.
La constitució de la Comissió General dels Consells Insulars el passat 28 de novembre és una bona
notícia. El que hem fet al Parlament, per tant, és simplement -però amb molt de sentit i significatdonar
compliment i desenvolupar allò que ja preveu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
amb la reforma de l’any 2007. Preveu dues noves fórmules de cooperació institucional entre el
Govern i els consells insulars. Una, en l’àmbit de l’executiu, és la Conferència de Presidents, i
l’altra, en l’àmbit del legislatiu, es la creació de la Comissió General de Consells Insulars.
Aquesta darrera figura està recollida a l’article 53 de l’Estatut. La Proposició de Llei que va
presentar Més per Menorca era el pas previ i necessari per a la constitució de l’esmentada
comissió, que serà participada paritàriament pel Parlament i Consells Insulars, (per 24 vocals: 12
nomenats pels grups parlamentaris, i 3 per cadascun dels 4 consells insulars) amb un reglament i
unes funcions que l’Estatut li atorga. La composició de la Comissió és inicial i constituent, és a dir,
que després serà ella mateixa qui, com diu l’Estatut, ha de definir la composició. Però l’important
és garantir la participació de tots els grups polítics presents als consells insulars.
Quin és l’esperit de la Comissió quant a les funcions? La Comissió ha de tenir funcions de caràcter
consultiu i prescriptiu en qüestions bàsiques que l’afecten en el seu autogovern, com l’atribució
de competències als consells, el finançament, l’organització territorial i institucional, la legislació
que afecti a les competències pròpies dels consells, etc.
D’aquesta manera es garanteix: 1.- Que la consulta i participació dels consells no sigui qüestió
discrecional, depenent de les conveniències de l’executiu; 2.- Discernir les funcions: una cosa són
les consultes de l’Executiu i una altra molt distinta la coordinació del legislatiu amb els consells. 3.-
Quan l’executiu consulta els consells, ho fa amb els governs insulars, en canvi en la Comissió hi
tindria presència el consell com a corporació, o sigui amb govern i oposició.
A més del caràcter prescriptiu , la Comissió també hauria de ser informada i poder debatre
assumptes tan rellevants com la dotació, distribució i regulació dels recursos lligats a la Llei de
finançament dels consells insulars; de les seccions dels projectes de Llei de pressuposts de la CAIB
que afectin el finançament dels consells insulars i les inversions territorialitzades; els convenis i
acords subscrits pel Govern amb els consells insulars; els convenis i acords subscrits pel Govern de
les Illes Balears amb el Govern de l’Estat en matèries de competències pròpies dels consells, etc,
etc.
Aquesta nova comissió és, alhora, molt senzilla i molt important. I és així perquè suposa ratificar la
voluntat recollida en el text estatutari del 2007 de desenvolupar una arquitectura institucional per
a la CAIB on els consells insulars en són columna vertebral. Perquè aquesta comunitat -feta d’illes
i de països- s’aguanta sobre quatre columnes, que són Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Són columnes de diàmetre diferent, però de mateixa alçada. Un edifici que es sosté sobre
columnes de diferent alçada és un edifici insostenible. Hem de saber gestionar molt bé, per tant,
el principis d’igualtat i de diferència.
L’Estatut parla dels consells insulars com a “governs a cada una de les Illes”, i els atorga
competències pròpies (que nosaltres entenem com exclusives); els atorga capacitat reglamentària
sobre aquestes competències pròpies; els atorga capacitat d’iniciativa legislativa i l’elecció dels
membres dels consells es fa a partir de llistes específiques, distintes de la llista per elegir diputats
al Parlament balear… En definitiva, els dóna més capacitat d’autogovern, més sobirania, més
capacitat de decidir, d’influir i de participar en les decisions que afecten els ciutadans que
representen i defensen.
I efectivament crec que aquest és el camí per adaptar la realitat institucional, de gestió i de presa
de decisions, a la realitat sociològica i de necessitats d’aquesta comunitat feta d’illes. I sobre tot –
no ho podem oblidar- per donar resposta a les ànsies d’autogovern de Menorca, Eivissa i
Formentera.
