“La celebració del Congrés de Cultura Catalana (CCC) entre 1975 i 1977 constitueix una fita fonamental de la història cultural i política de Menorca i els Països Catalans. Va coincidir amb l’inici del que a l’Estat espanyol s’ha anomenat la Transició política cap a la democràcia, i que per als territoris de parla catalana va significar la represa nacionalitària per a l’autogovern.”
Amb aquest paràgraf comença el llibre que avui us comentaré. Un assaig de Nel Martí que sota el títol Reinventar-nos per ser un (nou) país. El Congrés de Cultura Catalana a Menorca (1975-1977) ens porta a conèixer una etapa fascinant del nostre passat recent.
A les meves ressenyes setmanals acostum a lligar el contingut dels llibres amb qualcuna de les meves vivències personals, en aquesta ocasió no ha estat gens difícil. El període que Martí brillantment ens explica coincideix amb els meus primers anys de militància política en una organització juvenil tot just abans de marxar a Palma a cursar els estudis de magisteri. Molts dels fets que ens narra els he viscut directament, he conegut la major part de les persones que hi apareixen, som coneixedor de les enormes conseqüències que, en tots els àmbits, va tenir el Congrés de Cultura Catalana.
Allò que Martí ens ofereix amb aquest assaig és un interessant, ben documentat, i captivador panorama d’aquells anys “…intensos i convulsos, de gran dinamisme per a definir les estructures -de democràcia i autogovern- que haurien de regir els nous temps”.
He fruit molt d’aquesta lectura, i no només perquè m’ha portat força records, sinó també -i sobretot- perquè veure’n la visió de conjunt ens llança un missatge de coratge i il·lusió. Si fórem capaços de fer-ho, ho podem tornar a fer.
Text complet a ulls
