Fa alguns dies que llegeixo notícies referides al barranc d’Algendar, i em sorprèn veure que es parla repetidament (en textos científics i periodístics) del seu corrent natural d’aigua com d’un torrent, quan sempre, que jo recordi, havia estat un «riu» per als habitants de les seves riberes, Ciutadella i Ferreries. Cert és que Algendar no és l’Ebre, i que pel seu cabal seria potser més adient parlar, com diu un bon amic meu, d’un «rierol». Però, tècnicament, és un riu; perquè pel seu canal corre aigua durant tot l’any. I crec que, a més, val la pena reivindicar la seva denominació com a riu. Per què? Primer, perquè científicament és una denominació correcta. Segon, perquè històricament és com sempre ens hi hem referit els que som de cada banda del riu. I el tercer motiu és de tipus ecològic: el fil d’aigua que corre durant tot l’any pel barranc d’Algendar és una mostra de la salut d’aquell ecosistema i de la gestió de l’aigua que es fa avui i de la que es pugui fer en el futur. Així ens ho recordaven ja fa alguns anys els ecòlegs M. Àngels Cardona i Ramon Folch. És un riu, i hem de voler que segueixi sent un riu tota la vida. La salut d’Algendar i de les seves llegendes -que metafòricament som totes les persones que estimem Menorca- ho agrairan.
En els textos literaris hi trobem referències de tota classe, com a «riu» i com a «torrent». Però la seva vocació, com és el cas d’aquest esplèndid poema de Joan Timoner i Petrus, estic convençut que és la d’evocar un paratge per a l’eternitat.
Barranc d’Algendar
El barranc d’Algendar és un paradís
que el Creador, tement la tramuntana,
volgué amagar en el fons d’un gran abís,
fent amb son dit un solc damunt la plana.
Llocs, horts i coves pengen al pendís,
d’arbres de fruita en els bancals hi ha ufana;
al fons corre el torrent cap a l’encís
de la cala sublim: Santa Galdana.
A l’hora capvespral, quan s’adorm l’illa,
canta una veu la cobla a la pubilla
que, enamorada, s’esposà amb el mar.
-“La núvia d’Algendar avui és en terra,
i demà serà en mar”. -La veu no s’erra:
Tota Menorca és núvia d’Algendar.
Joan Timoner i Petrus
(L’illa d’Argent)
