Dimarts dia 5 de novembre el Parlament de les Illes Balears va debatre i votar les esmenes a la totalitat al projecte de llei que regula l’ús dels símbols institucionals de la Illes Balears (llei de símbols). En aquell debat, molts focus es van dirigir cap al llaç quatribarrat que jo mateix vaig mostrar i penjar a l’estrada durant la meva intervenció. I ho vaig fer per dir que aquell -el llaç- era el símbol contra el qual s’havia redactat el projecte de llei impulsat per Bauzá; una llei contra el llaç, contra la llengua catalana i contra la llibertat d’expressió.
El llaç va generar la reacció de la presidenta del Parlament de les Illes Balears que, en tres ocasions va demanar la seva retirada, va cridar a l’ordre, i en conseqüència podia retirar la paraula a l’intervinent -jo en aquest cas- si feia cas omís a la seva petició.
Una setmana després d’aquest afer, la presidenta va cridar als portaveus dels grups parlamentaris per a fixar la seva posició: “Els diputats poden exhibir qualsevol element de protesta, menys banderes. Després de bastants voltes, Duran va advertir als representants de l’esquerra que no permetrà nous capítols com el de la setmana passada, quan el diputat de Més Nel Martí va col·locar una ensenya quatribarrada en la tribuna d’oradors, mentre intervenia en el debat sobre la Llei de Símbols”, explicaren els mitjans de comunicació.
Bé idò, ara, una vegada s’ha aprovat la ponència i s’ha posat a l’ordre del dia de la propera Comissió d’Assumptes Institucionals l’aprovació del dictamen que anirà a ple, vull deixar clar -públicament- que en cap moment de la meva intervenció hi va haver, directament o indirecta, cap voluntat d’alterar l’ordre de la sessió plenària, i que en canvi sí que vaig fer ús del dret més bàsic i fonamental de qualsevol sistema democràtic i d’activitat legislativa: la llibertat d’expressió. I ho pens seguir fent.
Com molt bé detalla l’Estatut d’Autonomia i la Constitució espanyola, la llibertat d’expressió no es circumscriu a l’expressió a través de la paraula. L’article 88.1 de l’Estatut i l’article 201.1 de la Constitució reconeixen i protegeixen el dret a la llibertat d’expressió de forma àmplia: “A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.” Diu també el punt 20.2. de la CE que “L’exercici d’aquest dret no podrà ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.”. I en aquest sentit, el mateix Estatut i Reglament afirmen que “Els diputats del Parlament de les Illes Balears no seran vinculats per cap mandat imperatiu”. I per si algú encara vol generar dubtes, el dubte es resol fàcilment recordant que l’Estatut està per damunt del Reglament del Parlament, i la llibertat d’expressió per damunt de valoracions subjectives relacionades amb l’ordre i la cortesia.
Així idò, des del meu punt de vista, la decisió de la presidenta del Parlament ultrapassa les seves competències i funcions, ja que l’advertiment expressat actua com un “advertiment previ”, fins i tot com una “censura prèvia”, inacceptables en un estat democràtic i en el parlament-casa de la sobirania popular. Com no pot ser d’una altra manera, actuaré sempre d’acord amb la meva consciència i la meva llibertat, d’acord amb els meus drets i els meus deures com a diputat; dins l’ordre i la cortesia que han de regir el bon funcionament de la institució, però exercint sempre la llibertat d’expressió per damunt de tot, amb paraules, gestos i símbols.
