Article 15. Drets de participació
1. Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col•lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma.(…)
2. Els ciutadans de les Illes Balears tenen el dret a participar en condicions d’igualtat en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, en els termes que estableixen la Constitució, aquest Estatut i les lleis. Aquest dret comprèn: (…) b) El dret a promoure i presentar iniciatives legislatives davant el Parlament de les Illes Balears i a participar en l’elaboració de lleis, directament o mitjançant entitats associatives, en els termes que estableixi la llei. (…)
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
La democràcia real no només es fa de democràcia representativa –a través del sistema electoral- sinó també, i molt més avui, de democràcia participativa i de democràcia directa. Les iniciatives legislatives populars són –o han de ser- un d’aquests instruments de democràcia directa. I dic “són o ho han de ser“ perquè no sempre la seva regulació fa que sigui un instrument real de participació política.
Alguna cosa deu passar perquè des de l’any 1991, any d’aprovació de la primera llei autonòmica de regulació de les iniciatives legislatives populars (la Llei 4/1991), s’hagin presentat a les Illes Balears 10 iniciatives legislatives populars, de les quals només 4 han aconseguit arribar al Ple del Parlament per a ser debatudes. I, recordem-ho, la darrera va ser la ILP de mesures d’emergència en matèria d’ordenació del territori, impulsada pel GOB.
Ben segur que la Llei 4/1991 no en té tota la culpa, i alguna cosa hi deu tenir a veure la desafecció en la baixa utilització de les ILP com instrument de participació política. I ben segur també que les iniciatives populars no resolen totes les debilitats de les nostres democràcies. Però també és ben cert que la nostra obligació com a legisladors és facilitar i fer efectiu el dret de participació política, un dret fonamental que contempla el Tribunal Europeu dels Drets Humans i l’actual constitució espanyola. I en el cas de les ILPs açò vol dir revisar i adaptar la Llei vigent, 4/1991, perquè sigui una eina útil al servei del dret fonamental de participació política.
La modificació que s’aprovarà situarà la legislació autonòmica de les Illes Balears en relació a les ILPs com una de les més avançades –des del punt de vista de democràcia directa- no només de l’Estat espanyol, sinó també de tota Europa. Açò sí, amb l’excepció virtuosa de Catalunya que ja l’any 2006 modificava la seva legislació introduint canvis que encara avui són exemple de democràcia i participació directa per a moltes comunitats autònomes i països europees.
La Llei que aprovarà el Parlament de les Illes Balears dimarts 29 de maig incorpora tres importants novetats en les ILPs. La primera i sense cap dubte més important és l’ampliació de les persones legitimades que podran participar de les ILPs: ciutadans de la Unió Europea i majors de 16 anys. Serem la segona comunitat autònoma, després de Catalunya, que amplia la participació política als majors de 16 anys.
La segona novetat té a veure amb la reducció molt significativa del nombre de signatures per exercir la iniciativa legislativa popular, que passa de 10.000 signatures o el 30% dels electors d’una circumscripció electoral a 7.500 signatures o el 3% dels ciutadans residents a una illa. Cal fer notar, per tant, que la nova regulació de les ILPs reconeix el dret dels residents de cada illa a presentar una iniciativa i n’adapta el nombre de signatures.
I la tercera important modificació té a veure amb les facilitats i garanties de la tramitació, que inclou, entre d’altres, l’ampliació a quatre mesos (ampliable dos més) del termini de recollida de signatures; el debat de presa en consideració en el Parlament que es produirà sempre abans dels tres meses d’haver estat admesa a tràmit; la comissió promotora podrà participar en els treballs de ponència; etc., i es facilitarà la signatura electrònica en la presentació de la ILP.
En definitiva, una reforma substancial i positiva a favor de la participació política directa, impulsada per Més per Menorca i amb una elevat grau de consens parlamentari que ha de garantir estabilitat i continuïtat en la regulació de les ILPs.
