La gent no pot més. Jo tampoc. Esteim farts d’aquesta forma de governar on les majories es fan servir per imposar la política dels politicastres (fent meu el terme utilitzat per Noberto Bobbio), tant si aquesta és per posar una rajola com per canviar el model educatiu o la llei lectoral. Governar és prendre decisions, però decisions participades i al servei de la gent. Hem de desbancar (terme molt adient) el PP, i el bipartidisme també. És l’hora d’acabar amb l’oligarquia dels politicastres i retornar la veu als ciutadans. I açò vol dir conformar una nova majoria de canvi, no subordinada al PSOE, ni als poders fàctics, ni al poder centralitzador de l’Estat. Guanyarem sí o sí, em deia un company de MÉS, i per açò cal que ens preparem. Per guanyar no basta que els vots o els diputats progressistes siguin majoria; per guanyar necessitam garantir el canvi. Canvi de paradigma polític, retorn al sentit d’arrel de la política. I com es prepara el canvi?
El mitjans de comunicació estan molt centrats en la lògica de les coalicions, de les convergències polítiques i de les llistes unitàries. I és important, però no és tot l’important. L’important realment és que les candidatures de canvi, regeneradores democràticament, compromeses amb la distribució justa de la riquesa i amb la voluntat de donar la veu als ciutadans, siguem capaces d’anunciar, de preparar i de complir amb el canvi. Junts o separats, Esquerra Unida, Podem Menorca i Més per Menorca (PSM,Verds, Equo i ERC), tenim l’obligació moral i política de construir des de la diversitat una majoria de canvi. Junts o separats a les candidatures, Menorca ha de preparar-se il·lusionada pel canvi, per superar el PP i superar el bipartidisme. No es tracta d’estar en contra de ningú, però sí a favor de renovar les institucions i de fer-ho amb aquells que ho poden fer. En resum, independentment dels posteriors debats numèrics, qui ha de guanyar és el canvi; el canvi per Menorca.
Veig un discurs molt optimista, potser excessivament opitimista. A n’es meu entendre els partits politics s’han acomodat a un sistema polític, potser s’hagin aburgesat massa, i realment pens que teniu molt dificil poder ilusionar a una ciutadania cada vegada més desilusionada. Seria bo que aquells partits polítics que fa anys que participau de la vida politica fessiu una reflexió.
Joan, som conscient del to optimista -no se si en excés o no- de la reflexió. Però Més per Menorca és precisament aquesta voluntat d’obertura i renovació de la qual parles.
Els partits com el PSM tenim història, i memòria; amb tot el bo i el dolent que té la motxilla del passat (errors, experiència,…). I des d’aquesta experiència i aprenentatge hem optat per MÉS, per confluir amb altres partits, i per donar la veu a la ciutadania. MÉS no és una coalició, sinó un nou moviment social al qual han cedit el protagonisme els partits (sense quotes, ni lletra petita).
En qualsevol cas, per a canviar i renovar-se necessitam sobretot la implicació de la gent, les seves aportacions i de la seva participació.
Gràcies per la teva entrada.