Obre el llibre de matemàtiques i cerca tres noms de dona. Fes el mateix amb el llibre de biologia i de física i química. Quantes dones has trobat? Poques, segur. Fins i tot, el més probable és que no n’hagis trobat cap. I és que, lamentablement, les dones no han format part fins ara del relat general de la història de les ciències. I no hi han format part, bàsicament, per dues raons. La primera raó és la marginació i relegació sociocultural de la dona a l’àmbit domèstic, privat, de criança. I l’altra, una vegada superada la primera, ha estat la dificultat per a fer-se present, i obtenir el seu reconeixement, en un món masclista dominat per homes. Així idò, les dificultats per accedir a la formació i per obtenir el reconeixement de la comunitat científica, en un univers sociocultural d’heteropatriarcal i masclista, han apartat la dona de formar part del relat del coneixement científic. La dona no només ha estat marginada sinó que, a més, també, ha estat invisibilitzada en el món de la ciència.
Aquesta realitat no ha estat emperò exclusiva de la ciència. En absolut. Venim d’on venim. I les mostres dels nostres precedents són numèricament clamorosos. Bastin aquestes quatre xifres de mostra. A la ciutat on visc, Ciutadella, s’ha atorgat la distinció de fill/filla il·lustra o adoptiva a 25 persones, de les quals només 3 són dones. La darrera va ser la pedagoga i mestra de mestres Pilar Benejam (2018). Anteriorment s’havien nomenat la biòloga Maria Àngels Cardona (2007) i la benefactora Casilda Caymaris (1916). Aquesta darrera emperò no va aconseguir tenir el retrat d’honor al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella fins l’any 2019.
Altres dades significatives podrien ser els noms de carrer. Ciutadella té més o menys 1150 carrers. D’aquests, només tres –a part de les verges i les santes- tenen nom de dona: Casilda Caymaris, Josepa Rossinyol i Jerònia Alzina. Una altra dada prou rellevant podria ser el noms dels edificis públics. Ciutadella té ara mateix 17 centres educatius, dels quals només tres s’han denominat a partir del nom d’una dona: IES M Àngels Cardona (1994), CP Margalida Florit (2003) i CEIP Roser Gener (2004). És a partir de l’any 1994 quan una escola es reconeguda per primera vegada amb el nom d’una dona, substituint a l’anterior denominació de Sant Joan Bosco.
Fent un bon a l’àmbit internacional trobam que l’any 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides van acordar dedicar la data de l’11 de febrer al Dia Internacional de les Dones i Nines en la Ciència. Aquesta celebració precisament forma part del punt 5 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que té com a objectiu aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes. A Menorca (que és Reserva de Biosfera, i està fortament compromesa amb els objectius del desenvolupament sostenible), possiblement, les dones i filletes d’avui, tenen moltes més possibilitats d’estudiar, formar-se i investigar en l’àmbit de la ciència, i la seva tasca és també molt més reconeguda i valorada. Valgui d’exemple la física menorquina Alícia Sintes Olives (Sant Lluís, 1969), centrada en el camp de l’astronomia d’ones gravitacionals. Ara bé, no sé si podem parlar encara, amb fermesa, d’igualtat d’oportunitats. Haurem d’esperar. El que sí és cert, i constatable, és que les dones segueixen marginades en els relats de les aportacions a la ciència, i encara molt més marginades hi estan les dones de Menorca. Menorca, i les seves dones, han aportat –i molt- a la ciència. Ho fan avui, però també ho van ahir. Per açò caldria revisar, redescobrir i visibilitzar les seves contribucions. No és acceptable que avui, encara, als nostres llibres o materials didàctics, hi siguin absents na Margarita Comas i Camps, na Maria Lluïsa Canut i Ruiz o na Maria Àngels Cardona i Florit, entre moltes altres.
L’any 2007 l’Institut Català de les Dones va organitzar una exposició amb l’objectiu de mostrar dotze dones científiques de l’àmbit dels territoris de parla catalana que van contribuir al desenvolupament de la ciència i fer un reconeixement a les aportacions que van fer les primeres dones científiques (físiques, metgesses, botàniques, matemàtiques, etc.), dones que, des de les seves posicions, van transformar les fronteres dels espais tradicionalment assignats als homes. El text de l’exposició deia “Les dones a les quals retem homenatge en aquesta exposició van haver de lluitar no només per elles, sinó també per obrir el camí de la integració al món científic a altres dones, camí que encara avui resta pendent en la construcció d’una nova cultura on no podem oblidar el paper que les dones juguen en el terreny del coneixement i les noves tecnologies”.
De les dotze dones seleccionades a l’exposició tres d’elles són menorquines. Tres dones valentes i fonamentals en la història menorquina de la ciència que són les abans citades Margarita Comas, Maria Lluïsa Canut i Maria Àngels Cardona. La biòloga Margalida Comas Camps (Alaior, 1892- Exter, 1973) va ser una de les persones que va contribuir de manera més excel·lent al procés d’introducció i construcció de la Didàctica de les Ciències. La física Maria Lluïsa Canut Ruiz (Maó, 1924 – 2005) fou col·laboradora, investigadora i professora d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i fou catedràtica de la School of Engineering and Technology de la Southern Illinois University. Fou també una de les fundadores de l’Institut Menorquí d’Estudis(IME). Com a professora, Canut participà en una reclamació judicial contra les universitats nord-americanes per obtenir el pagament de la diferència de salari que percebien les professores universitàries respecte dels seus companys professors. I van guanyar.
Finalment, la botànica, biòloga i ecòloga Maria Àngels Cardona i Florit (Ferreries, 1940 – Barcelona, 1991) va ser pionera en l’estudi de la flora a través dels seus cromosomes i en estudis de protecció paisatgística. És una de les persones que des de l’àmbit de la botànica i de la genètica, més va contribuir a l’estudi i al coneixement de la flora de Menorca i de les Illes Balears, especialment de la flora endèmica. Autora de referència imprescindible tant en el camp científic més avançat i innovador com en el camp de la divulgació i gestió del nostre patrimoni natural. Una de les precursores, des de la ciència ecològica i des de la militància ecologista, de la visió integral de la gestió del territori, clau del desenvolupament sostenible que fonamenta i justifica la Menorca Reserva de Biosfera d’avui.
Cal no oblidar-ho, per a valorar-ho, i no repetir-ho. La història de la ciència també s’escriu en femení.
