Aquest proper dimarts dia 14, dia de Sant Innocenci, es debatrà al Parlament de les Illes Balears la reforma del sistema electoral per eliminar la barrera del cinc per cent, una reforma gens innocent i clarament pro-democràtica.
El març de 1995 el Parlament de les Illes Balears, a instàncies del PP, aprovava una reforma de la Llei electoral 8/1986, de 26 de novembre, per passar del tres al cinc per cent la barrera electoral de vots vàlids emesos per obtenir representació a les institucions autonòmiques. Era una modificació perfectament ajustada a la legalitat, però de dubtosa qualitat democràtica. Avui, al conjunt de l’Estat espanyol hi conviuen barreres electorals ben diverses. Nou comunitats autònomes i el Congrés i el Senat es regeixen per la barrera del tres per cent. Per què, aleshores, s’optava a les Illes per pujar la barrera al cinc per cent? Per donar major estabilitat a les institucionals en detriment de la pluralitat política? No. Per molt que la justificació oficial fos aquesta, la realitat en absolut tenia res a veure amb l’estabilitat institucional i sí amb l’oportunitat partidista.
No val enganyar-se. Cap sistema electoral és innocent, però no tots els sistemes tenen la mateixa qualitat democràtica. Però el més greu de l’operació de caciquisme electoral practicada pel PP l’any 1995 va molt més enllà del debat de les barreres electorals, i té a veure amb les males pràctiques democràtiques per a conquerir el poder.
La modificació de 1995 no és el resultat d’un debat sobre l’estabilitat i la representativitat institucionals, sinó que és el resultat de voler excloure sense contemplacions un partit –Unió Mallorquina- que fins aleshores havia estat soci del PP i després es va convertir en un competidor electoral. Efectivament, la reforma de la Llei electoral i la implantació de la barrera del cinc per cent es va produir al final de la legislatura, a menys de dos mesos de les eleccions, i quan les enquestes electorals donaven a Unió Mallorquina un percentatge de vot d’entorn del quatre per cent. Elevar la barrera al cinc per cent hagués permès excloure UM del Parlament a favor d’un diputat per al PP. Tot i açò el PP no va aconseguir el seu objectiu, UM obtenia el 5’3% dels vots i en canvi la barrera del 5% va perjudicar Els Verds, amb el 3’1% dels vots, que va quedar sense representació parlamentària.
Però, a més de modificar la Llei electoral a dos mesos d’unes eleccions, l’acte de caciquisme electoral del PP té encara més ingredients de mala praxis democràtica. Ho fa aprofitant que l’Estatut d’Autonomia de 1983 permet una reforma electoral per simple majoria absoluta, o sia amb 30 vots, quan a la majoria d’estatuts i reformes posteriors s’imposava la majoria qualificada, que en el Parlament de les Illes seria de 40 vots. I, sobretot, ho fa aprofitant el vot decisiu (29 vots del PP front dels 29 vots de tota l’oposició) d’un trànsfuga, el diputat socialista Jaume Peralta que va aliar amb el PP.
En definitiva, la reforma electoral del PP l’any 1995 per excloure de la vida política a un partit no majoritari, a dos mesos de les eleccions i amb el vot determinant d’un trànsfuga, va ser totalment legal però també totalment abusiva i caciquil, i sense cap dubte mancada de la legitimitat d’una pràctica i una motivació democràtiques.
La reforma electoral que proposa ara MÉS per Menorca i Més per Mallorca, amb el nou Estatut d’Autonomia del 2007 que estableix una majoria qualificada, vol acabar amb la pràctica caciquil del PP de l’any 1995, i sobretot vol recuperar el valor democràtic de la pluralitat. Excloure els més petits perquè són més petits, i a les minories perquè són minories, és molt poc democràtic. Ni és la democràcia a la qual hauríem d’aspirar.
