La participació menorquina a Infantívol, la revista prefreinetista dels Països Catalans, i el seu impacte en el poeta Joan Timoner i Petrus

Infantívol, la revista didàctica de caràcter interescolar de l’àmbit dels Països Catalans, publicada entre 1920 i 1921, representa una experiència valuosa tant des del punt de vista pedagògic ―reconeguda i admirada pel magisteri balear de l’època― com des del punt de vista cultural. És la primera iniciativa prefreinetista a Menorca que utilitza el periòdic escolar com a eina pedagògica d’aprenentatge, donant veu als estudiants i col·locant-los al centre del seu propi procés d’aprenentatge. A més, Infantívol constitueix una significativa experiència cultural en la revitalització de la llengua catalana com a nexe dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

La capçalera d’Infantívol va veure la llum el 1912 sota la direcció de Gabriel Capó Valls de Padrinas, que era mestre d’escola i bibliotecari de l’Associació Provincial de Mestres. En aquell moment, Capó dirigia el col·legi La Escuela Bella, a Palma, un projecte que ell mateix havia concebut i iniciat. Va ser en aquest context que va decidir crear la revista escolar Infantívol, de la qual no sabem gaire cosa, ja que no se n’ha localitzat cap exemplar. Tota la informació que tenim és indirecta, a través d’altres publicacions, en especial d’El Magisterio Escolar. La durada d’aquest primer període d’Infantívol va ser breu, en part a causa de la malaltia que va afectar Capó poc després del llançament de la revista. Morí l’any 1915.

Cinc anys després, el mestre de Sineu Miquel Riera i Perelló (Felanitx, 1881 ― ?) i Joan Capó Valls de Padrinas (Felanitx, 1888 ― Palma, 1952), cap d’inspecció educativa de primera ensenyança de les Balears i germà de Gabriel Capó Valls de Padrinas, recolliren la torxa d’aquella iniciativa per recuperar la capçalera i publicar una revista escolar i didàctica en la qual l’alumnat fos el protagonista principal.

En les dues iniciatives, de 1912 i 1920, el plantejament pedagògic de la revista va ser el mateix: utilitzar la premsa com a eina d’aprenentatge actiu, en la línia del que proposava el moviment renovador de l’Escola Nova i, en concret, de la metodologia Freinet que impulsaran entorn dels anys trenta el matrimoni Célestin Freinet i Élise Freinet (de soltera Lagier-Bruno). Recordem que Jaume Farré Vidal, el mestre des Mercadal i Ferreries, impartí la seva lliçó «Com fer un periòdic escolar» l’any 1931 a l’Escola d’Ensenyants de la Generalitat de Catalunya. I que el mestre Andreu Bosch imprimeix la seva revista, Nuestra Escuela, a la mateixa escola —l’Escola Graduada d’Alaior—, entre el gener de 1933 i el juny de 1936. És cert que Infantívol, a diferència de la tradició freinetista, es va imprimir fora de l’escola, per una impremta professional. Però al marge d’això, la finalitat pedagògica va ser la mateixa: fer de la impremta un instrument al servei de l’aprenentatge publicant les creacions de l’alumnat i incentivant la interacció i l’intercanvi entre ells. En aquest sentit, es pot considerar Infantívol com una de les primeres experiències precedents al freinetisme a Menorca. En qualsevol cas, en la revista Infantívol. Revista para niños del període que s’inicia l’any 1920, es deixa molt clar que el pedagog ciutadellenc Joan Benejam Vives​ (Ciutadella, 1846-1922) i la revista pedagògica El Buen Amigo (1900-1906) són les seves principals fonts d’inspiració.

Miquel Riera s’encarregà, principalment, de les tasques de coordinació i edició de la revista. Potser per això alguns autors li han atorgat la funció directiva de la publicació. La coordinació es feia, per tant, des de l’Escola Nacional de Sineu, on treballava Riera. Va ser, com diu Miquel Jaume i Campaner, «una revista d’enllaç que recollia les col·laboracions d’alumnes» (Jaume, 2010). Joan Capó, en canvi, s’encarregava d’impulsar la participació dels centres escolars, cosa que podia realitzar amb eficàcia gràcies a la tasca inspectora en l’àmbit balear. De l’estampat s’encarregava la impremta La Sinceridad, de Sóller.

L’empremta de Miquel Riera i Joan Capó és evident a Infantívol. De Miquel Riera, cal destacar la seva sensibilitat ambientalista, especialment en la protecció dels animals i les plantes, així com en la promoció de l’aprenentatge a través del passeig i les excursions pel medi natural. Pel que fa a Joan Capó, a més de l’ambientalisme (juntament amb el mestre Miquel Duran, va impulsar les diades mediambientals com la Festa de l’Arbre), és notable el seu compromís en la promoció i la defensa de la llengua catalana.

Cal recordar que Capó va dirigir la Diada de la Llengua Catalana celebrada a Inca d’1 de gener de 1916, i que el 1923 va ser el primer president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, de la qual l’Obra Cultural Balear serà hereva. Aquest mateix any fou expedientat per «separatista». El 8 d’abril de 1934 va ser secretari de la fundació del partit polític d’Esquerra Republicana Balear, d’ideologia republicana, progressista i mallorquinista. Va subscriure el manifest del 10 de juny de 1936, «Resposta als catalans», juntament amb cent cinquanta-dos representants de la societat i la cultura de Mallorca, que reforça un missatge anterior publicat a la revista La Nostra Terra, anomenat «Missatge als mallorquins», amb la finalitat d’intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Mallorca.

A conseqüència d’aquesta signatura, va ser acusat de traïció i obligat a retractar-se públicament sota amenaces d’exili. Molts d’ells van ser perseguits, empresonats i depurats, i Joan Capó no en va ser una excepció. El 1936 va ser empresonat a Can Mir i sotmès a la Comissió de Depuració, la qual l’acusà de «catalanista amb aire de separatisme». Finalment, el 1939 va ser traslladat forçosament a Almeria com a inspector, amb l’objectiu que «aprengués castellà».

Amb tot el que s’ha exposat sobre les biografies de Miquel Riera i Joan Capó, és evident que certs elements de la revista Infantívol no són en cap cas anecdòtics. Això es fa evident en la notable presència de treballs sobre el paisatgisme i l’excursionisme, àmbits que reflecteixen la sensibilitat ambientalista de Riera i la seva defensa de l’aprenentatge a través del contacte amb la natura, així com l’ambientalisme de Capó.

A més, la prevalença del català a la revista i el seu abast a tot l’àmbit de parla catalana són també elements significatius que reflecteixen l’interès de Capó en la promoció i defensa de la llengua catalana, així com la seva tasca en la consolidació del català com a element identitari i cultural dels Països Catalans. Així doncs, la presència d’aquests elements a Infantívol adquireix una rellevància especial en el marc del compromís pedagògic, cultural i lingüístic dels seus editors i col·laboradors.

Estructura i continguts d’Infantívol

Infantívol de Miquel Riera i Joan Capó es va publicar entre l’1 d’octubre de 1920 i l’1 de maig de 1921. Durant aquest temps es van publicar 15 números, amb un total de 128 pàgines numerades. La revista està escrita en català i castellà, amb total preeminència del català en la secció «Nota educativa» o editorial de la revista (signada amb el pseudònim «L’avi») i en la secció de poesia. Es publicava quinzenalment i tenia entre vuit i deu pàgines cada número.

Quant a la poesia, hi trobem tant creacions d’autors consagrats com autors d’edat escolar. Entre els autors més coneguts cal destacar Joan Alcover, M. Antònia Salvà, Àngel Guimerà o Guillem Colom.

Pel que fa a l’excursionisme, trobem a la revista Infantívol una secció titulada «La Nostra Terra», escrita sempre en català, en què s’anima a fer excursions i conèixer el paisatge de Mallorca.

Com ja hem dit abans, Infantívol era una revista eminentment didàctica, feta majoritàriament per infants i dirigida al públic infantil. L’estructura interna és organitzada per seccions, amb presència de rondalles, poesia, excursions, històries gràfiques, descripcions de paisatges, una secció científica, etc. A més del ja esmentat interès per la natura, la revista tenia un caràcter marcadament religiós. Cal tenir en compte que, a més de la realitat sociològica marcadament catòlica, l’any 1920, sota el regnat d’Alfons XIII, l’Església mantingué els seus privilegis, i en especial en l’àmbit educatiu. No és estrany, per això, que la capçalera Infantívol. Revista para niños vingués acompanyada d’una especificació que deia que la publicació estava subjecte a la censura eclesiàstica

Participaven en la revista prop d’un centenar d’alumnes d’entre sis i setze anys, de cinquanta-una escoles diferents de vint-i-quatre poblacions de Mallorca, set de Menorca, una d’Alacant (País Valencià) i una altra de Vilassar de Mar (Catalunya). N’hi havia de graduades (2), unitàries (47), públiques (29), privades (20) i confessionals (15). El nombre exacte d’alumnes participants i la seva identitat no els podem saber amb exactitud perquè quasi la meitat dels articles elaborats i publicats no apareixen signats o ho estan amb pseudònim.

Les escoles i mestres menorquins identificats que participen en la revista són els següents: Escola Nacional de Filletes de Ciutadella (Margalida Florit Anglada), Escola Nacional de Fillets de Maó, núm. 1 (Joan Socias Bennassar), Escola Nacional de Fillets de Maó, núm. 2 (Antoni Juan Alemany), Escola Nacional de Filletes d’Alaior, núm. 1 (Matilde Kirschener i Eulàlia Villalonga), Escola Nacional de Filletes des Castell (Joana Villalonga Vidal), Escola Nacional de Fillets de Sant Lluís (Francesc Cardona). També hi participen alumnes des Es Migjorn Gran, sense esmentar el mestre ni l’escola.

Taula I. La presència menorquina a Infantívol (núm. 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15)

Nota: Relació d’alumnes que van participar en la revista interescolar Infantívol, amb el nom de l’escola i el títol o contingut del treball. El nom dels autors s’ha reproduït tal com es va publicar a Infantívol.

L’impacte d’Infantívol en Joan Timoner i Petrus

Com es pot comprovar en la taula I, d’escoles, mestres i alumnes, la participació menorquina en la revista Infantívol, i en l’activitat que ella generava, és ben significativa. Fins i tot, l’impacte de la publicació interescolar arribava més enllà de les mateixes escoles. El mestre Antoni Juan Alemany, de l’Escola Pública de Maó, s’encarregà, en aquest sentit, de fer arribar la revista a l’àmbit del primer escoltisme impulsat pel mateix Alemany i per Mateu Fontirroig, a l’empara de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. És així com la revista degué arribar, i impactar, en l’autor de L’illa d’argent, Joan Timoner i Petrus (Maó, 1910-1997).

Segons explica Josep Mascaró Pasarius en l’enciclopèdia Geografía e historia de Menorca (Mascaró, 1982),  Infantívol va ser una de les primeres lectures que va despertar en Joan Timoner i Petrus les inquietuds literàries i poètiques per escriure en català. Lamentablement, la impossibilitat de consultar el 30 % de les pàgines publicades per la revista infantil, no permet confirmar la participació de Timoner i Petrus en Infantívol. El que sí que és constatable, fins i tot pel mateix Timoner i Petrus, és la influència que va tenir la revista en la configuració de la seva personalitat i de la seva obra. La catalanitat, el paisatge i la poesia, elements principals de la publicació, es convertiren, amb el temps, en components fonamentals de la trajectòria vital i creadora de l’assagista i poeta Joan Timoner i Petrus.

Twitter

Facebook

0

email