Avui per premsa, quan he hagut d’explicar la posició del grup MÉS per Menorca en la votació de dilluns al debat del Parlament per a validar el Decret llei sobre equipaments comercials, he dit:
“El decret llei que modifica la Llei de comerç és necessari, però no és la sol•lució. Volem lleis bàsiques menys invasives i més respectuoses amb la voluntat d’autogovern dels illencs”
“MÉS per Menorca creu que l’Executiu de Rajoy ha utilitzat partidistament les institucions a favor de la recentralització competencial”
Bé idò, ara i aquí me puc explicar amb més calma i detall.
El Decret llei que impulsa el Govern de canvi és necessari, efectivament, però no és una bona notícia. Al contrari, és un episodi més d’una sèrie televisiva que es diu “España va bien” i que narra la història d’un país –les Illes Balears- que és saquejat econòmicament, marginat cultural i lingüísticament i al qual se li roba cada dia la seva dignitat com a ésser democràtic, que és la capacitat de decidir sobre qüestions bàsiques per al futur dels seus ciutadans.
Des del 2011, les actuacions normatives sobre comerç dutes a terme des del govern central –i també autonòmic- han seguit el mateix fil conductor: retallar la capacitat de les Illes Balears de gestionar el comerç interior, una competència de la CAIB (Art. 30.42. Estatut d’Autonomia).
En aquesta seqüència d’actuacions hi trobem:
– El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, on es va establir un màxim de 90 hores setmanals per als establiments comercials, el que suposava un cop de destral al petit i mitjà comerç.
– El Decret llei 11/2012, de 19 d’octubre, pel qual es modifica la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial de les Illes Balears, que s’adapta sense recurs previ per part del Govern al Decret llei 20/2012.
– La Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears, que no inclou mesures de promoció del comerç.
– Tenim els advertiments d’inconstitucionalitat, en versió “España va bien”, en versió recentralitzadora, i la Comissió Bilateral Estat-CAIB.
– I finalment, el Decret llei d’avui, per a salvar una mala llei del recurs d’inconstitucionalitat, sense la qual els mals encara podrien ser pitjors. Molt pitjors, efectivament, perquè estem parlant d’una suspensió de la llei, o d’una part de la llei, durant la qual regiria una norma estatal més perjudicial.
En definitiva, a cada bogada els illencs hi perdem un llençol –un llençol d’una cosa que es diu autonomia, autogovern, país. I per aquest camí serem una casa sense llençols. Aquesta és la història d’un combat contra l’autogovern dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. Les Illes no som ni volem que se’ns tracti com a unitats administratives de gestió. No som açò, però ens tractem com açò.
El tema no és si s’ha actuat bé o malament, si hi ha dubtes de constitucionalitat o no. El tema és que el marc jurídic actual, les lleis bàsiques de l’Estat, no deixen marge a les Illes per a decidir i gestionar una competència pròpia, exclusiva, com és el comerç interior. Aquest és el nostre combat perquè, si no, haurem de fer debats surrealistes com el dilluns es debatrà a plenari del Parlament de les Illes Balears.
Per tant, podem fer un combat dins la lògica del centralisme, i defensar-nos amb el llenguatge jurídic, o podem combatre la lògica del centralisme i defensar-nos amb el llenguatge de la democràcia, de la sobirania i de l’autogovern. Nosaltres apostam pel segon, sense renunciar al primer.
Quant al primer idò: com podem defensar el poc que tenim? Aquestes són les propostes que farà MÉS per Menorca dilluns:
1. Que el Govern i el Parlament de les Illes Balears es personin en el procés i presentin al•legacions en defensa dels interessos dels ciutadans i ciutadanes de les IB, tal com preveu l’article 34 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. S’adjunta document adjunt.
2. Que els senadors i diputats autonòmics presentin iniciatives en el mateix sentit. En aquesta línia, com a grup parlamentari, demanam la compareixença dels senadors autonòmics perquè expliquin quines iniciatives han dut a terme en aquest sentit. (Article 189.8. Reglament del Parlament)
3. Aprovar per decret llei, atesa la urgència i l’excepcionalitat, la modificació de la Llei autonòmica per introduir els acords de la Comissió bilateral, tot i que aquests acords no s’hagin publicat al BOIB, i introduir una suspensió cautelar per evitar perjudicis majors.
Finalment, des de MÉS per Menorca hem denunciat en aquest sentit que l’Estat no hagi publicat mai al BOE els acords de la Comissió Bilateral, on es donen per resoltes algunes de les discrepàncies plantejades, i que hagi utilitzat “partidistament” la via del recurs per a resoldre qüestions que podien ser afrontades amb diàleg i lleialtat institucional.
També lamentam que el dictamen del Consell d’Estat sobre el recurs d’inconstitucionalitat, en el qual hi trobam persones tan significades com el Sr. Ledesma Bartret (qui fou ministre de Justícia del Govern de Felipe González), i la Sra. Fernández de la Vega (qui fou vicepresidenta del Govern de Zapatero), no hagin introduït cap consideració ni el sentit de facilitar acords (i evitar el recurs) ni en el sentit de respectar la realitat insular de la CAIB. Però bé, açò són figues d’un altre paner.
Som jo mateix. Es publiquen els comentaris o falla el sistema? Avam!