Hi ha coses que es diuen a les que ningú presta atenció. I pens que en el cas del Dictamen sobre l’Ordre de desenvolupament del TIL açò ha passat. Ha passat perquè davant la saturació de missatges, alguns, com aquest que ara esmentaré, no tenen la sort del titular, ni de l’estridència, ni de la urgència. Però ja se sap que l’urgent, de vegades, pot descuidar l’important. I important és, i molt, el fet al que es refereix especialment el vot particular del Dictamen sobre la manca d’adequació, coordinació i coherència entre el TIL a les Illes i la nova normativa educativa derivada de la LOMCE. En aquest sentit, crec que és necessari centrar l’atenció en un punt del vot particular (5 vots) del Dictamen 42/2014 (5 vots + el vot de qualitat del president del Consell Consultiu), relatiu al Projecte d’Ordre per al que es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües. El Dictamen ja fa vàries referències a la manca de coordinació i coherència entre el desenvolupament del TIL i la nova normativa general d’educació -la LOMCE-; però el vot particular, en el seu darrer punt fa una reflexió que crec que no pot passar desapercebuda. La reproduesc:
8. En darrer terme, els signants d’aquest vot discrepant volem expressar la nostra preocupació pel fet que el conjunt normatiu format pel Decret 15/2013 i l’Ordre que el desplegarà en breu termini obre la porta a un escenari contrari al principi d’igualtat d’oportunitats. Els alumnes de les nostres Illes que cursen àrees o matèries en llengua estrangera amb caràcter general i obligatori, i especialment els de secundària dels centres públics, estan clarament en desavantatge respecte d’altres alumnes que segueixen programes voluntaris d’ensenyament plurilingüe a les Illes Balears (Seccions Europees) o en altres comunitats autònomes. Recordem que en cap d’aquestes s’ha implantat un model obligatori i tan poc flexible com el que deriva del Decret 15/2013.
En efecte, per raons fàcils de copsar, sembla més que evident que una bona part dels alumnes illencs a què ens referim està rebent ara, i rebrà en el curs pròxim, menys matèria docent si aquesta s’imparteix en llengua estrangera, perquè l’escassesa de recursos i la implantació improvisada i poc flexible dels nous projectes lingüístics afavoreix aquesta circumstància. Paral·lelament, els resultats de les avaluacions, en relació amb les matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera, seran segurament menys positius que els dels alumnes que segueixen altres vies d’aprenentatge plurilingüe, de manera que es produiran desequilibris significatius entre els nostres alumnes, i també entre els alumnes de les Illes Balears i el d’altres comunitats autònomes. Si no s’adopten les mesures pertinents, aquesta situació es posarà de manifest en els resultats de les avaluacions finals que preveu la LOE en els vigents articles 21, 29 i 36 bis per a les diferents etapes educatives. Aquesta important qüestió tampoc no ha quedat reflectida, lamentablement, en el Dictamen del qual discrepam.
Així idò, els alumnes que enguany comencen primer d’ESO hauran de passar la revàlida selectiva (Article 29. Avaluació final d’educació secundària obligatòria) per aconseguir el títol de graduat en educació secundària obligatòria que els permetrà continuar amb els estudis postobligatoris. Els alumnes que, tot i haver aprovat els cursos d’ESO, no superin la revàlida tenen com a quasi únic destí esperar i trobar un lloc de treball poc qualificat (cosa aquesta que avui és un repte realment complicat). Les seves opcions formatives són raquítiques, i les seves opcions laborals molt limitades.
Com deia, el primer curs sotmès a la revàlida selectiva serà el 2017-2018, i aquesta revàlida serà elaborada i valorada de forma centralitzada i uniforme per a tots els alumnes de l’Estat, a càrrec del Ministerio de Educación. Com afectarà aquesta selecció de revàlida als alumnes que han rebut un ensenyament amb aplicació del Decret del TIL? La revàlida estatal no tindrà en compte l’especificitat dels alumnes que han cursat menys matèria o que han cursat la matèria en anglès. La revàlida, així com la defineix la LOMCE, serà de continguts mínims, amb independència d’altres variables o situacions. En definitiva, com apunta el vot particular, aquesta situació posarà en clara desavantatge als alumnes que han cursat ESO amb les actuals condicions del TIL, de pocs recursos, de manca de domini de la llengua anglesa com a llengua vehicular d’ensenyament de la matèria, etc., i açò en definitiva significarà més fracàs i més exclusió. Conseqüències que, diu la Consellera Camps, fan necessari un canvi de model basat en el Decret del TIL. Lamentablement, quan constatem els resultats ja serà massa tard.
