Si a les escoles es dóna més importància a les modalitats dialectals geogràfiques que a la varietat estàndard, i a la televisió i ràdio públiques s’utilitza un registre salat en contexts i temàtiques formals, on i com aprendran els nous parlants la varietat estàndard?
El propòsit de “salar” els informatius d’IB3 és un despropòsit només atribuïble a qui pretén fragmentar i debilitar la llengua catalana, per convertir-la en relíquia i en antigalla.
És evident que el Director d’IB3 pretén, seguint en model lingüístic anticatalà del Govern Bauzá, crear un servei lingüístic que qüestioni la unitat de la llengua i el criteri de la UIB i de l’Institut d’Estudis Catalans. I ja n’ha triat la cap d’aquest nou servei de lo nostro.
Val la pena que tothom sàpiga que arran de la tramitació del Mandat Marc d’IB3, que ha de definir el contingut dels contractes programes entre el Govern i l’Ens Públic de Radio i Televisió de les Illes Balears, el Grup MÉS (PSM Més per Menorca) ja va proposar d’incloure la necessitat d’un servei lingüístic format per professionals -filòlegs- i assessorat per la UIB. També es va proposar, a través de vàries esmenes, que IB3 complís amb la seva funció de servei públic quant a l’ús i la promoció de la llengua catalana, i que aquesta tasca la portés a terme complint amb el previst en el llibre d’estil d’IB3. El PP va rebutjar les propostes de MÉS amb l’excusa de què aquestes qüestions ja estaven incloses en la Llei d’IB3, però alhora va presentar esmenes pròpies per incorporar en el Mandat Marc la referència a la promoció de les modalitats dialectals.
El Mandat Marc amb aquestes aportacions del PP ja està dictaminat per la Comissió d’Assumptes Institucionals i per tant, el més previsible, és que sigui debatut i votat (i aprovat) en el plenari de dia 22 o de dia 29 del mes d’abril.
Aquesta actuació del Grup del PP ja posava de manifest la intenció del Govern Bauzá d’introduir criteris no lingüístics i no professionals en el model de llengua a utilitzar en la televisió i radio públiques. I és que la política de lo nostro és això: utilitzar registres col·loquials en contexts formals, desplaçant així l’ús de la varietat estàndard com si fos un competidor de les modalitats geogràfiques, quan la realitat és que no hi ha modalitats lingüístiques millors o pitjors (modalitats geogràfiques, funcionals, històriques, estàndard, etc.) sinó usos adequats o inadequats, i fins a dia d’avui havíem considerat inadequat anar en xandall i xancles als informatius. Ara ja no. El problema és que amb aquest criteri hi perdem tots i ho perdem tot, la llengua i per tant totes les modalitats d’aquesta llengua.
