Ullastre de quatre branques que resisteix el vent de tramuntana
El Diari de Balears m’ha demanat que respongui a la pregunta “QUÈ ÉS LA IDENTITAT BALEAR?” en motiu del Dia de les Illes Balears. Aquesta és la meva opinió en 10 línies.
Balears, existeix. I les Pitiüses també. Existeix l’arxipèlag, i la comunitat de cultura, història i llengua compartides. Existeix la Comunitat Autònoma i el Parlament de les Illes Balears (que massa vegades no és el Parlament de Menorca, Eivissa i Formentera). I existeixen diversos balearismes -i no n’hi ha cap que m’interessi-. Però a pesar de tot això no existeix el més important per a construir un país real, fet de persones, paisatge i somni: la balearitat. No existeix ni té perspectiva d’existir. Per açò alguns apostam per pensar les “Illes Balears” com una comunitat d’interessos al servei d’una menorquinitat, mallorquinitat,… o sia, de quatre insularitats amb voluntat de ser -país cada una, països-. És allò de la pàtria íntima, la nació jurídica i d’interessos, i la nació cultural. Menorca, Illes i Països Catalans. I en aquest espai d’anells concèntrics la nació realment efectiva, amb e, plena de radicalitat, utopia i transformació, és la nació afectiva, amb a, Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. La resta són romanços que resten a cada illa, i al seu referent cultural i nacional de catalanitat.
