Elucubració de l’1 d’octubre
Mentida, engany, traïció. No són sinònims. Però moltes vegades van junts. Van juntes. Són tres, i no valen res. Són filles del jo-i-jo-i-jo. Diu Torralba d’ells i elles que són els antivalors de l’ètica pública, i també de les relacions interpersonals. I sé que és així.
Et diuen que entris, i ara que surtis. Que tanquis la porta. Que passis tu primer. Deu ser una cortesia. Fa vent. La porta s’ha tancat. Es disculpen (o no). No s’ha tancat. L’han tancada sense ni un miserable adeu. Llavors es compleix allò que m’explicava el meu catequista: tu estàs malament, ell@s estan bé. Açò. Açò és la mentida, i és l’engany, i és la traïció. Qui diu que són sinònims? No són sinònims, són sin-quàntics. Són correlatius, consecutius i corrosius. Jo-i-jo-i-jo.
Però la vida, la de veritat, la de cada dia, és, tanmateix, una altra cosa.
A cops de traïcions haurem après a estimar la vida.
