NODOrització i DESinformaLció

Seré breu en aquest post-it. I clar, ho intentaré també. El debat entre article salat i article literari és un fals debat, que només interessa, per ignorància i/o mala fe al PP. És un debat fals, i sense fonament. L’objectiu, emperò, és previsible: qüestionar la unitat de la llengua catalana, i vulgaritzar-la, i desprestigiar-la, i minoritzar-la, i arraconar-la.

La diversitat interna de qualsevol llengua -i del català també- és una realitat, i no un problema. Una realitat que enriqueix la llengua. Totes les llengües, també, disposen d’una versió estàndard, poc marcada pels trets temporals, geogràfics o socioculturals, amb l’objectiu de facilitar la comunicació entre parlants de dialectes diversos. Unes i altres -les modalitats insulars, funcionals o altres, i l’estàndard-, si es regeixen per la normativa, són iguals de correctes, i cada una d’elles més adequada segons el context, el grau de formalitat, etc.

Tanmateix, emperò, qui estableix les normes de correcció i els criteris d’adequació és, com en qualsevol llengua, l’autoritat acadèmica corresponent. Per al castellà és la Real Academia Española, i per al català és l’Institut d’Estudis Catalans i, a les Illes, a més de l’IEC, l’Universitat de les Illes Balears. L’Estatut d’Autonomia és molt clar quan, en el seu article 35, estableix que la UIB és “la institució oficial consultiva per a tot el que es referix a la llengua catalana”. En canvi, ni el Govern, ni l’Ens Públic de la Ràdio i Televisió de les Illes Balears, ni IB3 Televisió, ni ningú, li ha fet cap consulta en aquest sentit. De fet, en la tasca d’assessorament l’UIB ja ha participat en el Llibre d’Estil actual d’IB3 o en el Llibre d’estil dels mitjans de comunicació orals i escrits de Mallorca, i tant en un com en l’altre és molt clar: en els informatius s’ha d’utilitzar un registre formal, açò és un estàndard que incorpori l’article literari alhora que, sense cap problema, pot i ha d’incorporar desinències verbals i lèxic propi del dialecte balear.

Açò, els del Govern Bauzà i els administradors de “lo nostro”, no ho deuen saber quan, en les esmenes que han presentat i que, presumptament, avalen la decisió d’utilitzar l’article salat en els informatius, ens aporten tantes incorreccions i tantes adequacions poc insulars. Deix les incorreccions de banda, i parlaré de les adequacions “més nostres”. No sap el PP, autor de les esmenes (tot i que jo estic convençut que les va redactar l’actual Director d’IB3), de la varietat i plasticitat de l’estàndard, del “nostro” estàndard? No ho deu saber quan les esmenes utilitzen “vetllar”, en lloc de “vetlar”, o “serveixi”, en lloc de “servesqui” (totes ben correctes, i totes ben adequades, i totes ben acceptades per l’estàndard), quan “vetlar” i “servesqui” són més pròpies -i més adequades, potser- de l’estàndard parlat a les Illes. I és que la qüestió és senzilla: es governa des de l’odi a la llengua catalana, i es gestiona des de la més absoluta ignorància lingüística.

Aquí teniu els enllaços de les dues famoses esmenes de les quals, per altra banda, no veig que s’hagi de derivar la “salinització” de l’estàndard d’uns informatius formals. De fet, al meu parer, són una excusa, absurda i sense fonament, perquè defensar les modalitats (dins la llengua, si cal encara dir-ho) no significa utilitzar-les inadequadament, en contextos inadequats i en registres impropis.

http://xip.parlamentib.es/scripts/getFile.ashx?nomCat=RGE&idReg=54836&camp=high

http://xip.parlamentib.es/scripts/getFile.ashx?nomCat=RGE&idReg=54837&camp=high

En qualsevol cas, el més greu de tot, des del meu punt de vista, fins i tot més que la ignorància i/o la mala fe d’utilitzar l’article informal en registres formals, és que el Govern d’un país ignori la seva màxima autoritat científica en matèria de llengua, i la substitueixi per una altra feta a imatge i semblança seva, l’IEB. I tot i açò, en aquest cas de l’article salat en els informatius, no els dóna la raó. Lamentable, i vergonyós.

Twitter

Facebook

0

email