Una passa important a favor dels projectes lingüístics de centre i de l’autonomia de cada escola
Ahir el Govern va presentar el primer text del Decret de Llengües, un decret que recupera i garanteix que el català sigui la llengua vehicular i de referència en l’ensenyament -respectant el Decret de Mínims-, i estableix les bases que regularan l’ensenyament de i en llengües estrangeres. L’eix principal sobre el que es sustenta el Decret és l’autonomia dels centres, eix que des de MÉS per Menorca compartim plenament. L’autonomia dels centres permet que sigui cada centre, amb la participació de pares i mares i docents, qui, en funció del context social, econòmic i educatiu, triï el seu projecte lingüístic i el model d’aprenentatge de i en anglès, complint açò sí els mínims que marca la normativa.
És fals, com ha dit el PP, que el Decret generi “arbitrarietat”. Sí que aporta en canvi “llibertat” -l’aplicació és voluntària- i “adaptabilitat” -el ritme i el moment el marca el Centre-, tot el contrari del que va imposar Bauzá amb el Decret TIL. També és fals que generi “desigualtat”, una afirmació que denota la manca absoluta de coneixement de com funciona el nostre sistema educatiu. Tots els centres, a part del Decret de Llengües, tenen unes fites quant a coneixements mínims d’anglès, castellà i català que han de complir, tant si apliquen l’aprenentatge en anglès com si no. El Decret no canvia els mínims amb els quals han de sortir els alumnes de l’ensenyament obligatori, sinó que posa els instruments perquè els centres triïn la metodologia d’aprenentatge per tal d’aconseguir aquests mínims i superar-los amb major èxit.
Des de MÉS per Menorca en canvi creiem que s’ha de millorar la comunicació, els procediments i les formes. El text presentat és un text molt positiu, per a començar a debatre i negociar, en el qual hi pot haver canvis i noves aportacions. I açò s’hauria d’haver posat en valor i explicat millor per part del Govern. També creiem que s’hauria d’haver tingut en compte al sector educatiu organitzat per a redactar el primer esborrany.
En qualsevol cas, no cal perdre de vista l ‘important. El text proposat com a Decret de Llengües suposa un passa molt positiva per a millorar l’aprenentatge de llengües, i es fa amb la voluntat de participació i consens amb la comunitat educativa. Creiem que estem d’enhorabona, però hem de cuidar més les formes de participació i comunicació, perquè en política, con en l’educació, les formes també són contingut.
