Sra Camps,
Com molt bé ha assenyalat l’Associació de Docents aquests dies, el Decret TIL és la crònica d’un naufragi anunciat. Fins a dia d’avui, el naufragi més famós de la història era el capitanejat per Edward John Smith, amb aquell transatlàntic gran i luxós que va errar en el més important, la navegació, i que s’enfonsà en el seu primer viatge.
Vostè, Sra Camps, és la capitana d’aquest nou vaixell transeducatiu, que afecta a tot el sistema escolar de les Illes Balears, que es diu TILtànic i que navega sense nord, menystenint els propis icebergs: la incapacitat de diàleg, la manca de rigor científic, de preparació i de recursos,… La capitana és vostè, Sra Camps, però els nàufrags seran els milers i milers d’alumnes que veuen com avança el curs i res no canvia.
Estem a punt de començar la tercera avaluació del curs 2013-2014. La setmana passada els nostres alumnes feien els darrers exàmens i entregaven els darrers treballs del segon trimestre. Reiterades vegades ens ha dit vostè, que tres, quatre, cinc mesos eren massa pocs per a valorar la implementació del Decret TIL, però la realitat és que l’evolució i l’aprenentatge dels nostres alumnes es fa de forma contínua, i de forma quantificada cada tres mesos. Des de diferents estudis i valoracions ens diuen que molts alumnes tenen greus dificultats per assolir els criteris mínims d’avaluació de les matèries que s’imparteixen en anglès tal com ha concebut i aplicat la immersió en anglès el Govern del PP, el DTIL. Els alumnes aprenen menys i pitjor.
Ara, quan estem costa per avall del curs escolar, els centres aniran informant de l’impacte acadèmic del D TIL. I ja li puc dir que el nombre d’alumnes que no superen la matèria impartida en el DTIL ha augmentat, el nombre d’alumnes que es senten perduts i desorientats creix, la mitjana de les notes aconseguides en matèries TIL ha disminuït,.. i el més greu de tot, els mestres i professors d’anglès no perceben una major competència en la llengua estrangera. Açò és així respecte -agafant com a referència- els cinc darrers cursos escolars.
Vostè avui em put dir que aquestes dades no són certes; que les dades oferides pels centres no són científiques; que els professors de matemàtiques com el Sr Estarelles no saben d’estadística,…. però tan mateix negar la realitat té avui una data de caducitat molt curta.
Si és així -si fos així per molt que vostè ho qüestioni i ho negui-, què farà? Com actuarà la Conselleria d’Educació si amb l’aplicació del D TIL -a més de relegar a un paper secundari la nostra llengua “lo nostro”, a més de no millorar l’aprenentatge de l’anglès-, es posa de manifest que els resultats acadèmics han baixat, i què hi ha més suspesos, i què s’assoleix menys competències en la matèria, i que en definitiva genera més fracàs escolar.
Què farà? Quin plan B té la Conselleria?
Els nostres alumnes no són conillets d’índies. En qualsevol matèria científica abans d’aplicar un nou model o un nou producte aquest és contrastat, comprovat, verificat, i fins i tot certificat. El D TIL en canvi no ha estat “científicament testat”, no té una “eficàcia provada”, no ofereix un “garantitzat”. I sobre tot, Sra Camps, aquí no hi cap un “I si no queda satisfet li retornem els diners”. Als nostres alumnes, ningú els retornarà el que han perdut aquest curs. Són nàufrags d’un vaixell mal dissenyat, sense nord, i amb una mala capitana.
Aquest TILtànic no es refereix a la competència lingüística en anglès, sinó tot el sistema educatiu. L’escola en la seva globalitat naufraga, fa aigües per totes bandes. El Govern ha errat el nord, l’atenció de quines són les debilitats del nostres sistema educatiu, ha desatès els punts més dèbils del casc i només s’ha dedicat a mirar la coberta.
Jo mai li diré una barbaritat tan miserable com aquella que diu que “la immersió en català i el fracàs estan vinculats”, i després aplica la immersió en anglès per salvar el vaixell. L’anglès -com el català- no són la causa de cap mal. Una llengua no és mai la causa de cap mal, com ens vol fer creure el PP. Però el DTIL sí que és la raó de molts dels nostres mals actuals, per haver dissenyat un vaixell impossible, mal conduït i mal orientat. I enfonsa tot el sistema educatiu, de forma directa, quan per exemple els alumnes que no tenen el suport per a seguir la matèria impartida en anglès; i de forma indirecta, descuidant i desenfocant molts dels nostres reptes. Indicadors: augmenta el fracàs escolar, augmenta l’absentisme, augmenta la conflictivitat,…. Basta mirar les dades de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, i comparar els dos darrers cursos:
Curs 2011-2012
Absentisme esporàdic (5-15%): 1025
Absentisme intermitent (16-50%): 770
Absentisme crònic (51-75%): 473
Si eliminam l’absentisme esporàdic: 1243 casos
Curs 2012-2013
Absentisme esporàdic (- 10%): 3413
Absentisme intermitent (10-25%): 1107
Absentisme Intens (25-50%): 484
Absentisme crònic (+50%): 397
Sense l’absentisme esporàdic: 1988 casos
745 casos més, un 60% més.
Agafem també les dades del registres de conflictes, que mesura la conflictivitat als centres educatius de les IB.
Curs 2011-2012
6.473 casos de conductes contràries o greument perjudicials, dels quals 268 van ser objecte d’expedient.
Curs 2012-2013
20.568, dels quals 1.149 són expedients disciplinaris.
El nombre de casos s’ha multiplicat per 3’2, i el d’expedients per 4’3.
Les dades del “Naufragi del TILtànic”
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=10203310527634851&id=1560100485