17 des., 2022

Fuster i Chaplin. «Apunts per a un judici final»

by Nel Martí | dissabte, 17 desembre, 2022
No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

 

El 28 de desembre de 1977 Joan Fuster publicà al diari La Vanguardia l’article «Apuntes para un juicio final», una espècie de necrologia de Charles Chaplin (que havia mort el 25 de desembre de 1977 a Suïssa) on comenta certs aspectes biogràfics del genial còmic i cineasta britànic, i analitza algunes de les pel·lícules més rellevants de la seua filmografia en el context històric i polític de la primera meitat del segle XX.

 

En ple mes de desembre, i en el context de la clausura de l’Any Fuster, ben val la pena recordar la seva faceta de crític cultural, i sense cap dubte al gran Chaplin.

10 des., 2022

I gira

by Nel Martí | dissabte, 10 desembre, 2022
No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

 

 

 

Aquesta imatge pertany al treball de Francesc de Borja Moll, «Nomenclatura de les sínies del País Valencià i les Illes Balears», publicat l’any 1937 al Butlletí de Dialectologia Catalana de la Revista Catalana de Lingüística, dirigida per Pompeu Fabra i Joan Coromines. A la revista, entre altres dibuixos, hi surt la sínia de L’Havana a Ciutadella.

La publicació no esmenta l’autor del dibuix, la qual cosa fa pensar que és el mateix Francesc de Borja Moll, autor del treball. Tanmateix es sabut que Moll tenia una gran habilitat per al dibuix, cosa que es pot veure en moltes de les il·lustracions del Diccionari.

09 nov., 2022

Els exlibris d’Andreu Murillo a les obres de Joan Fuster

by Nel Martí | dimecres, 9 novembre, 2022
No Comments Andreu Murillo i Tudurí,POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

 

El Nosaltres, els valencians que es veu a la imatge és el llibre de Joan Fuster que l’agost de 1964 Ramon Bastardes, impulsor d’Edicions 62, regalà a Andreu Murillo i Tudurí. Bastardes havia vingut a Menorca a preparar una edició de la revista Serra d’Or dedicada a l’illa, que sortiria publicada el novembre d’aquell mateix any. L’assaig de Fuster va suposar per a l’historiador i polític menorquí l’inici del seu procés personal de «recobrament»; és a dir, de presa de consciència de la situació de repressió, marginalitat i colonialisme, cultural i polític, en la qual es trobava Menorca. Arran d’aquest «despertar» Murillo es posaria a escriure la versió menorquina de Nosaltres, els valencians, que inicialment titulà Els menorquins, gent d’illa. Finalment, l’any 1972 donà per acabada l’obra amb el nom d’Els menorquins, a semblança del llibre Els mallorquins que l’any 1967 havia publicat Josep Melià i Pericàs.

 

Murillo vol que quedi constància sobre a qui pertany aquell llibre de Nosaltres, els valencians tan cabdal en el seu pensament i la seva obra, i per açò el va marcar amb un exlibris elaborat per ell mateix. En aquest, «l’exlibris murillo», hi trobam la imatge d’un caragol marí acompanyada d’una frase que diu «veniu-me darrere… amb un caragol bufant». Segons el Diccionari de Francesc de Borja Moll «caragol bufant» és una forma menorquina de dir com es pot «fer fàcil una cosa difícil». Així, l’expressió completa utilitzada per Murillo vindria a dir una cosa així com que «junts podem fer possible allò que ara es percep com una tasca impossible».

 

 

Aquest no és l’únic exlibris que creà i que utilitzarà Andreu Murillo. En Els Països Catalans: un debat obert (Diversos autors. València: Ed. Tres i Quatre, 1984), en el qual també participà Joan Fuster, en trobam un altre amb un gravat d’un ullastre creat per Murillo a partir de la tècnica de les planxes de linòleum.

Els exlibris s’han utilitzat al llarg del temps com una marca, que se sol posar a la portada o al full de guarda inicial, per tal d’indicar la propietat del llibre. No tots els llibres d’Andreu Murillo tenen exlibris, però aquests dos són una bona mostra de la significació i l’interès que va tenir l’obra de Joan Fuster per a ell.

Per cert, els exlibris també formaren part de la biblioteca personal de Joan Fuster. A qui li interessi, pot trobar més informació en el microreportatge elaborat per #espaijoanfuster: «Exlibris utilitzats per Joan Fuster en la seua biblioteca»

 

28 oct., 2022

50 anys d’«Els menorquins» d’Andreu Murillo

by Nel Martí | divendres, 28 octubre, 2022
No Comments Andreu Murillo i Tudurí,ARTICLES,Joan Fuster,La nació dels menorquins,POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

i la gestació del menorquinisme polític

 

Foto: Andreu Murillo en un acte electoral l’any 1979. Font: Arxiu familiar d’Andreu Murillo.

 

 

Enguany es commemora el 100 aniversari del naixement de l’escriptor i assagista Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), esdeveniment que alhora coincideix amb els 60 anys de la publicació del seu llibre Nosaltres, els valencians (1962) i amb els 50 anys de la finalització de l’obra Els menorquins (1964-1972, inèdita) escrita per l’historiador i assagista menorquí, Andreu Murillo i Tudurí (Maó, 1930-2007). De fet Els menorquins és la versió menorquina de l’assaig de Joan Fuster Nosaltres, els valencians, en el qual el suecà va voler donar resposta a l’envit que Jaume Vicens Vives havia fet l’any 1954 en Notícia de Catalunya (o Nosaltres els catalans, en la seva denominació inicial) perquè cada territori dels Països Catalans respongués a les preguntes bàsiques de «qui som», «on ens trobem» i «cap a on anem». Per la seva banda, Josep Melià i Pericàs publicà l’any 1967 Els mallorquins, la quarta peça del quartet nacionalitari.

Efectivament, Andreu Murillo, motivat per les respostes de Joan Fuster i de Josep Melià a l’envit de Jaume Vicens Vives a Notícia de Catalunya (1954), començà a escriure l’any 1964 la versió menorquina de Nosaltres, els valencians, que inicialment va titular Els menorquins, gent d’illa. Com en les altres tres obres esmentades, l’objectiu de Murillo és afirmar la personalitat pròpia de l’illa fonamentada en la seva catalanitat i analitzar la realitat amb la voluntat de projectar un futur de recobrament. Tot i que les quatre obres s’escriuen en moments històrics i contextos socioculturals diferents, totes elles parteixen d’una mateixa situació marcada pels anys de repressió, provincianisme i colonització cultural i política.

L’escriptura d’Els menorquins per part de Murillo coincideix, com ell mateix explica, amb l’inici del seu propi desvetllament nacionalitari, que comença precisament amb la lectura de Nosaltres, els valencians. A «La penetració del pensament nacional de Menorca» (SUS, Balears!, núm. 12, 2001) Murillo ho explica així: «El meu descobriment teòric del nacionalisme […] es va produir arran de la lectura d‘un llibre apassionant: Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster». Un llibre que va arribar a les mans de Murillo l’any 1964 a través de Ramon Bastardes, aleshores un dels membres de l‘equip d‘Edicions 62, que publicà Nosaltres, els valencians, que havia vingut a Menorca a recollir materials per al número monogràfic de la revista Serra d’Or.

(més…)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories