Cada dia estic més convençut que l’economia menorquina és massa subsidiària de Mallorca, del centralisme polític -del Govern balear- i del centralisme empresarial -especialment d’una part del sector hoteler. Ho dic i no m’agrada. De fet, no m’agrada gens, perquè aquesta dependència forma part del “problema menorquí”. Els problemes de Menorca, les debilitats de la seva economia i de la seva vitalitat com a societat, no són uns problemes per al Govrn balear. Ni la connectivitat aèria, ni la promoció turística diferenciada, ni l’accés als serveis de Son Espases,…. són una prioritat del Govern del PP. De fet, si a dia d’avui no hem avançat gens en la tarifa plana universal d’uns 30 euros per a viatjar entre illes és bàsicament perquè el Govern Bauzá no l’ha assumida com una prioritat, ni com una solució als problemes de Menorca.
El mateix passa amb el centralisme hoteler que omple primer les places dels hotels de Mallorca, i quan ja els té plens deriva els visitants als seus annexes que en aquest cas es troben a Menorca. I açò és així perquè no hi ha diferències significatives en el producte i destí turístic, perquè la complicada i cara connectivitat és desfavorable per a Menorca, i perquè una part del sector hoteler és de propietat o gestió mallorquina. De fet, qui aquests anys ha fet un esforç per allargar temporada i per diversificar l’oferta han estat els hotels de propietat i/o gestió menorquina. I no és una qüestió de raça o de patriotisme, sinó de negoci.
Però especialment tot açò ha estat així perquè no hem estat capaços de fer del Consell de Menorca un govern fort i autònom de les forces polítiques dirigides des de Palma o Madrid.
Una reflexio final molt encertada… potser tot es conseqüència d’una sordera col·lectiva de tota la classe política que s’omple la boca de bones paraules que no es capaç de traslladar a la politica, i de manca de visió que fomenten per sistema els partits polítics, que fa que sembla que l’únic bó es el que ells proposen.
Si ningú afluixa l’unic que s’aconsegueix es que tant d’estirar la corda s’arribi a rompre.
Voldria que la teva reflexió final s’acomplis, una veu única de Menorca davant les altres institucions; ara, fa quatre anys, i en el futur.