L’LGTBI-fòbia no és en absolut un fenomen recent del segle XXI. Ben al contrari, és antic i el seu origen més normativitzat l’hem de situar a la caiguda de l’Imperí Romà Occidental, durant el segle V. Lamentablement, des de llavors, les persones amb orientacions sexuals i identitats de gènere no heteronormatives[1] han estat víctimes de vulneracions sistemàtiques de drets humans. I Menorca no n’és una excepció, encara que de vegades sembli el contrari degut a la manca d’estudis, publicacions o referències sobre el tema.
La novetat de la fòbia a les persones LGTBI[2] respecte d’altres temps és que aquesta, avui, es produeix en contextos jurídics i socials on s’ha assumit de forma més o menys intensa la diversitat d’identitat, d’expressió i d’orientació sexual com un dret intrínsec de la persona, que té la seva màxima expressió en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Efectivament, els drets humans no són uns drets per als humans mascles, blancs i heterosexuals. Ans el contrari, la mateixa Declaració Universal deixa clar en el seu article segon que els drets allà recollits són aplicables a qualsevol persona “sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe”. I no hi ha cap dubte que quan el text parla de cap distinció de sexe o d’altres tipus ho fa sens excloure, ni explícitament ni implícita, la identitat, l’expressió i la orientació sexuals.
(més…)
