940, són els milions d’euros que el Govern (en el Consell de Govern de dia 30 de gener del 2015), un mes després d’haver aprovat el pressupost de la CAIB per al 2015, es va auto-autoritzar per poder demanar als bancs, en forma de crèdit a curt termini. Un crèdit a un any que no computa com a deute (si es retorna en el termini previst), però tan mateix és deute i s’ha de retornar.
940 milions d’euros no són pocs milions. Pot donar una dimensió del que representen si tenim en compte que el pressupost de la CAIB per al 2015 va ser de poc més de 4000 milions d’euros: 940 milions són quasi el 25% del pressupost de la CAIB per a tot l’any 2015.
Una altra comparació possible, i crec que oportuna, és aquesta: 940 milions són més o menys els recursos “estalviats” amb el pla de contenció de la despesa pública 2012-2014, que incloïa la retallada de 2.800 treballadors públics (de sanitat, educació i empreses públiques), eliminació del CES i del Consell de Joventut, etc., etc.). Dit d’una altra manera, Bauzá ara demana als bancs el que era necessari fa quasi quatre anys per donar massa muscular a l’estat del benestar i afrontar amb dignitat la crisi.
I per què vol Bauzá 940 milions d’euros? Doncs per complir, ara i no abans, allò que tan ha promès: posar al dia els deutes i pagaments amb els proveïdors, empreses, administracions i entitats socials. En definitiva, per resoldre greus problemes de tresoreria.
Aquest problema no és gens nou. Fa tres anys Bauzá ja es va trobar amb aquest problema, però el va voler afrontar d’una altra manera: amb el discurs de la crisi, de la contenció i de la falsa austeritat. El resultat va ser que ni empreses, ni entitats socials (tercer sector), ni ajuntaments i consells, van cobrar els compromisos contrets. El resultat han estat quatre anys de austericidi, d’ofegament, d’empreses i proveïdors que han tancat,…… d’acomiadaments, d’atur, de marginació, de manca de suport als serveis públics bàsics,….
Però ara S’ATRAQUEN LES ELECCIONS, i els recursos (940 milions són molts recursos) serviran per acabar amb la falsa austeritat i alimentar una falsa il·lusió: “les polítiques del PP ens treuen de la crisi”. Però la realitat és una altra: la política austericida del PP va evitar, quan era més necessari que mai, una injecció pública de recursos i d’intervenció pública que haguessin evitat “els drames”, immorals i injusts, de la crisi.
