(Intervenció en el debat sobre la moció de política educativa)
És molt trist que cada vegada que hem de debatre sobre la política general en matèria educativa haguem de parlar, a l’inici o al final, del TIL. Perquè, efectivament, una de les lamentables conseqüències del TIL és la d’haver-se fet protagonista, sense mèrit, del debat educatiu. La nostra xarxa d’escoles públiques i concertades té sobre la taula molts reptes als quals ha de fer front, però que no s’han afrontat a causa de l’omnipresència del TIL, aquest fantasma, aquest fantasia, producte de l’obsessió, del deliri, d’aquest govern contra una llengua, el català, la llengua que Ramon Llull va utilitzar per escriure el Llibre de les Bèsties en el qual ens recorda que “El dany que ve del mal príncep és incalculable: una, pel mal que fa; i l’altra, pel bé que podria fer i que no fa”. Aquesta cita de Llull descriu a la perfecció al TIL i al seu príncep, el mal que fa i ha fet, i tot el bé que ha impedit i que necessita la nostra escola per ser una escola moderna, integradora i generadora d’oportunitats.
I és més que oportú parlar de Ramon Llull, perquè ell, el gran mallorquí i el gran català, és el màxim exponent del plurilingüisme i el primer gran autor en utilitzar el català com a llengua vehicular en una obra filosòfica, científica o teològica, i que va signar el que segurament va ser la primera novel·la en aquesta llengua. Ell que va fer del català una llengua de cultura què diria de veure com alguns dels seus compatriotes maltracten, arraconen, marginen i pretenen fragmentar i vulgaritzar la llengua del país?
El model lul·lià de plurilingüisme no és el TIL, el model lul·lià del plurilingüisme es basa en fer del català una llengua d’obertura al món multilingüe.
Però ja sabem que el govern Bauzá no és devot de Llull; ho és d’Esperanza Aguirré i les seves escades de la llei.
Ho vaig dir l’altra dia. El Govern, la Sra Riera, el Sr Bauzá, experts en gastronomia i educació, ens parlen de receptes a temps cuinat. Volen fer un bon sofrit només amb pebre bo. I ni noltros, ni ningú, ja no parlam de receptes, perquè d’açò els experts fa temps que hi han coincidit. Una bona educació requereix de formació del professorat, autonomia dels centres, estabilitat normativa i de recursos. I res de tot açò es dóna amb el TIL. Vostès ens parlen encara de què l’anglès és necessari, i noltros de què valdria la pena posar un tià més gran i donar més força al foc. I el projecte de pressupost per al 2015 el que fa en canvi és posar un tià més petit i posa el foc a mínims. Així no farem un bon sofrit, així farem empasta.
El TIL ha passat a la història, però a la història dels inoblidables. Mai hauríem d’oblidar els gravíssims errors comesos pel PP en matèria educativa. Mai. I prova de què ha passat a la història és que el mateix creador del TIL el nega; una, dues i tres vegades.
Una altra prova de què el TIL ha passat a la història és que el nou director general d’educació, el Sr Deyà, ha dit (ho va dir a les escoles i instituts de sa Pobla i de Marratxí) als centres que facin, com a mínim, una assignatura més en castellà, i que pel que fa a l’anglès que basta que aprofitin els recursos que tenen per al TIL. Una altra prova de què el TIL és història és que la majoria de centres (que tenien el TIL aprovat) han revisat al projecte lingüístic del centre i l’han adaptat a la nova realitat jurídica, derivada de la sentència de nul·litat del decret i la suspensió de l’ordre (que també serà anul·lada, ja els hi dic). I ho han hagut de fer sense haver rebut cap instrucció de la Conselleria (encara!!!) i amb cartes fantasmes (no signades) recomanant incomplir la sentència (i no els dóna vergonya!!). I una altra mostra més de què el TIL forma part de la història més infumable del PP és la resolució de la Conselleria d’educació en la qual es reconeix que el “decretàs” pel qual el Govern aprovava unilateralment els projectes lingüístics no aprovats pels claustres és nul de vici, no té fonament, era un abús, era un acte autoritari i il·legal. Però a més, reconeix alhora que l’Assemblea de Docents tenia raó quan afirmava que un 70% de centres no tenia el TIL aprovat; i reconeix també que el Govern va mentir al TSJIB quan li va comunicar que abans del 24 de setembre hi havia 276 centres amb el TIL aprovat. No era cert, i el Govern ho sabia, perquè l’aprovació dels projectes lingüístics per decret i sense el Claustre no era vàlida… De veritat, tot molt lamentable, molt vulgar, molt deslleial.
Dit tot açò, Sra Rita (del Grup Socialista), no ho dubti. Li donarem suport convençut a tots els punts de la iniciativa. I a més, amb l’ànim de ser constructius, li hem presentat vàries esmenes que, com ja sol ser habitual quan parlam d’educació a les Illes, pretenen actualitzar la proposta presentada fa tres setmanes.
Hem presentat una esmena d’addició per recuperar l’esperit lul·lià del plurilingüisme, en la qual demanam al Govern que retiri els recursos contra les sentències que anul·len el TIL i es posi a treballar en l’important.
I que és l’important, Sr Bauzá ? (i en aquest sentit van les altres esmenes presentades):
– El Pacte per l’Educació. I què li demanam? Què el Parlament reconegui la important tasca portada a terme per centenars de persones i entitats en la redacció del Pacte; i el Parlament es posi a disposició d’acollir, d’escoltar, i si ho creu d’incorporar el text presentat en el procés parlamentari per convertir-lo en Pacte social i polític de l’Educació de les Illes Balears.
– Recuperar ingredients bàsics de la bona cuina educativa. I entre els molts que podríem aportar avui n’hem triat dos: la reducció de ràtios i la substitució de baixes dels docents. No es pot educar amb quasi o no quasi 30 alumnes a l’aula; ni es pot educar bé quan han de passar 15 dies per suplir una baixa.
L’increment d’hores en què els alumnes es queden sense el professor de la matèria que els correspon s’ha triplicat des del 2012, i sembla no preocupa a la mateixa Conselleria.
– Recuperem el diàleg, amb tothom!!!! Perquè el Govern se’n va si cal a Argentina, o a Cuba, a parlar amb les Cases Regionals, i en canvi qüestiona la legitimitat d’una assemblea de docents? Dialoguin, Sr Bauzá, i Sra Riera. Quina legitimitat té més la Fundació Círculo Balear que l’Assemblea de Docents?
Recuperem els grans consensos romputs durant aquesta legislatura. Recuperem el consens en matèria lingüística, encarnat en una Llei de normalització lingüística (impulsada pel PP, entre d’altres) i aprovada amb consens; encarnat en un decret de mínims, el 92/1997, impulsat pel PP i aprovat amb consens,… un decret que per cert no només el va aprovar Jaume Matas sinó que posteriorment altres, com Francesc Fiol, el van desenvolupar amb ordres i instruccions molt ben assessorades per l’aleshores assessora tècnica docent del seu gabinet, la sra Aina Aguiló, fins el 2007.
Però a més del consens, que haurà de ser una feina per demà passat, recuperem també el seny perquè sinó demà tornarem tenir una mobilització ciutadana sense precedents. I ningú pot utilitzar com a defensa que no ho sabia.
ESMENES
1. El Parlament de les Illes Balears expressa el seu respecte al procés d’elaboració d’un Pacte per l’Educació de les Illes Balears que duen a terme les plataformes ciutadanes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; i alhora manifesta la voluntat de participar-hi quan aquestes així ho sol·licitin per tal d’implicar a la cambra legislativa en aquest ambiciós i necessari projecte col·lectiu.
2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a retirar tots els recursos contra les sentències del TSJIB que anul·len el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents, i suspenen les ordres i instruccions del seu desenvolupament, per tal d’aportar seguretat jurídica i estabilitat pedagògica a les escoles de les Illes Balears.
3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a reunir-se amb totes les entitats i associacions de pares i mares, estudiants, docents, sindicals, etc., i en especial amb l’Assemblea de Docents, per tal de trobar punts d’acord que millorin el sistema educatiu de les Illes Balears.
4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a cobrir les baixes de professors a partir del tercer dia, per tal de reduir al màxim el nombre d’hores lectives que els alumnes fan sense els seus professors de matèria.
5. El Parlament de les Illes Balears insta la Conselleria d’Educació a arxivar i anul·lar els dos expedients oberts, així com a restituir de funcions i sou, al director de l’IES Marratxí, Jaume March.
