El nou govern de canvi ve disposat a ser també un govern de diàleg permenent amb la comunitat educativa per a construir un model d’escola integradora, moderna i generadora d’oportunitats. Cal un gran pacte, i una llei autonòmica que dóna estabilitat i prestigi a l’activitat docent.
En aquest sentit pens que és molt bo que hagi primat alhora de definir l’organigrama de la Conselleria d’Educació el caràcter professional i social de les persones que l’integren, per damunt del perfil partidista. I amb açò no vull menysprear la tasca política, ni molt menys. Però ara, en aquesta nova època del llenguatge de “canvi, consens i pacte”, és imprescindible apostar per noves cares i noves formes. En aquest sentit és un encert, un gran encert, que persones com Joan Amorós hagin assumit la tasca de la Delegació territorial d’Eivissa. Esper i desig que aquest sigui també l’estil i el tarannà a Menorca. Una illa i una comunitat que, precisament, ha jugat i ha de jugar un paper fonamental en el Pacte per l’Educació.
Les delegacions territorials no poden seguir sent allò amb què les va convertir el PP, en delegacions polítiques, sense capacitat de decisió ni de gestió. Han de ser una altra cosa. En aquest sentit ja hem fet moltes propostes, i el nostre programa les recull amb força i ganes.
