Avui s’ha modificat la Llei de Normalització Lingüística que va canviar el PP i Bauzá per a recuperar el text consensuat l’any 1986.
Amb la recuperació del consens lingüístic expressat a la LlNL de 1986 el que feim és despolititzar una qüestió que és essencialment científica.
La LlNL estableix bàsicament dues qüestions en l’article 14: que els topònims oficials han de tenir una única forma, la de la llengua pròpia del país, i que aquesta ha d’estar d’acord amb l’ortografia fixada per l’acadèmia autoritzada.
Quant a l’oficialitat dels topònims poca cosa s’ha de dir. El nom oficial d’una ciutat, igual que el nom propi, només és un. Si et dius Josep, no ets José, ni Joseph, per molt que siguin mots que en les diferents llengües comparteixen el mateix ètim. A més, així es va establir al tercer Congrés Internacional de Toponímia i Antropologia de Brussel•les, el juliol de 1949, i acceptat per les universitat participants, entre d’elles les de l’Estat espanyol. A l’article 7 de les resolucions aprovades es diu que “donat que els topònims són documents valuosos de geografia humana, han de ser consignats sense alteracions de cap mena en els documents oficials, principalment en les regions on la llengua és diferent de l’idioma oficialment imposat”. Aquest és també el criteri de la Universitat de les Illes Balears, autoritat reconeguda en matèria lingüística i d’obligada consulta per part dels nostres governants per imperatiu legal.
Respecte de la segona qüestió, crec que és de sentit comú. Els topònims no poden presentar formes ortogràfiques contràries a les establertes per la Universitat de les Illes Balears, que han estat també aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans, en tant que és l’autoritat sobre la llengua, reconeguda no sols pels catalanoparlants, sinó també pel Reial Decret 3118/1976 de 26 de novembre, que atorga “reconeixement oficial a l’Institut d’Estudis Catalans com a corporació acadèmica, científica i cultural (…), l’àmbit d’actuació de la qual s’entendrà a les terres de llengua i cultura catalanes”.
Aquests dos criteris són precisament els que justifiquen que avui el nom oficial de la nostra comunitat autònoma sigui “Illes Balears”. Així ho estableix la Llei 17/1997, de 25 d’abril, quan diu: “La actual provincia de Baleares se denomina oficialmente Illes Balears, de acuerdo con su tradición cultural e histórica, y en concordancia con la denominación de la Comunidad Autónoma”.
Bé, idò, aquesta tradició cultural i històrica que dóna nom oficial a la CAIB és la mateixa que la de les ciutats i pobles de les Illes Balears, i que dóna nom a MAÓ.
