La corrupció és cara, molt cara. Ho és econòmicament (tant per l’hisenda pública com per l’activitat econòmica en general), i ho és democràticament.
Així ho recull l’exposició de motius de la Llei per a la creació de l’oficina de prevenció i lluita contra la corrupció, aprovada el passat dia 29 de novembre pel Parlament de les Illes Balears, quan diu que “hi ha consens en el fet de considerar que el frau i la corrupció són un problema que frena el desenvolupament social i econòmic de la societat i en la necessitat de posar-hi remei.”
Les xifres en aquest sentit són demolidores. La corrupció a les Illes Balears costa als ciutadans 1.200 milions d’euros cada any. 1.200 milions que inclouen, segons l’auditoria feta per la Universitat de Las Palmas, els doblers robats, el cost de perseguir els corruptes i els efectes negatius en l’economia. D’aquests milers i milers de milions d’euros robats a l’erari públic, al final, després de llargs i complicats processos judicials i administratius, se’n recuperen alguns, però pocs. Així, per exemple, del cas Scala, una trama de corrupció executada a través del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de Balears (CEDEIB) durant la legislatura 2003-2007, del PP, que va suposar el saqueig final d’11’5 milions d’euros, la CAIB hauria d’haver recuperat la qualitat més important derivada d’una sentència ferma (6.294.917 euros), quan a hores d’ara només se n’han recuperat 793.704 euros.
Però no podem oblidar que hi ha també altres formes de corrupció, com el frau fiscal i l’economia submergida. Aquesta produeix una competència deslleial, fuig de pagar impostos, genera males condicions laborals i de seguretat en el treball, etc. etc. I segons els Tècnics del Ministeri d’Hisenda l’economia submergida a les Illes Balears mou prop de 5.000 milions d’euros. Els tècnics de Gestha afirmen també que reduir l’economia submergida i situar-la als nivells dels països veïns europeus suposaria uns ingressos de 967 milions d’euros/any.
Però tant o més important que la part econòmica de la corrupció, ho és la part dels valors, de l’ètica pública, de les institucions democràtiques, perquè les debilita i perverteix. Per açò, és tant important que l’administració articuli mecanismes potents contra la corrupció. I l’Oficina anticorrupció és –ha de ser- un nou, i potent, instrument contra el mal ús de les institucions públiques.
Açò sí, per a combatre la corrupció és fonamental que els principals instruments de la nostra democràcia representativa, o sia els partits, siguin exemplars. Si no és així, no hi ha res a fer. Quin sentit té demanar als ciutadans que no paguin en B, és a dir que no apostin per l’economia submergida, si els partits ho fan? I és que és molt evident: la corrupció no la poden combatre els corruptes. Així que la responsabilitat de les formacions polítiques és clau i determinant.
