Fragments (1) de la intervenció en el debat de presa en consideració de la proposició de llei presentada pel PI, per a recuperar el text de la Llei de Normalització Lingüística de 1986.
El cinquè punt del tercer decret de Nova Planta deia: «Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua Castellana […]»
El primer decret Bauzá sobre la modificació de la Llei de Normalització Lingüística diu: “el català només serà requisit a l’Administració de forma excepcional”. Que si fa no fa ve a ser el mateix.
El que passa és que MÉS per Menorca vol anar més enllà de la modificació de la Llei de Nornmalització Lingüística, perquè amb aquesta modificació no s’arregla tot l’endorrosai fet per Bauzá. Bauzá, i tots els bauzás que hi ha aquí, el que van fer va ser modificar 4 lleis, que estan vinculades i que en depenen unes d’altres, i entre les quals, sense cap dubte, la de NL és la més significativa, la més rellevant,…. Però de la seva modificació no tindrem els efectes esperats si alhora no modificam també la Llei de Funció Pública, de Règim Jurídic i de Coordinació de Policies locals; que és, precisament el que va fer Bauzá. I amb la modificació de la Llei de NL, ja que hi erem, a més d’eliminar el requisit del català, va modificar els criteris toponímics. És allò de la política vs ciència, o millor dit de la política contra la ciència. O encara millor, de la dogmàtica contra la raó.
El que sí és cert, i el PI encerta, és que la modificació de la Llei de NL mereix un debat propi, perquè és d’aquells debats sobre temes vertebrals com a CCAA, com a país. “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat” (Estatut d’Autonomia de les Illes Balears). I és encertat també perquè el que va fer Bauzá, i tots els bauzás que hi ha aquí, contra la llengua catalana només és equiparable als “decrets de Nova Planta” promulgats per Felip V, a través dels quals suprimia les lleis i els organismes propis d’Aragó, Regne de València, Illes Balears (menys Menorca) i Catalunya; del que coneixem com a Corona Catalano-aragonesa, i que alguns hem assumit com a projecte de reconstrucció lingüística i cultural i que reconeixem ara com a Països Catalans. Aquells Països que aquesta cambra, durant el règim Bauzá, va negar i abolir (es creuen ells!) Efectivament, Felip V va promulgar tres decrets:
• Regnes de València i l’Aragó: 29 de juny de 1707.
• Mallorca i les Pitiüses: 28 de novembre de 1715.
• Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716.
Sí, Bauzá i el PP, són els hereus més fidels i dogmàtics de Felip V. Les característiques del règim Bauzá coincideixen al 100% amb les característiques del règim borbònic, caracteritzat pel centralisme i l’absolutisme, per l’ofensiva uniformitzadora des del punt de vista cultural i lingüístic, contra el català;…..
Les conseqüències dels decrets de la Nova Planta per a l’ús de la llengua catalana foren nombroses, i dels decrets Bauzá també:
a) S’imposà el castellà com a única llengua oficial, especialment a l’àmbit administratiu. Bauzá elimina la necessitat de què els treballadors públics coneguin el català.
b) Es tancaren totes les universitats de Catalunya i es creà la de Cervera. Bauzá sostreu, de facto, a la UIB el seu paper de màxima institució consultiva en tot allò que afecta la llengua catalana.
c) S’imposà l’ensenyament obligatori en espanyol a les escoles (tot i que potser no s’aconseguí de facto); Bauzá imposa el TIL.
Tres decrets de Felip V, de Nova Planta; i tres decrets de Bauzá (TIL, Símbols, FP-LLNL) contra el català. Sense cap dubte: Bauzá ha sigut el Felip V del segle XXI a les Illes Balears.
—-
I acab:
“Decretar que la nostra llengua no és “necessària” a ca nostra és propiciar la seva agonia, relegar-la a pur destorb. Qui ho proposa és perquè no l’estima. No la valora. Fins i tot la menysprea. I açò no ho fan ni els pitjors fills” Són paraules en vers del poeta menorquí i universal Ponç Pons, fetes arran de la Llei Gornés.
