Acte del Primer de Maig a Sa Roca (Es Mercadal), l’any 1979. A la fotografia es pot veure, entre altres persones, a Llorenç Febrer, Jaume Febrer, Manel Febrer, etc. Font: Autor Josep M. Vidal Hernández. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM
L’activitat laboral sol ocupar una part important del nostre temps vital. Dediquem molt de temps a treballar. Massa temps, de vegades. L’important és emperò no perdre de vista el sentit de les coses. El treball ha d’estar al servei de les persones -del seu benestar particular i del benestar col·lectiu-, i no les persones al servei del treball. Aquesta idea, simplificada i senzilla, és la que va donar sentit a les primeres reivindicacions de l’1 de Maig durant el segle XIX. Llavors, en ple període de progrés industrial i econòmic, els treballadors estaven sotmesos a horaris interminables, de dotze, catorze o més hores. La jornada de vuit hores es va convertir en una de les principals demandes del moviment obrer: vuit hores per al treball, vuit per al descans i vuit per a l’oci.
Manifestació a Chicago l’any 1886. Font: Arxiu Hulton
Aquestes eren les demandes que plantejaren els obrers de Chicago l’any 1886, quan es va produir la revolta d’Haymarket. El diari menorquí El bien público parla en el seu rotatiu de «Los motines de Chicago» (El bien público, 29 de maig de 1886). En record d’aquells fets l’1 de maig de 1890 es van manifestar milers de treballadors als Estats Units i als països més avançats d’Europa. Gràcies a l’èxit d’aquella convocatòria les reivindicacions laborals començaren a formar part de les agendes polítiques dels països. La premsa escrita menorquina també se’n va fer ressò d’açò. El mateix diari El bien público de dia un de maig dedicà gran part de la seva informació a les reivindicacions proletàries i a la vaga convocada per aquell dia. Entre aquestes informacions hi trobem també les declaracions del Papa Lleó XIII parlant de les qüestions socials. A partir de llavors la premsa menorquina recollirà regularment en les seves pàgines tot el que tingui a veure amb el Primer de Maig i les reivindicacions obreres: «Ayer en los sitios públicos de esta ciudad se fijó esta elocución: “Manifestación universal del 1 de mayo”» («Barcelona 28 de abril», en El bien público, 2 de maig de 1890). O altres titulars com: «La huelga del 1 de mayo» (títol genèric a El bien público que es repeteix els dies 3, 4, 5, 6 i 7 de maig de 1890), «El socialismo y la jornada de ocho horas» (El bien público, 9 de maig de 1890), «La jornada de ocho horas» (El bien público, 30 d’abril de 1891),… «1 de mayo. El dia de los trabajadores» (La Voz de Menorca, de dia 30 d’abril de 1929), «La fiesta del trabajo» (La Voz de Menorca, de dia 30 d’abril de 1930), «El 1 de mayo en Mahón, Actos y fiestas» (La Voz de Menorca, de dia 2 de maig de 1931),… Aquest any, 1931, el diari catòlic El Iris de dia 30 d’abril anuncià que per disposició del nou Govern espanyol, l’1 de Maig, festa del treball, havia estat declarat festa nacional. Per la seva banda, un jove Joan Timoner i Petrus publicava, en el marc de la victòria republicana i enmig d’un gran silenci amb relació a la qüestió de la catalanitat de Menorca, l’article «La nacionalitat dels menorquins» (La Voz de Menorca, 29 d’abril de 1931), on reclamava la reacció de les veus menorquinistes en la defensa dels vincles culturals i lingüístics amb Catalunya.
Butlletí de la Federació Obrera de Menorca d’1 de maig de 1931. Font: Arxiu Històric de Maó
En els actes del Primer de Maig d’aquest any -1931-, inici de la Segona República, hi va participar activament el mestre de l’Escola Pràctica de Ciutadella Ángel Muerza, que arribà a Menorca de la mà de Pere Pons Menéndez (La Voz de Menorca, 14 d’agost de 1930). Muerza, militant socialista i articulista a Justícia Social, va impartir múltiples conferències amb motiu del Primer de Maig: a Alaior (La Voz de Menorca, 5 i 6 de maig de 1931), Maó (Boletin de la Federación Obrera de Menorca, maig de 1931) i a Ciutadella (La Voz de Menorca, 6 de maig de 1931). D’aquesta darrera referència, el text literal publicat diu:
«De Ciudadela. La fiesta del 1 de Mayo. Con un paro completo en todos los diferentes sectores del trabajo y con una concurrencia extraordinaria en los varios actos celebrados por la Federación Obrera Ciudadelana se ha celebrado en nuestra ciudad la Fiesta del Trabajo.
A las siete de la mañana una nutrida banda de música recorrió las principales plazas y calles interpretando alegres pasos dobles.
Con anterioridad a la hora señalada para la asamblea general de la Federación que tuvo lugar en el salón teatro «Casino 17 de Enero», hallábase ya ocupado por numerosísima concurrencia. Después de haber hecho uso de la palabra el secretario de la Federación Obrera Ciudadelana señor Mascaró, fueron aprobadas unas conclusiones, que en compacta manifestación y por una comisión previamente designada fueron trasmitidas a la autoridad. La manifestación se estacionó frente a las Casas Consistoriales, siendo la comisión recibida muy cordialmente por el alcalde popular don Pedro Hernández y demás representantes de nuestro Ayuntamiento. La manifestación se dirigió luego frente al local de la Federación Obrera en donde la banda de música entonó la Marsellesa que fue vitoreada por el público, disolviéndose poco después la manifestación.
Para las cuatro de la tarde había anunciado en el campo del «Zamora F. C.», un partido de fútbol y una exhibición de gimnasia a cargo de los alumnos de la Escuela Racionalista, números que no pudieron celebrarse dado lo desapacible del tiempo.
Por la noche y en el amplio y elegante salón de espectáculos del «Casino 17 de Enero» se celebró una amena velada, que corrió a cargo de valiosos elementos de nuestra ciudad.
El acto dio comienzo con los himnos «La Internacional» y «La Marsellesa» que fueron ejecutados por el notable y aplaudido sexteto que dirige el maestro don José Piqué de Val. A continuación los alumnos de la «Escuela Racionalista», bajo la dirección del profesor don Ángel Muerza, cantaron muy afinadamente las bonitas canciones «Día de fiesta» y «Canción Castellana» que fueron muy aplaudidas, representando luego en forma de comedia una lección de geografía titulada «Yo quiero ser viajero», que fue interpretada por los alumnos Antonio Peradejordi, Pedro Caules y Francisco Pons, número este que fue muy aplaudido, y causando una excelente impresión la enseñanza que a sus alumnos proporciona el culto profesor señor Muerza.
Los notables concertistas que hoy componen el trío «Catrima» señores Carreras, Triay y Mayans deleitaron al numerosísimo público con la interpretación de «Lucrecia Borgía» y «Canción del Olvido», escuchando al final de su interpretación grandes y prolongados aplausos.
El Orfeón «Armonía» que dirige el maestro señor Villalonga, fue ovacionadísimo por la excelente interpretación de «L’Emigrani» y la «Marsellesa», después de lo cual y con un lucidísimo baile se dio por terminada tan agradable velada.» (LVM, 6 de maig de 1931)
A l’Estat espanyol, durant la Guerra Civil, l’1 de Maig només va poder commemorar-se en la zona republicana, i Menorca ho va fer fins al maig de 1938. En el territori revoltat la celebració estava totalment prohibida, ja que es considerava una festivitat de l’esquerra i la lluita de classes.
El setmanari de l’Ateneu Racionalista i les joventuts llibertàries menorquines, Fructidor, de l’1 de maig de 1936 dedicà gran part del número a les reivindicacions obreres («Trabajadores del brazo y del intelecto, unámonos para sacudir el yugo de nuestros explotadores»). Per la seva banda Justícia Social, òrgan del Partit Socialista Obrer Espanyol i UGT, encapçala el rotatiu amb un «Primero de mayo de 1938. En un vibrante manifiesto, los obreros españoles de todas las tendencias sellan su unión». I, finalment, La Voz de Menorca obrí el diari amb el titular «Trabajadores, imitemos a los mártires de Chicago, vindicando, en la lucha, muestros derechos y libertades».
La Voz de Menorca, òrgan del comitè comarcal dels sindicats de Menorca, de dia 1 de maig de 1938. Font: Arxiu Històric de Maó
Amb la victòria militar, el règim franquista il·legalitzà els sindicats i els partits d’esquerra. Només es permeteren les manifestacions públiques dirigides a l’exaltació del nou Règim. El març de 1938 el «Fuero del Trabajo» establí que la Commemoració de l’1 de Maig no se celebrés a Espanya. La «Fiesta de la Exaltación del Trabajo» se celebraria el 18 de juliol juntament amb la commemoració de l’«Alzamiento Nacional», o sia del cop d’estat. Açò ho veiem reflectit en el calendari laboral que el sindicat vertical – AISS – repartia a les diferents seccions i en els calendaris comercials que es distribuïen.
L’any 1955 el pontífex Pius XII va declarar el Primer de Maig festivitat de Sant Josep Obrer (o Artesà), i Franco, tant catòlic ell, el va incorporar l’any 1956 com a festa religiosa.
El Generalíssim va morir el novembre de 1975. No obstant açò, les organitzacions sindicals no van ser legalitzades fins a l’abril de 1977. Aquest mateix any, el govern d’Adolfo Suárez encara va ordenar dispersar per la força les manifestacions unitàries de l’1 de Maig. La primera celebració autoritzada no es va produir fins al 1978. A Menorca, l’any 1979, se celebrà un acte reivindicatiu del Primer de Maig a Sa Roca (Es Mercadal), on, entre d’altres, actuà el músic i cronista ferrerienc Antoni Camps.
I retornem a l’inici. El treball, com a bé col·lectiu, ha de ser un dret que repercuteixi equitativament en el benestar de tothom. Aquest va ser el sentit de l’1 de Maig d’antany, i aquest segueix sent una reivindicació necessària i justa avui. Mentre el treball sigui una font de desigualtat i d’explotació,….. farà falta un Primer de Maig.
Acte del Primer de Maig a Sa Roca (Es Mercadal), l’any 1979. A la fotografia es pot veure a Andreu Murillo, Francesc Martí i Joan F López Casasnovas, entre d’altres. Font: Autor Josep M. Vidal Hernández. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM
