Joan Benejam i Vives (1846-1922), a més de gran mestre i gran escriptor, va ser també un actiu publicista que entre d’altres treballs publicà una reducció a escala 1/44000 del mapa de Menorca elaborat per Miquel Sorà. Joan Benejam i Josep Moll, pare de Francesc de Borja Moll, s’encarregaren de la reproducció a escala i dels addicionals del mapa que medeix 116 per 69 centímetres. La gravació fou feta per A. Soler i la impressió es va fer a Barcelona l’any 1887. La seva edició va ser àmpliament recollida als mitjans de comunicació de l’època, tant de Menorca com de fora de l’illa, com El bien púbico (14 d’abril de 1887), El Vigía de Ciudadela (20 d’abril de 1887), El Liberal (25 d’octubre de 1887), El Áncora (4 de gener de 1988), El Mahonés (21 de desembre de 1887), entre d’altres. L’11 de febrer de 1988 surt publicada una ressenya del mapa a El Magisterio Balear, en la qual es proposa que el mapa sigui distribuït a les escoles, especialment de Menorca, per a ús docent.
El mapa Benejam-Moll inclou el nom de molts camins, torrents, vials (excepte la carretera de Maó a Fornells), divisions de districte (fins i tot, incorpora la recent independència de l’Ajuntament des Castell, de 1872) i divisions de propietat superiors a les 20 hectàrees. Tot i que, com s’ha dit abans, la premsa de l’època es feu ressò de la creació d’aquest mapa, la realitat és que no fou un mapa massa popular, a pesar dels seus grans mèrits. Tot i açò, segons diverses fonts, a finals dels segle XIX i principis del XX, el mapa va ser utilitzat pel Ram de la Guerra per a fer els informes sobre l’autorització de nous camins. A Joan Timoner i Petrus, com a membre de la Banda Militar de Maó, li degué ser fàcil tenir accés a l’esmentat mapa, que pogué utilitzar per a traçar les seves rutes excursionistes pels camins rurals de l’interior de l’illa. Avui podem trobar còpies en bon estat d’aquest extraordinari document a l’arxiu de l’IES Joan Ramis i Ramis i al Museu Militar de Menorca. En qualsevol cas, el principal atractiu del mapa per a l’autor de L’illa d’argent va ser un altre: la seva riquesa toponímica. I no és estrany que sigui així. El geògraf Tomàs Vidal Bendito ha dit del mapa Benejam-Moll (1988) que va ser uns dels primers mapes de Menorca amb una toponímia acceptable.
En qualsevol cas l’admiració de Timoner i Petrus pel gran mestre ciutadellenc va molt més enllà de l’edició del mapa de Menorca, amb el traçat de camins i topònims. En els articles i altres treballs de Timoner i Petrus referits a Joan Benejam hi trobam sempre dues referències a l’obra de Joan Benejam: una al Vocabulario menorquín-castellano (1885) i l’altra a les narracions costumistes de Ciutadella Vella (1910) i l’obra de teatre Foc i Fum (1885). En aquest sentit cal esmentar dos treballs fonamentals de Joan Timoner i Petrus. Un d’ells és l’antologia literària d’autors i temes menorquins publicada entre 1975 i 1982 al diari Menorca, formada per 59 «Florilegis», dels quals un d’ells pertany a Joan Benejam i Vives amb un retall extret de Ciutadella vella. L’altra referència que cal destacar és «Notes per a un futur estudi del menorquinisme literari», publicada l’any 1938 al butlletí de la Llar Catalana a Menorca, en la qual esmenta que «En 1885 estrenà el savi mestre Benejam a Ciutadella la seva sarsuela menorquina “Foc i Fum”. Aquest mateix escriptor menorquí publicà l’any 1909 l’obreta “Ciutadella veya”, admirable quadre de la vida menorquina d’en primer.»
Però sense cap dubte la millor mostra de l’admiració que Timoner sentia per l’obra de Joan Benejam la trobam en el poema que l’any 1960 publicà inèditament al setmanari El Iris de Ciutadella. Aquest poema també forma part de la primera edició del llibre L’illa d’argent, publicada l’any 1977, que en l’apartat d’«Endreces» inclou setze semblances de destacats menorquins. Aquest és el poema escrit per Timoner i Petrus a la memòria de Benejam i Vives:
Benejam i Vives
A sa memòria.
En Joan Benejam: tota la vida
vares lluitar al servei de la cultura
amb passió d’heroi; la flama pura
del teu fester mai no serà extingida.
Càtedra, llibre, exemple fora mida,
premsa, tribuna, escena… no s’atura
el raig del teu esforç ultra mesura.
i la teva obra el Temps no l’ha marcida.
L’altra lliçó de la teva ensenyança,
que té el ressò d’un himne d’esperança
fou sabre unir al passat la llum novella.
Heus ací el teu missatge envers el poble,
— or vell dins nou gresol — oh mestre noble
de «Foc i fum» i «Ciutadella vella!»
