Dimarts dia 17 de maig (Dia Internacional contra l’Homofòbia) el Parlament de les Illes Balears aprovarà la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, i per eradicar la LGTBIfòbia. Ho farà amb la participació activa de la societat civil, especialment de les entitats Ben Amics (associació LGTBI de les Illes Balears) i Chrysallis (associació de famílies de menors transexuals), i amb un ampli consens parlamentari. De fet, de les 79 esmenes presentades, 50 s’han incorporat al text final, el que posa de manifest l’esforç per aprovar una llei que perduri en el temps i posi les bases per aportar normalitat i llibertat a les persones que són discriminades i violentades per raó de la seva orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
Han hagut de passar 26 anys des d’aquell 17 de maig de 1990 que l’Organització Mundial de la Salut feia efectiva l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals, i arribés la resolució del Parlament Europeu (2006) que, d’acord amb les Nacions Unides sobre Drets Humans, declara l’homofòbia un prejudici comparable al racisme, la xenofòbia o el sexisme, i demana als estats membres que intensifiquin la lluita contra aquesta xacra mitjançant mètodes educatius, legislatius i judicials. A partir de dimarts que ve, per tant, tindrem un nou instrument per fer efectiva la lluita contra aquesta malaltia que es diu homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia, intolerància en definitiva.
La llei que el Parlament aprovarà dimarts és emperò una llei de biografies, que xerra de n’Alan, den Kevin, de n’Ensa, den Joan, … i moltes altres persones anomenades “marica”, “desviat”, “loca”,… La Llei LGTBI no és una llei abstracta que xerri del sexe dels àngels. Xerra del sexe i de la vida de les persones. Viure –sexualment, afectivament- d’acord amb el que un és i sent no és cap privilegi, sinó la forma més natural i moral de viure. Però lamentablement aquesta voluntat no és una normalitat social. Cal fer feina per normalitzar, dignificar i alliberar la vida de les persones gais, lesbianes, trans, bisexuals i intersexuals. Alliberar-les de vicis legislatius, administratius, laborals, sanitaris,…. que les discriminen i marginen. I sobre tot alliberar-les de la violència simbòlica, verbal o física. Poder viure l’afectivitat amb normalitat és un dret fonamental de l’ésser humà. I per tant, la discriminació, la marginació i la violència no poden ser tolerades. Com es cura la intolerància? Amb mesures positives i amb mesures punitives. Mesures positives com aquestes 10:
1. El deure d’intervenció dels professionals que treballen en els àmbits de la salut, educació, laboral, serveis socials, esport, lleure, etc. quan tinguin coneixement d’una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència per raons de diversitat sexual i afectiva o per qüestió d’identitat de gènere, que ho hauran de comunicar al Ministeri Fiscal i als cossos i forces de seguretat.
2. La garantia de què els materials escolars i els plans de convivència dels centres educatius hauran de tenir en compte la diversitat pel que fa a l’orientació sexual, la identitat de gènere i l’expressió de gènere, i evitar qualsevol mena de discriminació. També es preveuen protocols d’actuació i mesures de prevenció i actuació contra l’assetjament pel fet de ser LGTBI.
3. En l’àmbit esportiu, la Llei recull que els esdeveniments i competicions que es realitzin a les Illes han de garantir que les persones transexuals i intersexuals participin d’acord amb la seva identitat sexual.
4. Incorporar en el sistema sanitari l’atenció integral de persones transexuals i intersexuals, tant pel que fa als tractaments hormonals com la intervenció quirúrgica.
5. La llei també dedica especial atenció a l’àmbit laboral, i preveu un distintiu per a reconèixer les empreses que apliquin polítiques d’igualtat i no discriminació, consideració que també es tindrà en compte en la contractació pública. En aquest mateix àmbit, s’insta als serveis d’inspecció de treball a combatre la discriminació per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
6. Es garanteix que les persones transexuals siguin tractades i anomenades d’acord amb el nom del gènere amb el qual s’identiquen, encara que siguin menors d’edat, especialment en l’àmbit educatiu, universitari i sanitari. Es respectarà el seu dret a utilitzar aquest nom en totes les activitats docents i extraescolars que es realitzin al centre, incloent els exàmens.
7. Si es realitzen activitats diferenciades per sexe es respectarà el sexe sentit per l’alumne, garantint l’accés i ús de les instal•lacions del centre d’acord amb la seva identitat de gènere, incloent els banys i els vestuaris.
8. Es garanteix les tècniques de reproducció assistida a totes les persones LGTBI.
9. Es recull la Inversió de la càrrega de la prova en l’àmbit laboral perquè el presumpte infractor hagi de demostrar que no hi ha LGTBIfòbia en els seus actes.
10. Es crea el Consell LGTBI com a òrgan consultiu i el servei integral d’atenció que inclou l’assessorament jurídic.
Però a més de mesures de formació, educació i prevenció, la Llei incorpora altres mesures de caràcter coercitiu i punitiu, amb un règim sancionador equiparat al de la Llei d’Igualtat que en aquests moment també tramita el Parlament de les Illes Balears, i que recull infraccions contra l’assetjament, l’agressió o els actes qui incitin l’odi, la violència i la discriminació de LGTBI.
En definitiva, un nou marc jurídic per a un temps nou, de normalitat i sense homofòbia.
