El Nosaltres, els valencians que es veu a la imatge és el llibre de Joan Fuster que l’agost de 1964 Ramon Bastardes, impulsor d’Edicions 62, regalà a Andreu Murillo i Tudurí. Bastardes havia vingut a Menorca a preparar una edició de la revista Serra d’Or dedicada a l’illa, que sortiria publicada el novembre d’aquell mateix any. L’assaig de Fuster va suposar per a l’historiador i polític menorquí l’inici del seu procés personal de «recobrament»; és a dir, de presa de consciència de la situació de repressió, marginalitat i colonialisme, cultural i polític, en la qual es trobava Menorca. Arran d’aquest «despertar» Murillo es posaria a escriure la versió menorquina de Nosaltres, els valencians, que inicialment titulà Els menorquins, gent d’illa. Finalment, l’any 1972 donà per acabada l’obra amb el nom d’Els menorquins, a semblança del llibre Els mallorquins que l’any 1967 havia publicat Josep Melià i Pericàs.
Murillo vol que quedi constància sobre a qui pertany aquell llibre de Nosaltres, els valencians tan cabdal en el seu pensament i la seva obra, i per açò el va marcar amb un exlibris elaborat per ell mateix. En aquest, «l’exlibris murillo», hi trobam la imatge d’un caragol marí acompanyada d’una frase que diu «veniu-me darrere… amb un caragol bufant». Segons el Diccionari de Francesc de Borja Moll «caragol bufant» és una forma menorquina de dir com es pot «fer fàcil una cosa difícil». Així, l’expressió completa utilitzada per Murillo vindria a dir una cosa així com que «junts podem fer possible allò que ara es percep com una tasca impossible».
Aquest no és l’únic exlibris que creà i que utilitzarà Andreu Murillo. En Els Països Catalans: un debat obert (Diversos autors. València: Ed. Tres i Quatre, 1984), en el qual també participà Joan Fuster, en trobam un altre amb un gravat d’un ullastre creat per Murillo a partir de la tècnica de les planxes de linòleum.
Els exlibris s’han utilitzat al llarg del temps com una marca, que se sol posar a la portada o al full de guarda inicial, per tal d’indicar la propietat del llibre. No tots els llibres d’Andreu Murillo tenen exlibris, però aquests dos són una bona mostra de la significació i l’interès que va tenir l’obra de Joan Fuster per a ell.
Per cert, els exlibris també formaren part de la biblioteca personal de Joan Fuster. A qui li interessi, pot trobar més informació en el microreportatge elaborat per #espaijoanfuster: «Exlibris utilitzats per Joan Fuster en la seua biblioteca»
