Avui els diputats i diputades del Parlament de les Illes Balears hem pres possessió del nostre càrrec -que és un encàrrec- de vetllar pels interessos dels ciutadans, i ho hem fet a través d’un acte simbòlic de jurament o promesa.
Diu la fórmula de l’electe que «promet per la seva consciència i honor complir fidelment amb les tasques del càrrec de diputat del Parlament de les Illes Balears». Una primera afirmació carregada de retòrica i de bones intencions, però que avui seria més compromesa si digués, per exemple, que «promet complir amb responsabilitat i transparència les tasques del càrrec de diputat del Parlament de les Illes Balears». Tan se val, emperò; no és la part més important de la fórmula que et converteix en parlamentari. La resta és molt més significativa, simbòlicament. I diu: «amb lleialtat al rei» i «i de guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat així com de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears».
Pens que el text de promesa «tradicional» no s’ajusta al compromís real que, al menys jo, assumesc com a diputat del Parlament de les Illes Balears, elegit per la circumscripció de Menorca i per a representar i defensar Menorca i les Illes Balears. Crec que cal parlar per tant d’una altra fidelitat, i d’unes altres lleialtats. La meva fidelitat -que em fa vassall d’un únic senyor- és amb la gent de Menorca. Som vassall del poble de Menorca. En canvi la meva lleialtat, o compromís de legalitat, és amb la Constitució i amb l’Estatut, tot i que tant una com l’altra les pensi supeditades a la fidelitat al poble de Menorca. Pens complir la llei, clar que sí -i fer-la complir-; però pens també en canviar-la quan faci falta per posar-la al servei del poble, i perquè el poble pugui decidir.
Així idò, promet «per la meva consciència i honor complir les obligacions del càrrec de diputat del Parlament de les Illes Balears amb fidelitat al poble de Menorca i amb lleialtat a la Constitució i l’Estatut d’Autonomia com a normes fonamentals, però sense renunciar al dret a decidir com a poble».
En democràcia la sobirania recau en el poble, i el poble sobirà es vol regir democràticament.
