Esquerra Republicana va presentar fa poc en el Congrés de Diputats una proposició de llei, que va ser rebutjada pel PP, PSOE i Ciudadanos, per a modificar el Codi Penal i despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya. I és que en una democràcia moderna, on la llibertat d’expressió és un dret fonamental, no té sentit que cremar la bandera espanyola o una fotografia del rei, o qualsevol altra expressió política en contra, de contingut crític o satíric, sigui considerat en l’ordenament jurídic una injúria o un ultratge.
La llibertat d’expressió és un dret fonamental recollit en l’article19 de la Declaració Universal de Drets Humans i en l’article 20 de la Constitució Espanyola. En canvi la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en els articles 490 (apartat 3), 491 i 543, s’estableixen……..
Article 490. 3. El qui calumniï o injuriï el rei o qualsevol dels seus ascendents o descendents, la reina consort o el consort de la reina, el regent o algun membre de la Regència, o el príncep hereu de la Corona, en l’exercici de les seves funcions o amb motiu o en ocasió d’aquestes, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys si la calúmnia o la injúria és greu, i amb la de multa de sis a dotze mesos si no ho és.
Article 491. 2. S’ha d’imposar la pena de multa de sis a vint-i-quatre mesos a qui utilitzi la imatge del rei o de qualsevol dels seus ascendents o descendents, o de la reina consort o del consort de la reina, o del regent o d’algun membre de la Regència, o del príncep hereu, de qualsevol forma que pugui danyar el prestigi de la Corona.
Article 543 Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, fets amb publicitat, s’han de castigar amb la pena de multa de set a dotze mesos.
Una prevenció jurídica, reforçada per la interpretació del Tribunal Constitucional, clarament al servei d’un espanyolisme ranci i molt poc liberal que vol protegir -fins el punt de fer-les intocables- figures com la “pàtria común” o la monarquia. No passa així, per exemple, a altres països de llarga tradició democràtica, com els Estats Units d’Amèrica, on les expressions simbòliques en les quals es crema la bandera americana no són considerades un delicte, i estan protegides pel dret fonamental de la llibertat d’expressió. I és que aquesta hiperprotecció -hipodemocràtica- de la Corona i dels símbols de l’Estat només són comprensibles des de l’espanyolisme postfranquista que volia deixar “fermada i ben fermada” la indivisibilitat d’una nova –i fracassada- nació dita Espanya.
Als EUA, on la visibilització i exaltació de la bandera de les cinquanta estrelles blanques de cinc puntes forma part de la vida quotidiana dels nordamericans, la llibertat d’expressió impedeix que cremar la seva bandera, o altres actes simbòlics crítics, es puguin considerar un delicte. En canvi a Espanya, cremar una fotografia del rei o qualsevol altre símbol crític amb l’Estat pot suposar un acte delictiu. I és que esteim davant dues democràcies ben diferenciades, i dos nacionalismes ben diferents.
Que la llibertat d’expressió sigui un dret fonamental no vol dir que no tengui límits. Els té. Els ha de tenir. Ha de ser un límit, per exemple, com molt bé recullen la majoria d’estats europeus, les afirmacions que fan apologia de la violència, o que promouen el racisme, la xenofòbia, el masclisme o l’homofòbia, o que simplement neguen l’holocaust nazi. Les calumnies i les injúries han de ser un dels límits de la llibertat d’expressió, però la lliure expressió, en totes les seves formes, contra la bandera espanyola (o de les Illes Balears!) o contra la monarquia, o contra l’exèrcit, o contra la Constitució Espanyola, no es poden considerar mai una injúria. Fer-ho sobrepassa qualsevol límit, i furta innecessàriament un dret bàsic en democràcia. I es fixin que cremar una bandera espanyola és un delicte, però no ho és cremar cremar una bandera franquista –que ara li diuen pre-coonstitucional?-. Però cremar una bandera d’Espanya sí !
Les aportacions del Tribunal Constitucional són en aquest sentit prou alliçonadores. La sentència 177/2015 del TC considera que la crema pública d’una foto dels reis d’Espanya en una plaça de Girona no està emparada per la llibertat d’expressió i constitueix un delicte; i en canvi el mateix tribunal en la sentència 235/2007 declara inconstitucional el delicte consistent en difondre idees o doctrines que neguen l’holocaust.
A jo no m’agradaria que es cremés una bandera menorquina, ni una bandera pacifista, ni una bandera amb l’arc de Sant Martí, però m’agradaria menys que la conseqüència de cremar una bandera per manifestar un rebuig sigui una sanció o una condemna. La llibertat d’expressió no és sempre agradable, però és millor que la manca de llibertat d’expressió.
I deixin que faci un ràpid recordatori final: l’expresident Bauzá va impulsar una llei -la Llei de símbols- per a convertir en acte sancionable penjar una bandera o un llaç quatribarrat, símbol de la catalanitat de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en qualsevol edifici públic. Una llei que el Consell Consultiu va qualificar d’inconstitucional per implementar la censura prèvia i vulnerar el dret fonamental de la llibertat d’expressió. I és que Bauzá a més de ser el Felip V del segle XXI a les Illes Balears, va ser també un abanderat de l’espanyolisme postfranquista, que tenia molt d’autoritari i de gusts franquistes (perdó pre-democràtics!).
