La setmana que ve començaran les tasques d’excavació i recerca, al cementeri de Bunyola, dels cossos dels tres ciutadellencs desapareguts i represaliats la nit del 19 al 20 de juliol de 1936, José Filomeno Pons Sintes, i Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés. Ja era hora! Després de 84 anys es posa en marxa el procés per a respondre a una responsabilitat col·lectiva, la de conèixer el destí de les persones de Menorca assassinades violentament durant la Guerra Civil i el Franquisme, i de les quals els seus familiars i la comunitat de vida –el seu poble i la seva Illa- no en van saber res mai més. Esperem obtenir els millors resultats.
La posada en marxa de l’excavació de la fossa de Bunyola deixa emperò al descobert algunes preguntes. Són els tres ciutadellencs citats abans els únics assassinats i abandonats en fosses comunes de Mallorca, Eivissa, Formentera o altres indrets? I la resposta és, lamentablement, que no. Basta mirar el mapa de fosses de Mallorca per a constatar que hi ha altres menorquins desapareguts i assassinats, que encara resten sense localitzar i identificar. I què se n’ha fet idò de la seva recerca i identificació?
Menorca no té un mapa de fosses sobre possibles dipòsits, fosses o osseres de represaliats menorquins sense identificar. Sí que sabem, emperò, els noms d’una llarga llista de menorquins represaliats, exiliats, empresonats i/o assassinats, dels quals, en aquest darrer cas, es coneix a través de diverses fonts els certers o probables llocs on es dipositaren els seus cossos. Així idò tenim el que podríem anomenar com a mapa de fosses -disperses arreu del món- de persones de Menorca desaparegudes i assassinades durant aquest negre període de la història.
Algú dirà que és igual d’on –quin àmbit territorial- siguin les víctimes, i tindrà raó. L’humanisme i l’universalisme, o simplement el sentit comú, ens han de situar al costat de les víctimes, siguin d’on siguin, venguin d’on venguin, i hagin mort on hagin mort. Però també és cert, i coherent i avalador d’aquesta adhesió universal amb les víctimes d’arreu, que cada comunitat és just que reivindiqui les seves víctimes. Perquè aquestes ho són primer del seus familiars i entorn d’amistats, però també ho són de la societat de la qual formaren part.
Reivindicar les víctimes per part de la societat menorquina ha de voler dir reivindicar la localització de les persones, nascudes o vinculades a Menorca, que van desaparèixer. Es trobin on es trobin. El mapa de fosses de persones de Menorca ha d’abastar el món sencer si cal, per a restituir el dolor, la memòria i la veritat dels nostres menorquins, d’acord sempre amb la voluntat dels seus familiars.
Així, per exemple, l’historiador Andreu Murillo i Tudurí va elaborar una primera llista dels menorquins desapareguts a causa de la guerra civil 1936-1939[i]. En el cas concret dels ciutadellencs o persones relacionades amb Ciutadella de Menorca hi trobarem 56 noms, amb les darreres referències que es disposen fins llavors. Els set primers noms de la llista, recollits literalment, són
01 Dionís Gelabert Carratalà 20 juliol 1936 (Ferides rebudes en una manifestació)
02 Sebastià Carrertero Gornés novembre 1936 (Desaparegut de l’hospital a Mallorca)
03 Bartomeu Carretero Gornés novembre 1936 (Fet desaparèixer amb el seu germà)
04 Jaume Gornés Vila novembre 1936 (Testimoni desaparegut a Mallorca)
05 Josep Pons Sintes novembre 1936 (Testimoni desaparegut a Mallorca)
06 Marcelino Rodríguez Álvarez 8 febrer 1939 (Comandància militar Ca’s Comte)
07 Maximiano Verde Núñez 8 febrer 1939 (A l’entrada del quarter de Ciutadella)
També hi trobarem altres noms com per exemple:
16 Angel Muerza Esparza 18 març 1939 Afusellat a la Mola
43 Joan Mascaró Salord 26 octubre 1939 Afusellat a Illetes (Mallorca)
45 Fraterno Catchot Cardona 6 desembre 1939 Afusellat a Illetes (Mallorca)
54 Josep Caules Pons 9 gener 1942 (Camp de Mauthausen de Gusen)
Aquestes llistes han estat ampliades amb noms i detalls per altres investigadors (com és el cas d’Antoni Pons Melià, Deseado Mercadal, Andreu Ginard, Josep Portella, etc.), però segueixen sent una mostra d’aquesta visió menorquinista de la memòria històrica, que és alhora universalista i comunitarista, açò és compromesa amb la comunitat de vida del desaparegut i represaliat.
Segons les dades d’Antoni Pons Melià, fins el 3 d’abril de 1945 foren executades 148 persones a Menorca, a les quals caldria afegir-hi 34 menorquins o residents a l’illa afusellats a Mallorca, 16 a Cartagena i 4 a altres llocs, fins a totalitzar la xifra de 202 víctimes de la repressió franquista a Menorca. Entre els morts per la repressió de postguerra hi havia alguns destacats dirigents polítics, com l’abans citat alcalde de Ciutadella Joan Mascaró Salord. A més a més, centenars de menorquins foren sentenciats a penes de reclusió. La majoria d’aquests presos compliren la seva condemna fora de la seva illa, sobretot a la presó provincial de Palma, a la presó central de dones de Mallorca, a la colònia penitenciària de Formentera, a la model de Barcelona i a altres establiments penitenciaris de la Península com els d’Alacant, d’Ocaña, i d’Alcázar de San Juan. D’alguns d’ells no se’n va saber res més.
Per altra banda, segons el Diccionari Vermell, de Llorenç Capellà, hi ha almenys 14 persones de Menorca a les fosses mallorquines: Joan Mascaró i Salord, Crisant Valcàrcel i Moll, Armand Fernández i Orfila, Conrad Garau i gayà, Pere Junaeda i Pons, Juaneda, Llorenç Nuevo i Marín, Baltasar Quetgles i Moragues, Gaietà Ricci i Alcover, Gabriel Seguí i Benejam, Agustí Tudurí i Pons, Melcion Gornés, Valentí Orfila i Vinent i Pere Aznar i Sabuco.
Bé idò, ara que estan a punt d’iniciar-se les tasques de recerca al cementiri de Bunyola, on tot apunta que s’hi troben els cossos dels menorquins José Filomeno, Sebastià i Bartomeu, caldria demanar-se també per les altres víctimes menorquines, aquelles que per les raons que siguin ningú ha reivindicat encara. Les víctimes, per exemple, d’origen o residència a Menorca, que van ser dipositades a les fosses de Son Coletes (Manacor). Ara el Govern de les Illes Balears ha demanat als familiars de les víctimes que aportin mostres d’ADN. Caldria que ningú oblidés les víctimes menorquines a Son Coletes. I a Illetes (Calvià), i al Pla de Son Mas (Manacor), i a Palma? I a qualsevol altre indret?
Efectivament, al cementiri de Son Coletes (Manacor) on s’hi troba una de les darreres fosses excavades (fins l’agost d’enguany), també s’hi troben altres cossos de menorquins represaliats. Agafant com a referència l’esmentat Mapa i el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà, segurament ampliable amb altres fonts, a Son Coletes s’hi troben possiblement -i com a mínim- el mestre d’obres i republicà Conrad Garau i Gayà, el cobrador d’electricitat d’origen menorquí i resident a Manacor Pere Juaneda i Pons, i el pare d’aquest darrer, resident a Maó, que es trobava a Mallorca estiuejant amb la seva família. Pare i fill dels Juaneda van ser afusellats junts.
És ara el moment d’actuar. No fer-ho seria fer de l’oblid una desmemòria. I un poble desmemoriat és menys poble.
[i] Font: Fons d’Andreu Murillo dipositat a l’arxiu del Consell Insular de Menorca.
