Afirmar, com ha afirmat el Director General de Ports i Aeroports, de què “no existeix el problema del transport aeri”, i de què aquest “és un problema que s’han inventat vostès” (referint-se a noltros, a les malèvoles i endimoniades forces d’extrema esquerra. Tots vostès aniran a l’infern!!! Però ells no saben que l’infern dels fanàtics i dels poderosos és el cel de la gent humil que lluita cada dia per viure dignament), no és només una diagnosi errada; és una diagnosi feta des de la més absoluta falta d’empatia amb la realitat dels ciutadans que viuen a cada una de les illes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; és una diagnosi feta de la més absoluta falta de rigor; és una diagnosi feta des del fanatisme. Sí, fanatisme, autoritarisme i xuleria; tres “dons”, com la santa trinitat. Aquests són les tres principals paraules del nou diccionari gonella-bauzà, que impulsa l’Institut d’Estudis Balèá, i que assessoren els digníssims i magnífics acadèmics del nou centre d’estudis d’IB3.
[Ah, i senyors de la bancada conservadora, si han de queixar-se de la meva intervenció ho facin, però ho facin en literari, d’acord amb el metalingüísme d’IB3.]
En un país normal, que un servidor polític surti a dir que no existeix el problema de la fam, o que no existeix el problema de l’atur, i que afirmi que són un “problema inventat” (que ens hem inventat noltros!) el farien fora immediatament. Però no, aquí, un Director General pot dir, dels ciutadans que lluiten cada dia per rompre amb l’aïllament del mar de sal, que el seu aïllament és un caprici i una mania nostra. Que ens queixam de vici, vaja! Un mar de sal que té a veure amb el drama humà d’aquells que s’han de desplaçar fora de l’illa urgentment per un fet inesperat; té a veure amb el drama humà d’aquelles famílies que no poden assumir les despeses, entre d’elles les de desplaçament, perquè els seus fills puguin continuar els estudis; té a veure amb els costos afegits perquè un empresari porti matèria primera, o exporti el seu producte de qualitat; té a veure amb un major preu de productes de primera necessitat; té a veure amb la creació de llocs de treball; té a veure amb les oportunitats; té a veure amb l’absurd de què per ser a Madrid a les11 hagis de partir el dia anterior (com publicava fa pocs dies el Diari Menorca); té a veure també amb una altra cosa que també publicava la setmana passada es Diari, i que deia que “volar a Menorca és fins a un 300% més car que a la resta de les Illes Balears”; té a veure amb l’absurd de què per viatjar des de qualsevol illa a Mallorca hagis de pagar, per un trajecte, uns 100 euros. Sí, Menorca-Palma val 92,71 euros. Com han de venir els alemanys, holandesos,… a sopar o fer una excursió a Menorca, amb aquests preus? Si ets resident, la meitat. Però un resident per anar i tornar paga 103-115 euros, més 1/6 part del salari mínim interprofessional (645’30 euros). Un sol viatge!! De què me parlen vostès? Quin sentit té xerrar de cohesió territorial, o d’equitat, o d’igualtat d’oportunitats,… quan passen aquestes coses.
Per açò, afirmar, com s’ha fet, que “no existeix el problema dels transport aeri” és un menyspreu intolerable a tots els formenterers, eivissencs, menorquins i mallorquins, que pateixen l’aïllament d’una mala connectivitat; d’una connectivitat insuficient, cara, que resta oportunitats, i que resta competitivitat.
El transport aeri sí que suposa un problema no resolt per a les Illes, i molt especialment ho és per a Formentera, Eivissa i Menorca. I no veure açò -dir-ho-, és burlar-se de la gent. La mala connectivitat aèria hauria de formar part del sac de les prioritats del Govern, i no ho és.
Amb aquest Govern tenim, idò, dos problemes, el transport aeri i ell mateix. El Govern s’ha convertit en un nou problema per resoldre el problema del transport aeri. Aquest Govern és el nostre problema:
– És el problema perquè erra en la diagnosi. Errar en la diagnosi, és errar-ho tot. I no vull carregar totes les culpes d’aquesta diagnosi suïcida al DG de Ports i Aeroports; no seria just. De fet, he de dir, que crec que el Sr. Deudero ha estat molt sincer, molt clar, molt franc. Massa, tal vegada. Perquè ha dit allò que pensa el Govern, allò que diu el PP en la intimitat, però que ni un ni l’altra no diuen ni al carrer ni al Parlament. I Deudero, agosarat ell, ha esdevingut Deudero el Franc.
– Ja hi pot haver autoritats aeroportuàries (un succedani de cogestió aeroportuària que s’ha inventat el PP, on no es fa cogestió sinó participació, consulta,… res més), comitès de rutes,…., que de res servirà tot açò, si no tenim clars, si no coincidim, en quins són els reptes que té aquesta comunitat autònoma en matèria de transport aeri.
– Malament anam; molt malament anam si, com ha passat, el Govern té un full de ruta que res té a veure amb allò que des de Formentera, Eivissa i Menorca li reclamen.
-Malament anam si, enlloc d’apropar postures, el Govern es dedica a menysprear un acord d’un Consell Insular, quan aquest li planteja una proposta molt clara: pujar transitòriament el descompte de resident per a Menorca i Eivissa fins el 75% fins que no s’aconsegueixi una tarifa única per a totes les illes.
– Ja ens pots dir el Conseller responsable de la matèria que el transport aeri és una qüestió estratègica, quan la gestiona com una qüestió secundària. És com la famosa autopista de l’educació que ens va prometre el president Bauzá, i que no ha esdevingut autòpsia educativa.
– Malament anam si el Govern a hores d’ara no se n’ha adonat que sense millorar la connectivitat amb rutes, capacitat, freqüències i preu tenim un futur ben poc ambiciós. I per algunes illes li diria que quasi no tenim futur. Parlar de connectivitat, en unes illes, és parlar de tot: de millorar la competitivitat de les empreses, impulsar l’economia, generar riquesa, etc.
Miri’n, els diré la veritat. Em domina la indignació, la mateixa indignació que hi ha al carrer, de veure que el Govern es fa el cec, el sord i el mut. No fa res, i posa totes les traves perquè no es faci res.
Hem sentit, no se ja quantes vegades, del conseller i del portaveu del Grup popular en mobilitat, que “de què ens queixam, si quan es compara l’oferta i la demanda es veu que han quedat places buides”. Què vol el Govern? Vol llevar tots els vols que no vagin plens? Que té que veure que hi hagi places buides en un avió, m’ho vol explicar? Precisament, el sentit de la intervenció pública en transport aeri és garantir, encara que hi vagi un sol passatger, un mínim de connexions, de freqüències, a un preu assumible!
Aquesta falta de sensibilitat del Govern i del Grup popular l’hem trobada també en el tema dels descomptes de resident o en la ponència de transport aeri, una ponència que va néixer morta gràcies al poc interès del seu president qui, supòs que per encomana del PP o del Govern, ha fet tot el possible per convertir-la en un impossible. Tan és així, fixi’ns vostès, que quan un membre de la ponència que no era del seu grup (dels del seu grup, ni mutis) ha tingut problemes d’avió, un retard d’un avió, i no ha pogut assistir a la ponència, el president de la ponència ho ha utilitzat fins i tot per anunciar-ho per premsa com a arma contra l’oposició.
S’han agafat a qualsevol cosa per justificar la seva actuació inacceptable: que si avui no ha vingut perquè l’ha substituït algú, que si aquesta informació no es pot demanar, que si el Parlament no té dret a sol·licitar açò,…. un despropòsit sense cap dubte. Ja vaig dir en el seu moment, on ho havia de dir, que creia que la ponència havia d’estar dirigida per algú amb més sensibilitat pels problemes del transport aeri, i que possiblement, vista la mobilització a les illes d’Eivissa i Formentera i Menorca, el més lògic hagués estat que hagués dirigit la ponència algú d’aquestes illes.
Avui s’acaba un nou període parlamentari, i en transport aeri no hem -no han- passat de les declaracions d’intencions. Però tal vegada ja és hora de recordar, en forma d’esmenes o de propostes de resolució, les falses promeses. I només tenc temps de referir-me a dues d’elles:
1. El compromís de la signatura del Pacte d’acció per al transport aeri. Els instam a complir -si és que encara és possible- allò promès:
El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a complir amb els compromisos recollits en el Pacte d’acció per al transport aeri, signat el 30 d’abril del 2011 per tots els partits polítics que van concórrer a les eleccions autonòmiques.
El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a presentar en el menor temps possible un pla estratègic de mobilitat aèria, que incorpori les propostes fetes pels consells insulars, per evitar les actuals tarifes abusives i la insuficiència de vols amb la finalitat d’equiparar el nostre servei aeri amb qualsevol servei de transport que gaudeix la resta de la població en el territori peninsular, tal com recull el Pacte d’acció per al transport.
2. El compromís amb els estudiants per rompre la barrera de caríssima connectivitat. Es van comprometre a aplicar un model que no és el nostre, però que ben vingut sigui si pot ajudar als nostres estudiants:
El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes a complir amb el compromís electoral del PP segons el qual, durant cada curs escolar, s’han de concedir tres bitllets d’anada i tornada a tots els estudiants de les Illes Balears que continuïn la seva formació universitària o superior fora de les Illes.
Amb tantes promeses incomplertes, no pot ser més oportú acabar amb les paraules de la sarsuela sanjuanera de l’il·lustre pedagog i docent Joan Benejam, Foc i Fum (“Canta-li sa lliçó clara”):
Promeses són fruita
que no ha madurat,
i si un se la menja
se sol esmussar.
Promeses són flòvies
que cauen del cel
i en terra no deixen
ni aigo ni rel.
Qualsevol diria que aquestes paraules escrites per Joan Benejam (pedagog, docent, autor d’un diccionari menorquí-castellà, i autor de Foc i Fum) fa més d’un segle serien premonitòries del que vivim avui.
