Avui, dia 5 de juny, farà exactament 13 anys que l’historiador i polític Andreu Murillo i Tudurí (1930-2007) ens va deixar. I ho va fer traspassant un llegat de valor incommensurable. No em referesc només a la contribució historiogràfica de Murillo –que sense cap dubte és essencial-, sinó al seu llegat ideològic. Murillo és indubtablement un referent fonamental en el pensament polític nacionalitzador i de lluita per la democràcia (de la de veritat!) entre els anys 60 i 90 a Menorca. Va participar, durant el procés democràtic i de configuració de l’Estatut, en l’Assemblea Autonòmica de Menorca; va formar part de la Comissió dels Onze; i va ser conseller, pel Partit Socialista de Menorca (PSM), del primer Consell de Menorca (1979-1983). Però no és l’objectiu ara relatar la biografia política de Murillo, i sí, en canvi, dir fort i clar que sense ell és impossible entendre el pensament nacionalitzador menorquí del segle XX i XXI, centrat en l’autogovern de l’illa i en els vincles culturals i polítics amb els Països Catalans, dels quals, per cert, Murillo n’és un dels primers –sinó el primer- en referir-s’hi des de Menorca i des de la vessant més política.
A més de la immensa tasca com historiador, cal recuperar i posar en valor el pensament ideològic d’Andreu Murillo –i fixi’s que dic ideològic i no només polític. Afortunadament, molt prest, comptarem amb una publicació que recollirà la seva obra més assagística i més militant, sempre compromesa amb Menorca i amb la cultura catalana.
Murillo representa una altra manera de veure i voler Menorca, per la qual encara alguns lluitam. I lluitarem !
