És el temps una realitat educable? El temps, com a experiència mental, pot ser —i de fet és— viscut i percebut de formes distintes segons el context cultural o la realitat personal de cada cas. Un “no tenc temps” és la manifestació d’un malestar que té motivacions objectives i subjectives, […]
Educar el temps (3)
Les polítiques familiars desenvolupades per l’Estat espanyol són polítiques pròpies d’un model d’Estat del benestar conegut com a familista, que es caracteritza per una societat i un Estat que atorguen a la família la responsabilitat principal de provisió de benestar dels seus membres, però que en canvi no aplica mesures […]
Educar el temps (2)
A l’article anterior em demanava per les dificultats i oportunitats que tenen les famílies menorquines per a la conciliació del temps laboral, escolar i familiar, i acabava interpel·lant sobre la necessitat de saber què ha passat durant aquests darrers vint anys perquè avui es parli tant de la conciliació? Potser […]
Educar el temps (1)
Ara que s’ha iniciat el nou curs escolar, i amb aquest un seguit de declaracions d’exaltació de l’escola com a institució que ha de “salvar” la societat de totes les seves imperfeccions i ha de “contenir”, amb exclusivitat, tota la dimensió d’allò que se’n diu educar; ara idò, és un […]