatge masclista, la manca de la visualització i de referents alliberadors més enllà del binarisme de gènere i la cisnormativitat.

Per a què serveix el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBIfòbia? Per açò, per a recordar que en el món encara hi ha moltes persones que no poden viure lliurament i dignament la seva identitat i/o orientació sexual, que encara hi resta molt camí per recórrer i sobretot, per a visualitzar-se. El que no es veu no existeix, i el que no existeix no reivindica la seva plenitud.