El Govern de les Illes Balears ha assumit –o almenys així s’ha explicitat en el BOIB- que una de les seves funcions durant aquesta legislatura serà la definició i creació de la policia autonòmica. Així s’ha d’entendre quan el Decret 12/2019, de 2 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, en el qual s’estableixen les conselleries i les seves competències, recull entre les funcions de la Direcció General d’Emergències i Interior, adscrita a la Conselleria d’Administracions i Modernització, “emergències i protecció civil; meteorologia; activitats classificades; espectacles; seguretat i policia autonòmica; coordinació de policies locals”. Efectivament, coordinació de les policies locals i policia autonòmica.
I no és estrany que sigui així, perquè a més de les funcions de coordinació de les policies locals (art. 30.19. EA), l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears modificat l’any 2007, preveu la competència executiva de la policia administrativa a la zona de domini públic marítima-terrestre (art. 32.17. EA) i la “creació i l’organització d’un cos de policia propi” (art. 33. EA). I encara hauria de ser menys estrany aquesta delegació de la competència per a la creació de la policia autonòmica al corresponent Director General, quan la llei (Llei 11/2017, de 20 de desembre, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. Disposició addicional segona. Cos de policia autonòmica de les Illes Balears) estableix que:
“1. Correspon a la conselleria competent en matèria de seguretat i coordinació policial proposar, en forma de llei de seguretat pública de les Illes Balears o de llei policial específica, el disseny d’un cos de policia autonòmica a les Illes Balears, depenent del Govern de les Illes Balears, previst a l’article 33 de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que estableix la competència de les Illes Balears per a la creació i organització d’un cos de policia propi, en el marc de la legislació estatal.
- El disseny estructural i funcional del cos de policia autonòmica s’ha d’ajustar als principis d’idiosincràsia, identitat i servei a la ciutadania de les Illes Balears, amb especial consideració a la pluriinsularitat, alhora que s’ha d’orientar a la proximitat, el respecte a la diversitat i el servei a una societat oberta i plural, formada per ciutadans i ciutadanes iguals en drets.
- Per tal d’impulsar el desplegament dels articles anteriors l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears realitzarà, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la present llei, els estudis i les actuacions necessàries per proposar el model d’un cos de policia autonòmica de les Illes Balears.”
Per tant la presidenta encerta amb el Decret signat quan insta el nou Govern a complir amb el previst tant en l’Estatut com en la legislació autonòmica vigent, en el sentit de desenvolupar el nostre marc competencial autonòmic. Les preguntes d’oportunitat són emperò: és el moment ara de crear una policia autonòmica? I també: quin model de seguretat necessita les nostres illes?
I una resposta fàcil, feta des de les emocions d’algú d’esquerres, és que no és el moment, perquè mai és el millor moment d’impulsar una policia pròpia quan encara hi resten moltes coses a resoldre en àmbits prioritaris com l’educació, la sanitat o la dependència. Però tanmateix aquesta dialèctica és falsa. Mai ningú pot pretendre millorar la seguretat pública a costa de reduir esforços en l’àmbit social o mediambiental. No es tracta d’açò. És tracta de canviar de model, perquè sigui més eficient, s’ajusti al model d’autonomia pactat amb l’Estat i, especialment, que doni resposta a les necessitats presents, de població i de model econòmic molt centrat en els sectors turístic i serveis.
Efectivament, no es tracta de crear un nou cos al marge dels ja existents, al contrari, es tracta de tenir un llei integral de seguretat i un model autonòmic de policia –que inclou la policia autonòmica- que posi ordre i doni coherència a les accions que ara es fan –i les que s’haurien de fer-, delimitant millor les competències i assumint efectius d’altres cossos. En definitiva, complir exitosament els objectius de seguretat fent un bon ús dels recursos disponibles. Avui la situació és crítica, i sinó que ho diguin als ajuntaments. En aquests moments a les Illes Balears hi ha 50 cossos de policia, 48 locals i 2 estatals, descoordinats; plantilles del cossos de policia locals insuficients, inestables i envellides; poca capacitat de respondre amb dotació suficient a situacions excepcionals o temporals (zones turístiques, festes populars massives,..);… i sobre tot, sobre tot, són absolutament ineficients en l’execució i control de les seva competències degut a la manca dels serveis d’inspecció i policia competents per a fer-ho. Competències que tenen a veure amb una bona gestió de la costa, de les activitats classificades, de joc o de lloguer turístic, de protecció dels menors o de violència masclista, etc. etc. I cal dir clarament que en aquests moments, el fràgil sistema policial i de seguretat a les Illes s’aguanta massa vegades gràcies a la voluntariosa, voluminosa i dispersa acció dels cossos de policia local, a càrrec dels municipis, que actuen en molts casos més enllà del seu propi àmbit competencial. Uns cossos locals que, a més, es troben en una situació ben incerta arran de les recents sentencies del Tribunal Suprem, les quals afirmen que un policia no pot ser funcionari interí i ha de ser funcionari de carrera.
Cal posar fil a l’agulla, i definir qui és el model de seguretat que necessiten les nostres quatre illes. Cal pactar amb els municipis i els consells insulars aquest model. Cal pactar amb l’Estat la transferència de la policia de costes i medi ambient, les competències en seguretat viària entre municipis, i gradualment els aspectes en seguretat ciutadana que es determinin. Aquesta no és una demanda extemporània dins el conjunt de l’Estat tan poc amic del desenvolupament de les autonomies. Catalunya, País Basc, Canàries, Madrid, Navarra,… tenen i van desenvolupant el seu model de policia pròpia. Fins i tot, Navarra, en aquests moments està negociant la policia integral, assumint les competències en seguretat vial, seguretat ciutadana i medi ambient, ara en mans de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Les lleis i els mandats parlamentaris, expressió de la voluntat de la ciutadania, s’han de complir. I és un mandat pactat amb l’Estat central a través de l’Estatut d’Autonomia que les Illes, ateses les seves ànsies d’autonomia i les seves particularitats socioeconòmiques, han de tenir un model de policia pròpia. Hi ha voluntat de complir aquests mandats?
Me fa gràcia quan sent xerrar de crear un cos de policia autonòmic, no perque pensi que sigui o no necessari, més que res perque els principals problemes que pateixen els ajuntaments són conseqüència de la regulació que el Govern de les Illes Balears ha fet, on s’ha tingut més pes les necessitats i conveniències de 2 o 3 municipis (Palma i Calvia) que els 50 restants. Des del Govern es regula, amb la Llei de coordinació de policies, i els municipis petits en pateixen les conseqüències. Jo proposari fer una passa més, la integració de les policies locals de municipis de menys de 75000 habitants, en un cos de policia autonòmic, amb comandament únic, i que els ajuntaments tenguin un servei garantit mínim i paguin serveis extraordinaris. Potser seria una manera de que govern fos conscient de les conseqüències de la seva regulació
Hola Nel,
Me fa molta gràcia que sent a (ex) representants polítics de l’administració autonomica xerrar de la creació d’una Policia Autonòmica, i tot i que no tenc massa clar la conveniència o mo de la creació d’aquest cos, el que si tenc clar es que el gran problema de la policia local vé d’una llei de coordinació de policies locals, aprovada pel Parlament de les illes Balears, i que només tenia en compte la realitat de 2 policies Locals, Palma i Calvia, i que pretenia contentar als representsts sindicals, i que ha causat tants problemes als ajuntaments petits.
Però, si anam cap a una integració total, potsee seria convenient crear una Policia autonòmica, on s’integrassin les Policies Locals de poblacions de menys de 75.000 habitants, sota un comandament únic per illes, garantint un servei mínim per població, en funció de circumstancies puntuals. Així hi hauria una coordinació real i efectiva de policia.
Disculpa, no havia vist la teva entrada. Els propers dies et contestaré. Gràcies.