(Intervenció en el debat del PROJECTE DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI ELECTORAL DE LES ILLES BALEARS)
Miri’n senyores diputades i senyors diputats. De la crisi n’hem de sortir, i n’hem sortir enfortits amb democràcia; amb més democràcia i menys màfia; amb més transparència i participació, i amb corrupció zero.
“No sobren diputats, sobren xoriços”
La proposta del PP al Govern és reaccionària, i se n’aprofita del moment de crisi per a prendre mesures que debiliten les principals estructures democràtiques. Ho va ser eliminar el CES i el Consell de Joventut, i ho és la proposta que avui debatem. Perquè al cap i a la fi l’únic que pretén el PP i el president Bauzá és perpetuar-se en el Govern. I açò no és nou. De fet és una constant del PP a les Illes Balears. Ho va fer el 1999, amb el Cas Mapau, el recorden? Es va contractar de forma irregular a la sra Maria Pau Segura (Mapau) per censar per via d’urgència i de forma irregular descendents de balears a l’Argentina perquè votassin pel PP a la circumscripció electoral de Formentera, on es disputava un escó clau per a l’obtenció de la majoria absoluta popular al Parlament de les Illes Balears a les eleccions autonòmiques del maig de 1999. I açò, precisament, el ser Gómez ho coneix bé, perquè Escorca també s’hi va veure implicat, i l’alcalde era precisament l’actual Conseller de Presidència.
Se’n recorden del Cas Cola-Cao? Se’n recorden de l’enviament de material electoral del PP a càrrec del CEDEIB, per al qual el PP ha estat condemnat?
Ara que el PP es veu observat per la justícia, intenta fer el mateix per via legal: canviar la legalitat, i posar-la al seu servei, al servei d’un govern perpetu del PP. Sí, a l’estil del PRI. Tot val per a mantenir el poder; per evitar l’alternança al poder. Açò sí, els diputats del PP pugen a l’atri, i sense empegueir-se, ens diuen “noltros no feim política”. I és que els fa nosa la política! Quan la política, la gestió de lo públic, la gestió de la polis, posar l’interès comú per sobre d’interessos privats no legítims, és el que caracteritza a les societats més avançades, més modernes, més humanes, més civilitzades. I vostès ens fan propostes d’anti-política. Menys política, és més corrupció. Menys política, és més autoritarisme. Menys política, és més màfia.
“No sobren diputats, sobren xoriços”
I és evident que MÉS no donaria mai suport a mesures d’aquest tipus.
La proposta del PP neix des d’aquesta falta de convicció amb la política i amb la democràcia. I per açò neix:
1. Sense esperit de diàleg i consens.
(Mabel Cabrer, 2002, arran de la modificació electoral per introduir la paritat) “Correspon ara jo crec que un debat parlamentari seriós i raonat, perquè crec que si estam davant una llei que pretén alterar o imposar una representativitat determinada del nostre electorat, dels nostres ciutadans, estam parlant d’un tema tan important o profund com és la pròpia essència de la democràcia com a sistema polític. En la mesura en què limiten el dret a ser elegible i estan configurant una representació política determinada dels nostres ciutadans, és evident que aquesta llei mereix una reflexió molt més profunda”
On és el diàleg i el consens?
I és que, efectivament sra Cabrer, és de sentit comú i de sentit democràtic: La democràcia és més que el sistema electoral o sistema democràtic. En democràcia no hi cap l’autoritarisme ni la corrupció, però en canvi la corrupció, l’autoritarisme i fins i tot el totalitarisme s’han instal·lat a través de sistemes electorals democràtics. I perquè dic açò? Dic açò per posar de relleu la importància i la transcendència de les lleis que modulen, regulen, vehiculen els procediments democràtics. Les lleis electorals han de ser normes al servei de la democràcia, però també han de ser normes inspirades, tramitades i aprovades amb les màximes dosis de democràcia, de diàleg i de consens.
Convençut d’açò, el nostre Estatut estableix que la reforma electoral requereix un acord de 2/3 de la cambra, cosa que ja d’inici no s’ha donat, ni s’ha anat a cercar.
És fals el que diu el projecte de llei a l’exposició de motius: “sense que això suposi una alteració de les regles bàsiques del consens parlamentari amb què s’aprovà la llei 8/1986”. Modificar sense consens el consens de 1986 ara resulta que no és alterar el consens? I no estan empegueïts?
2. Excloent.
Però la proposta del PP, a més de no tenir el consens necessari, és excloent. Amb l’argument de l’austeritat, la mateixa falsa austeritat que ha permès acabar amb el CES o amb el Consell de Joventut, que ha permès retallar en sanitat, educació o dependència, ara, el PP i el Govern del PP, vol retallar en democràcia i excloure l’accés de determinades opcions polítiques en aquest Parlament. I parlarem de mesures d’austeritat, i de retallar en despeses innecessàries,…. però la proposta que avui debatem és una proposta per reduir representativitat (que no proporcionalitat! Ara sr Monerris, haurem d’ensenyar la proporcionalitat directa, la inversa i la constitucional!). Menys representants per a representar a la mateixa gent significa, amb la llei d’Hont i el tall del 5%, que els grups no majoritaris, però cada vegada menys minoritaris, no estaran representats. La representació serà menys plural, i exclou la representació d’una part cada vegada més gran de la societat.
Avui, el 20% de l’electorat, el 20% dels que van votar a les eleccions del 2011, no tenen representació en el Parlament. I amb la reforma que ens proposa Bauzá aquesta proporció no només es manté, sinó que s’incrementa. I és que al president i candidat Bauzá li molesta la pluralitat.
De fet, aquesta ha estat una constant en les reformes de la llei electoral de 1986, i aquesta és també la gran diferència entre les reformes impulsades per l’esquerra i les impulsades pel populisme popular. Mentre l’esquerra modifica la llei electoral per facilitar la participació de les dones en la política institucional (amb la reforma del 2002), el PP fa reformes per a excloure a més gent, per excloure a minories cada vegada menys minoritàries,… aquesta va ser la reforma de 1995, que afegia un nou apartat 4 a l’article 12 de la Llei 8/1986 de 26 de novembre, Electoral de la Comunitat Autònoma, amb el tenor literal següent: “A efectes de l’atribució d’escons no seran tingudes en compte aquelles candidatures que no haguessin obtingut, almenys, el 5% dels vots vàlids emesos a la circumscripció”.
Ara, de nou, el PP proposa modificar la llei electoral en la mateixa línia. Ara, per obtenir representació es necessita a Eivissa i Menorca aproximadament el 8% dels vots; i a Mallorca el 5%. Amb la proposta popular aquest tall real s’incrementa, és necessitaria més del 5 i del 8% per obtenir representació.
I en aquest sentit el vot particular del Consell Consultiu és molt clarivident (amb quatre vots a favor, del 9 membres): “aquesta reforma normativa restrictiva empobreix el sistema democràtic, convertint el Parlament en un club exclusiu de partits polítics grans impedint sobre manera l’aparició de noves formacions polítiques”.
3. Que no respon a la realitat balear, que l’obvia, i l’altera democràticament.
Així idò: sense consens, excloent, i…
És una proposta exportada de Castella, que ataca una característica intrínseca de les Illes Balears: la plurinsularitat i l’autogovern de la cada una de les Illes. Bauzá tracta les Illes Balears com una Castella més, i demostra una insensibilitat magistral contra el nostre fet diferencial, i -perdonin, però els hi he de dir- un menyspreu insultant contra Formentera, Eivissa i Menorca.
4. Oportunista, electoralista i populista.
Sense consens, excloent, descontextualitzada,….
Miri’n, la sra Mabel Cabrer ho explicava molt bé l’any 2002: “tenc, no la sensació, sinó la convicció que aquest projecte de llei és en realitat un instrument de publicitat d’aquest govern”. Açò és aquest projecte de llei: un instrument de publicitat electoral.
Plantejar ara, a dos mesos, de la convocatòria d’eleccions, un reforma tan important com aquesta, que canvia les regles de joc electoral, respon només a interessos partidistes i electoralistes del partit del Govern.
L’únic que l’interessa al PP és tenir alguna cosa amb què omplir el seu discurs buit de contingut democratitzador, i poder afirmar què l’oposició no vol reduir despeses i racionalitzar l’administració pública. Aquest és el discurs fals i demagog del PP. Però aquest discurs ja no és creïble; perquè no es pot fer discurs de l’austeritat quan es té una dessaladora a Ciutadella que cada mes costa 150.000 euros i no treu ni una gota d’aigua, o quan el finançament del partit té una caixa B, o quan la seu del partit l’han pagada empresaris ben compensats, o quan s’és incapaç de posar fil a l’agulla de la transparència i la lluita contra la corrupció. Perquè no hi ha millor austeritat que acabar amb la corrupció. “No sobren diputats, sobren xoriços”.
(La corrupció és cara. Avui sabem, per un estudi de l’Universitat de Las Palmas que la corrupció a les Illes Balears costa cada any més de 1.200 milions d’euros); i el PP en lloc de posar mesures contra les màfies corruptes enfortint els mecanismes de transparència i control democràtics -i com diu Transparència Internacional, un parlament fort és una bona eina contra la corrupció-, fa lleis per reduir en transparència i lleis per debilitar la màxima institució democràtica, el parlament.
L’únic que interessa al PP és blindar les majories, més del que ja fa el tall del 5% i l’aplicació de la llei d’Hont.
5. EN DEFINITIVA: Bauzá vol un Parlament de paper cartró, que no molesti al Govern i deixi impunes als corruptes (*)
(*) O com diu el vot particular del Consell Consultiu: “La proposta debilita la funció de control del Parlament sobre el Govern, que en aquest temps ha de ser reforçada i potenciada, i empitjoraria previsiblement l’essencial funció legislativa, que necessita el màxim rigor tècnic.”
El PP i el Govern Bauzá impulsen una reforma de la Llei electoral que debilita el Parlament, el fa menys representatiu i plural, i amb menys capacitat de controlar l’Executiu i d’exercir la seva funció legislativa, tot amb l’excusa de reduir despeses o, com diu el Consell de Govern que va aprovar el projecte de llei per “adaptar la realitat de les institucions públiques a la demanda real de la societat, tenint en compte la realitat social i econòmica actual”. Quan la demanda real, real, de la societat, és acabar ja amb la corrupció, amb els privilegis, i amb les desigualtats.
La Llei electoral del PP a més de reduir la pluralitat del Parlament i de debilitar el poder legislatiu, fins el punt de convertir-lo en una figura decorativa i simbòlica, converteix l’Executiu en un poder omnipotent, quasi sense control, que actua amb total impunitat. Converteix el Parlament en una institució de paper i cartró, escenari excel·lent per a actors corruptes.
6. SOBRE L’EXCUSA: l’austeritat autoritària vs l’austeritat democratitzadora.
L’únic argument que esgrimeix el Govern per a defensar aquest projecte de llei és la contenció de la despesa.
Tots estarem d’acord en què les institucions han de ser austeres, i austeritat no vol dir reduir la funció que té encomanada sinó complir aquesta amb el màxim control i rigor de la despesa. En definitiva, evitar despeses innecessàries. Ho fa la proposta de Llei electoral del PP?
Bàsicament la reducció de despesa en la proposta del PP va lligada a dues modificacions:
La reducció de 59 a 43 diputats (- 4.294.895 €); i
la retribució d’aquests que passaria de ser en forma de dietes, eliminant la figura del sou (- 3.930.867 €). Aquesta darrera mesura no afecta a la Llei electoral, però el PP la va exposar en sel seu moment com a part de la proposta, jo crec que per engraixar els nombre, i per res més.
El total de l’estalvi xifrat pel Govern del PP és de 11 milions d’euros en una legislatura. Una xifra inversemblant i irreal, quan la proposta real és d’un estalvi per al 2015 de 1.458.815 € que, amb un pressupost de 4.011 milions d’euros, suposen un 0.00037 %.
I és que la proposta a més de debilitar el Parlament, no elimina ni privilegis i ni despeses innecessàries.
7. Les propostes de MÉS.
Les esmenes de MÉS al projecte de llei de reforma electoral, en canvi, pretenen reduir despeses innecessàries i privilegis inacceptables, i introduir criteris d’independència i igualtat en la concurrència electoral:
Garantir una Junta Electoral independent.
Garantir una programació amb criteris professionals en els mitjans de comunicació públics.
Eliminar el tall del 5% per accedir al Parlament i als consells, i canviar el mètode d’Hont pel de Saint-Lagüe.
Substituir el criteri del suport institucional a les candidatures. La llei actual dóna més suport (espai televisiu, subvenció, etc) a aquell que a les passades eleccions va obtenir més representació. Per a MÉS el suport no ha de ser proporcional sinó igualitari. Com en els partits de futbol, en democràcia totes les candidatures han de sortir en igualtat de condicions.
D’altres de les propostes que introduïm tenen un important impacte econòmic:
S’elimina el mailing electoral i per tant la subvenció pública a aquest. L’any 2011 els partits van rebre més de 600.000 euros per aquest concepte.
Es redueix la subvenció electoral per altres conceptes diferents al mailing. El 2011 va ser de 1.500.000 euros; i passaria a 1.000.000 euros.
S’introdueix la incompatibilitat de sous. Qui tengui un sou públic ha de tenir dedicació exclusiva, i no pot tenir un altre sou. Durant la legislatura 2011-2014 hi ha hagut 21 diputats (declarats) amb doble sou. Açò suposaria un estalvi d’uns 5.040.000 euros.
Altres mesures que no formen part de la llei electoral: eliminar el personal eventual de la Mesa del Parlament i dels senadors autonòmics, 6 en total, que suposen un estalvi de 238.000 euros; incorporar la videoconferència en els debats de les comissions permanents (que evitaria una despesa de més d’1.000.000 euros);… i ja tenim 7.378.000 euros sense afectar al funcionament del Parlament, eliminant despeses i privilegis injusts, i donant eficiència a la seva tasca.
Però volem deslligar el debat de la reforma electoral de la seva necessària dimensió d’estat. En aquest sentit, apuntam:
El Senat, cambra de segona lectura, costa cada any més de 55 milions d’euros. Una legislatura val 220 milions d’euros. Algú ha proposat reduir el Senat, o passar a un model monocameral de les Corts Generals?
Les fundacions lligades als partits han obtingut des del 2003, via pressupost de Cultura, Educació, Cooperació,… 54’6 milions d’euros.
I per què no en diuen res d’açò? Perquè la seva visió de les autonomies és provinciana, submisa i autodestructiva.
8. I ACAB. Explicació del subtítol.
Les reformes del tant per cent. Primer va ser el 3% per accedir al Parlament, que va passar al 5% per evitar la representació, el control i el creixement de forces polítiques socials minoritàries. Després, el segon dia, va ser el 3% de les comissions per obres, que van permetre al PP jugar il·legalment per obtenir una majoria il·legítima. I en tercer lloc, el PP no ha descansat, i s’ha proposat a reduir uns quants 3% el nombre de diputats per aconseguir el mateix: perpetuar-se en el poder. El que el PP va intentar amb la primera reforma electoral del 3% i amb la corrupció de l’altre 3% de les comissions per obres, ara el PP de Bauzá ho vol aconseguir multiplicant per 10 el 3%, i reduir un quasi 30% el Parlament, fent d’aquest un parlament de paper cartró, de cap de setmana, que no molesti al Govern i deixi impunes als corruptes.
“No sobren diputats, sobren xoriços”
No sé quin tant per cent va ser primer, si l’electoral o el de les comissions, però tots dos provenen del mateix ou, el PP.
