Aquests dies es parlava en els mitjans de comunicació dels noms de les persones que es podrien convertir en assessors dels senadors autonòmics. El Parlament de les Illes Balears nomena dos senadors, i cada un d’ells, per no se quina regla de tres, ha de tenir un assessor. Idò ja en tenim dos + dos, que fan quatre.
No passam pàgina, però mirem l’anvers. Hem hagut de fer virgueries perquè amb set grups parlamentaris tots tinguem com a mínim una persona (administrativa), que treballi al Parlament per a gestionar tota la burocràcia del grup, i en canvi CADA SENADOR TINDRÀ UN ASSESSOR? Però de què anam!!!
MÉS per Menorca va defensar en el seu moment que l’ús més raonable dels recursos del Parlament seria agrupar totes les places eventuals (eliminant els assessors especials per a senadors, membres de la Mesa i dos per a presidència) i redistribuir-les (i reduir-les, si podia ser) entre tots els grups, de manera que cada un tingués un administratiu, i la resta es repartís amb una proporcionalitat corregida.
No es va fer així, i ara hem de veure l’espectacle de què es nomena un assessor per a un senador, com si l’austeritat en els recursos ja no fos necessària. On és ara l’austeritat del sr. Bauzá? Renunciarà Bauzá a aquest privilegi de tenir un assessor pagat pels ciutadans de les Illes per no fer res a Madrid?
Si és cert que les coses han canviat, a més de dir-ho cal fer-ho. Ho tornarem repetir tantes vegades com faci falta.
