Fa uns dies la Sindicatura de Greuges de Menorca va reclamar al Consell Insular que defensés la deducció fiscal autonòmica per als estudiants menorquins, independentment de si triaven continuar la seva formació a les Illes o a una altra comunitat o estat. En aquests moments no són beneficiaris de la deducció les famílies d’aquells estudiants que han triat matricular-se fora de les Illes d’uns estudis que també ofereix la UIB.
Evidentment, la proposta de la Sindicatura em sembla molt encertada, i justa i oportuna, i recupera un etern debat de fons entre la visió centralista –de la balear major- i la visió de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera –digau-lis illes perifèriques-. Un debat no resolt amb l’Estatut d’Autonomia de 1983 i que en el futur seguirà creant tensions o desigualtats, tot depenent de la fortalesa de les societats menorquina, eivissenca i formenterera.
És important recordar que la proposta de crear una deducció fiscal autonòmica a favor d’aquelles famílies que tenen a càrrec estudiants fora de la illa de residència neix precisament des de Menorca, una de les illes perifèriques, per a compensar costos derivats de la insularitat, especialment de la doble insularitat. I és lògic que sigui així. Per a un estudiant menorquí el principal criteri alhora de triar la universitat o centre de formació per a continuar els seus estudis no és la unitat administrativa –la comunitat autònoma- sinó moltes altres motivacions. Sí que ho és en canvi per a un estudiant resident de Mallorca, on el criteri de proximitat esdevé molt preferent, i econòmic. La discontinuïtat territorial, açò és la insularitat, de Menorca, Eivissa i Formentera fa que pesin més altres criteris alhora d’elegir universitat, tant de tipus acadèmic com econòmic com relacional o vital.
Així idò la primera proposta de deducció fiscal per a famílies amb estudiants fora de l’illa de residència es va presentar l’any 2014, sense massa èxit. Posteriorment es va recuperar l’any 2017 amb una proposició no de llei (765/2017) impulsada per Més per Menorca i signada conjuntament amb PSIB, Podem i Més per Mallorca. Clar, emperò, que en el debat i la tramitació de la proposta ja va ressorgir quin seria l’autèntic problema: l’exclusió dels estudis que oferia la UIB, marginant als estudiants que triaven una altra universitat per a fer una carrera que també s’oferia a les Illes.
En qualsevol cas la resolució de la proposició no de llei abans esmentada deia “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a estudiar la implantació d’una deducció a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques lligada al fet de cursar estudis universitaris oficials de grau o de cicle de grau mitjà o de grau superior de Formació Professional, fora de l’illa de residència”. El Govern emperò alhora d’executar la proposta va incloure un apartat d’exclusions, una de les quals deia: “Queden excloses de la deducció fiscal autonòmica les situacions següents: b) Quan hi hagi oferta educativa pública a l’illa de residència, diferent a la virtual o a distància, per fer els estudis que determinin el trasllat a un altre lloc per cursar-los”. La perversió de la frase tenia conseqüències que abastaven més enllà dels estudis de la UIB des de Mallorca, i afectaven també als estudis que oferien les Extensions Universitàries de Menorca o Eivissa. I així es va aplicar en el pressupost del 2018. És a dir, aquells estudiants de Dret o Educació Infantil de l’Extensió Universitària d’Alaior no podien optar a les deduccions fiscals autonòmiques.
Un posterior acord de dia 19 d’octubre del 2018 entre el Govern de les Illes Balears i Més per Menorca per a l’aprovació de la Llei de Pressuposts per al 2019, va salvar tal extrem amb els termes “El Govern de les Illes Balears es compromet a ampliar, a través dels Pressuposts de la CAIB per a 2019, l’abast de la deducció per cursar estudis d’educació superior fora de l’illa de residència habitual, incorporada als Pressuposts per a 2018, i suprimir a tal efecte l’exclusió dels estudis que s’ofereixen a les extensions universitàries de la UIB.”
Calia emperò anar més enllà per a desfer l’espiral centrípeta del Govern i de la UIB, i es van presentar esmenes al pressupost del 2018 i 2019 per a eliminar qualsevol limitació que exclogués de les deduccions aquells estudis que es podien fer dins la Comunitat Autònoma, i preferent des del campus de la UIB. Emperò la majoria parlamentaria mallorquina de concepció balearicocèntrica, expressada a través de la disciplina de vot dels partits estatals, van fer inviable tal iniciativa. Així idò, efectivament, com diu la Sindicatura la Llei del pressupost del 2019 estableix, fins que no es modifiqui, l’exclusió dels estudis a la Universitat de les Illes per a accedir als beneficis fiscals.
Som conscient que el que explic aquí té molt de batalleta parlamentària, però no per açò és irrellevant. Al contrari, darrera aquesta batalleta hi ha una posició ideològica i visió del que és i hauria de ser aquesta unitat dita “Illes Balears”, que segueix sent molt “balear” (en singular) i poc “illes” (en plural). I açò és important, perquè al final té uns efectes directes sobre allò que hem repetit tantes vegades sobre el capital humà, la formació i la innovació com estratègies per a diferenciar i aportar valor afegit a l’economia menorquina. Ala idò, ara és hora de defensar-ho de ver.
